dijous, 5 de novembre de 2015

Laia. Pliobates cataloniae

David M. Alba, Salvador Moyà-Solà i sis investigadors més han publicat a la revista Science el descobriment d'un nou gènere i una nova espècie: Pliobates cataloniae

La troballa va tenir lloc a l'abocador de Can Mata d'Hostalets de Pierola gràcies a l'estructura organitzada d'arqueologia preventiva que supervisa el desenvolupament de les obres a la recerca de possibles noves troballes en una zona que ja ha esdevingut la més important del Miocè (23 a 5,3 Milions d'anys) per la seva riquesa en restes fòssils.

En aquest mateix jaciment, l'any 2002, s'hi va identificar una altra espècie d'homínid que es va anomenar Pierolapithecus catalaunicus, més popularment conegut com Pau i que va viure a la zona fa gairebé 12 milions d'anys. A més, l'any 2009 es va publicar a la revista PlosOne l'espècie Anoiapithecus brevirostis, fòssil popularment conegut com Lluc d'una antiguitat similar.

La recerca en aquest jaciment ha permès l'obtenció d'un ampli registre fòssil de moltes altres espècies que, juntament amb altres dades, han possibilitat la reconstrucció del clima i de l'hàbitat de la zona que corresponia a un bosc espès i humit de tipus subtropical amb masses d'aigua permanents.

Pel que fa a la descoberta de Pliobates catalaniae, a qui els investigadors han batejat amb el nom de Laia pel fet que aquest fòssil explicarà moltes coses a la humanitat sobre els origens dels grups relacionats amb els homínids, (Eu adverbi en greg:ben, bé i Laléin-parlar), cal dir que es especialment rellevant pel fet que té un crani molt semblant al grup evolutiu relacionat amb els gibons (hilobàtids) i, en canvi, l'articulació entre l'húmer i el radi i els óssos del canell ja presenten una morfologia més pròxima als homínids actuals. 
Ossos llargs del braç i reconstrucció del crani de Pliobates catalaniae

Aquest mosaic de característiques permet plantejar la hipòtesi que l'antecessor comú d'aquests dos grups que va viure fa uns 20 milions d'anys podia haver estat de mida petita (com els gibons), en lloc de mida mitjana (tipus ximpanzé o bonobo). La Laia que pesava entre 4 i 5 kgs, menjava fruits madurs i tenia una vida bàsicament arborícola representaria un descendent d'aquest ancestre comú que conservava característiques físiques que després tindrien èxit a la branca dels homínids.

Per qui vulgui ampliar la informació us remetem a l'article divulgatiu del mateix Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). També us recomanem la visita al Museu i, pels que sigueu aficionats a twitter podeu seguir l'activitat a la xarxa dels investigadors d'aquest Institut subscrivint-vos a la llista de l'ICP o a qualsevol de les altres que l'Institut ha creat en el seu compte.

L'article original està enllaçat en el primer paràgraf i les imatges divulgades pels diferents mitjans de comunicació han estat obtingudes de l'article de la web de l'ICP també citat.