dimarts, 11 de juliol del 2017

Els primers americans

A finals d'abril de 2017, l'article "A 130.000 year old archaeological site in soutthern california, USA", publicat a la revista Nature per Steven R. Holen, Thomas A. deméré et al.  intentava demostrar la presència humana a Amèrica del Nord fa 130.000 anys.

Els científics basen la seva teoria en una troballa arqueològica al jaciment de  Cerutti Mastodon, proper a la ciutat de San Diego (Califòrnia), on diferents restes fragmentades d'un exemplar de Mammut americanum s'han trobat associades a suposades eines lítiques (martells i encluses).

Algunes d'aquestes restes conserven marques de percussió i d'altres indicis que demostren que el processament es va produir quan els óssos eren frescos. Segons sembla, la finalitat era, únicament, l'extracció del moll de l'os i potser el seu aprofitament, però no l'obtenció de carn.

Els autors descarten qualsevol altra possibilitat que expliqui les característiques de les restes i els elements lítics associats. Segons ells l'única hipòtesi plausible és la d'una acció realitzada per humans i conservada in situ. El més sorprenent de tot és la datació. L'anàlisi radiomètrica d'Urani-Tori indica una antiguitat de 137.000 (+- 9.400) anys. Si les dades de la recerca són certes es tractaria de la prova més antiga de presència humana a Amèrica. 


Vídeo de nature video.

No es pot determinar quina era l'espècie humana que va dur a terme el reciclatge des ossos del mamut, només es pot considerar que aquesta activitat es duia a terme a Àfrica i Euràsia amb el mateix procediment i tecnologia similar. Tenint en compte que l'entrada dels humans s'hauria d'haver produït per Beringia, alguns comentaristes s'atreveixen a especular que els protagonistes podrien haver estat neandertals o denisovans.

Com és evident, molts dels comentaris posteriors van en la línia de la prudència i d'expressar la necessitat de trobar nous jaciments que corroborin aquesta hipòtesi.

Cada cop costa més mantenir l'argumentació que l'entrada dels humans a Amèrica es va produir, només, fa aproximadament uns 20.000 anys. Són ja diversos els jaciments que semblen estar datats amb antiguitats anteriors. A tall de recordatori voldria fer esment de l'article Genetic evidence for two founding populations of the Americas publicat a la revista Nature el 3 de setembre de 2015 i que podeu llegir en accés obert en aquest enllaç.

En aquest estudi, Pontus Skoglund, Swapan Mallick, David Reich et al. troben evidències de relació genètica entre dues poblacions molt distants geogràficament. Una encara viu a racons d'Australàsia, més concretament els Onge de les illes Andaman, Nou Guineans i els aborigens australians. L'altra grup correspondria a dos grups d'indígenes de l'Amazònia: els Suruí i Karitiana.

Imatge obtinguda de l'article en Open acces de PMCID i NIHMSID

Les proves permeten hipotetitzar que els dos grups divergeixen d'una població asiàtica d'Homo sapiens que, probablement, va quedar arraconada en dues direccions per possibles noves migracions humanes posteriors que, probablement, amb altres cultures, els anaven substituint. Una migració es va dirigir envers el sud d'Àsia i van entrar fa 50.000 anys a Austràlia, i una segona població separada va emprendre camí cap al nord i va entrar per Beríngia (la datació és desconeguda) al continent americà.

D'altra banda, es coneixen força bé diverses migracions de diferents espècies, la majoria herbívores, que durant milions d'anys, aprofitant determinades configuracions climàtiques, han pogut circular entre Amèrica i Àsia.

A la jove ciència de l'evolució humana i, també, al poblament americà s'hi poden aplicar els principis de "cada cop més antic" i "cada cop més complex". Aquesta sembla la línia que cal tenir present i no descartar res i, això sí, intentar demostrar-ho tot degudament amb noves descobertes arqueològiques i estudis genètics.