dijous, 11 d’agost del 2016

Restes orgàniques de fauna en eines de fa 250.000 anys

Les eines de pedra són una font d'informació cabdal per la prehistòria. El material lític perdura durant molt de temps. A través del seu estudi podem conèixer el procés que s'ha seguit en la seva construcció i d'aquí esbrinar a quina cultura material pertany. La cultura material permet establir una certa datació i en alguns casos identificar l'autor (espècie o població) de l'eina. La seva forma i característiques ens permet hipotetitzar quin havia estat el seu ús: tallar, esquarterar, netejar, perforar, etc.  Darrerament s'havia anat més enllà, l'anàlisi de les traces produïdes en el desgast de l'eina analitzades en el microscopi electrònic permetien saber quin ús s'havia donat a aquella eina, bàsicament si havia estat utilitzada per treballar fibres vegetals o carn.

L'article que avui comentem explica, per primera vegada, una metodologia que permet identificar quins animals han estat processats en una eina determinada.

L'estudi d'Avril Nowell, C.Walker, A.S.A. al-Souliman i cinc investigadors més ha estat publicat al Journal of Archaeological Science. Podeu llegir l'article complert en PDF en aquest enllaç.

L'estudi s'ha realitzat sobre 44 eines lítiques de diferents tipologies seleccionades entre 10.000 procedents del jaciment de Shishan Marsh 1 (SM1) que es troba a l'oasi d'Azraq al nord-est de Jordània. aquest nivell es correspon amb una antiguitat aproximada d'uns 250.000 anys. L'existència de cinc jaciments acheulians a la zona ens pot donar una pista sobre la riquesa de l'entorn que posteriorment ha sofert un procés de desertització a causa, entre d'altres factors, per la disminució de la precipitació anual. 

En aquella època, la nostra espècie (Homo sapiens) encara havia d'aparèixer al sud-est de l'Àfrica i no la trobaríem al Pròxim Orient fins força mil·lennis més tard.

La immunoelectroforesi (CEIP) és una tècnica coneguda de fa anys i que consisteix en la detecció residus orgànics gràcies a la identificació d'anticossos i antígens específics. les mostres han estat comparades amb les d'una base de dades obtinguda d'animals actuals i les analítiques realitzades per diferents laboratoris. Recomano llegir amb atenció el procediment metodològic que s'ha seguit en aquest estudi.


De les 44 eines lítiques analitzades s'han trobat 17 registres biològics que corresponen a cinc grups d'animals diferents: rinoceronts (3), ànecs (3), cavall (5), camell (3) i bòvids (3). És interessant destacar que amb cada tipus d'animal s'usaven eines diferents tal com es pot veure a la taula 1 de l'estudi. 

Els responsables de l'estudi consideren demostrat que els humans dels plistocè mitjà que vivien a la zona mostren una gran capacitat d'adaptació a l'entorn i d'accedir a un nombre variat de fauna per a la seva alimentació.  La capacitat de construir eines específiques i la diversitat de preses ens indiquen una riquesa de comportaments i complexitat social i organitzativa.

Cal remarcar la importància  de la novetat metodològica que tindrà, segur, repercussions en el protocol de tractament de les eines lítiques que caldrà revisar per evitar el deteriorament de les possibles restes orgàniques o la seva contaminació.