dimarts, 19 de gener del 2016

Adaptació a l'entorn, immunitat i al·lèrgies

Neandertal. Reconstrucció Daynès. Foto de S. Entressangle
Des de fa temps que diverses publicacions científiques miren de provar que la incorporació de modificacions genètiques introduïdes per poblacions neandertals i denisovanes en el genoma de l'humà modern han suposat avantatges a diferents nivells. 

En aquest sentit es va publicar la importància del gen EPAS1, provinent de l'home de Denisova, en l'adaptació a la vida a llocs d'altura que comporten hipòxia, com és el cas dels actuals tibetans.

També s'ha teoritzat sobre la importància que la hibridació amb els neandertals hauria representat pel que fa a la millora de la protecció immunològica dels humans moderns en el procés d'adaptació a les condicions ambientals europees.

Altres línies d'investigació, en el mateix sentit, han estat les hipòtesis relacionades amb el color de la pell i com el seu aclariment hauria estat una aportació neandertal per tal d'aconseguir una millora en la síntesis de vitamines lligades a l'acció del sol. També s'han estudiat les modificacions que la introgressió ha provocat en el metabolisme.

A l'article publicat a CELL per Michael Dannemann, Aida M. Andrés i Janet Kelso, es posa en evidència una gran quantitat de dades obtingudes a partir de l'anàlisi dels receptors TLR1, TLR6 i TLR10 codificats en un mateix grup localitzat en el cromosoma 4. La seva funció està relacionada amb la detecció de patògens (infeccions bacterianes, fúngiques i de paràsits) i l'activació del sistema immune.

Segons el meu criteri l'article tracta molt a fons les proves que justifiquen que aquestes modificacions genètiques van ser introduïdes al genoma de l'Homo sapiens per hibridació amb els neandertals. L'evolució i persistència d'aquestes novetats indicarien la selecció positiva que va representar per a les poblacions que l'haurien incorporat.

Així doncs els al·lels arcaics del gen TLR que s'expressen en les cèl·lules blanques de la sang ha millorat la detecció i millorat l'activació de la resposta del sistema immune, però també ha estat responsable de l'augment de la sensibilitat a determinants agents al·lergògens. Curiosament aquest darrer aspecte és el que molts autors han destacat de l'estudi.

Recerques com aquesta ens permetran comprendre millor com es van produir i per quin motiu algunes de les incorporacions genètiques, fruït de la barreja amb grups arcaics, han persistit fins els nostres dies i com han condicionat la nostra resposta biològica en el procés d'adaptació a l'entorn.

Podeu ampliar la informació a les següents fonts: Hominides, Science Daily, Paleorama en red, Eurekalert, Anthropology.net i, evidentment, a l'article ja citat DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.ajhg.2015.11.015


dilluns, 11 de gener del 2016

Los neandertales en la península ibérica.

En aquest podcast del Canal UNED Mario Menéndez Fernández, professor de prehistòria de la UNED entrevista a Antonio Rosas González, professor d'investigació del CSIC i director de Paleontologia a l'MNCN. Durada 15'

Antonio Rosas ha intervingut en jaciments neandertals tan importants com el de la Cova del Sidrón i ha escrit diferents treballs i llibres sobre aquesta temàtica.


Traceologia

El canal UNED ha publicat un podcast que explica quines són les tècniques que usen els investigadors per saber quin ha estat l'ús que s'ha donat a les eines lítiques que es troben en els jaciments. La traceologia estudia les empremtes i el tipus de desgast del material i les pàtines que han deixat els procediments d'emmanegament sobre les eines de tall.

Ho explica Belén Márquez Mora, investigadora del Museo Arqueológico Regional de Madrid en una entrevista de 14' amb José Manuel Maíllo, professor del Departamento de Prehisoria i Arqueología de la UNED, que va dirigint la conversa.