Homo naledi, una nova espècie humana

Homo naledi.   Lee Berger via National Geographic

Lee Berger i un nombrós equip internacional d'investigadors ha publicat, a la revista Elife, un article de presentació de la troballa, els anys 2013 i 2014, de 1550 fòssils que pertanyen a un mínim de 15 individus a la cambra Dinaledi del sistema de coves Rising Star a la província de Gauteng a Sud-Àfrica.

Les restes presenten característiques morfològiques diferents a les espècies trobades fins ara. En general, una estructura corporal i la mida del cervell similar als australopitecins però elements cranials, de les extremitats, de la cara i la dentició en la línia del gènere Homo.

Aquesta nova espècie ha estat batejada amb el nom d'Homo naledi. La paraula naledi significa estrella en la llengua sesotho i el nom té relació amb la sala on s'ha trobat.

De les estimacions realitzades a partir dels fòssils estudiats es poden inferir les següents dades morfològiques generals: pes entre 40 i 56 Kg, estatura entre 144 i 148 cm, volum endocranial entre 465 i 560 cc. El crani té una mida similar als australopitecins (tots els humans, inclòs Homo habilis, tenen una capacitat superior) però l'estructura del crani és més semblant a les del gènere Homo.

Com a element sorprenent podríem destacar que la mida de les dents es correspondria a la que tindrien molt posteriorment els humans amb cervell més gran. En general es pot afirmar que Homo naledi mostra trets primitius, d'altres de derivats i característiques pròpies que el diferencien de la resta d'espècies conegudes. 

Foto de Robert Clark/National Geographic. Font Lee Berger.

La constel·lació de característiques morfològiques del cos i el crani de la nova espècie permet que els autors formulin la hipòtesi que H nadeli podria situar-se a l'inici de la posterior diversificació del gènere Homo.

La principal dificultat per a situar l'espècie en el lloc que li correspon a l'arbre evolutiu és el fet que no es disposa de datacions de les restes. Depenent dels futurs resultats de datació es podrà conèixer millor la posició d'aquesta nova espècie en la nostra línia evolutiva. De moment s'argumenta la possibilitat que les restes tinguin una antiguitat d'uns 2 o 2,5 milions d'anys d'antiguitat.

Volem destacar que la troballa representa l'acumulació de fòssils més important per una sola espècie a l'Àfrica. A la col·lecció hi ha elements d'humans de diferent edat i sexe. El valor científic és excepcional. 

Vídeo publicat al compte de Youtube de la Universitat de Wisconsin-Madison.

L'acumulació de les restes de 15 humans en un mateix espai i sense intervenció (de moment no es coneix) d'altres depredradors pot fer pensar en una acumulació intencionada de cadàvers en la línia de la Sima de los Huesos a Atapuerca (En aquest darrer cas la presència d'un element material, el bifaç excalibur, podria marcar la diferència entre acumulació de cadàvers i enterrament).

Pel fet que les troballes s'han extret d'una petita àrea d'excavació, sembla que el potencial del jaciment és molt important i que caldran molts anys de treball per a obtenir els fòssils que ha més de pertànyer a una espècie, probablement pertanyien també a la mateixa població.

Val la pena incloure la cartografia de la cova per tal que ens puguem fer una idea més exacta de la localització dels fòssils.

Per arribar a la sala Dinaledi cal superar passos molt estrets, tan estrets, que va caler demanar persones titulades voluntàries que fossin primes i no patissin de claustrofòbia.

Serà important conèixer si aquest era l'únic accès que tenien els humans i/o amb quina finalitat van situar els cossos en un lloc tant inaccessible.

En el següent vídeo podeu veure el procés de reconstrucció del crani i la cara d'un mascle de l'espècie Homo naledi realitzada pel paleoartista John Gurche.


Procés de reconstrucció del crani i la cara d'un mascle de l'espècie Homo naledi realitzada pel paleoartista John Gurche. 3' 16''

La notícia ha estat difosa per tots els mitjans periodístics i blogs especialitzats. Podeu conèixer matisos de la informació als següents enllaços: PaleoantropologiaHoy, Fossil History, Nucknacker, New cientist, NY times, Homínides, El país, El periodico digital en català. Podeu veure les imatges en 3D de la cova de Dinaledi on s'han trobat les restes en aquest vídeo de la Wits University.


Podeu sentir l'entrevista amb alguns dels investigadors (Lee Berger, John Hawks, Ian Tattersall, Hannah Morris)  implicats gràcies al podcast publicat a ScienceFriday. 29' 55''.

Definició de l'estructura corporal en l'evolució humana.

Un important grup d'investigadors espanyols entre els que hi ha els tres codirectors dels jaciments d'Atapuerca han publicat a la revista PNAS un estudi que podria reconsiderar la nostra visió sobre l'evolució humana a partir de l'estructura corporal postcranial.

L'estudi es basa en la completa col·lecció de fòssils obtinguts a la Sima de los Huesos que pertanyen a un grup preneandertal que hi va ser "dipositat" fa uns 450.000 anys. Cal recordar que hi ha espècies que s'han definit a partir de molt poques restes. En alguns casos n'hi ha algunes de les que no es disposa de restes fonamentals com la pelvis o els ossos llargs.

Les dades obtingudes a partir de l'anàlisi de diferents variables com la massa corporal, la forma del cos i l'estatura, així com de la comparació de les restes òssies de diferents espècies, ha permès als investigadors l'elaboració de la seqüència dels diferents bauplans que s'han succeït en el procés d'hominització. Bauplan és un concepte que fa referència a l'estructura corporal d'una determinada espècie. 

El bauplan que caracteritza el gènere Homo va aparèixer fa 1,6 M d'anys en espècies que ja presentaven un dimorfisme, entre els components de la mateixa espècie, semblant a l'actual. L'evolució de l'esquelet postcranial es va produir en forma de mosaic en general i, també, en parts específiques de l'esquelet. Els Homínins de la SH estan relacionats amb els Neandertals tot i que, aquests, tenen una cefalització superior.

Bauplan 1: Ardipithecus

El primer grup (Bauplan 1) respon a un conjunt d'espècies que inclouen bàsicament els Ardipithecus i Orrorin caracteritzades per la capacitat de desplaçament bípede, una bona adaptació a la vida arborícola que encara és un medi en el que hi realitza part de la seva activitat i una estatura per sota de 1,5 m.

Representa el primer grup que es va separar del llinatge dels ximpanzés i bonobos. (A la imatge hi apareix Sahelanthropus txadensis, una espècie que no s'inclou a l'estudi original, segurament a l'espera de més dades)

Bauplan 2: Australopithecus

El segon Bauplan correspon al grup d'australopitecins que compren també els Parantrops (formes més robustes).

Aquest grup ja presenta una clara capacitat de desplaçament bípede i conserva la capacitat de suspensió i d'escalada als arbres. Recentment s'han trobat proves que els components més moderns d'aquest grup van augmentar la ingesta de carn i usaven eines. Disposaven d'un cervell lleugerament superior al ximpanzé actual.

Homo habilis comparteix les característiques d'aquest grup atès que encara no s'havia produït en aquesta espècie el creixement puberal que caracteritzarà el tercer Bauplan.

En els dos extrems del llinatge es produeix la convivència amb els bauplans anterior i posterior respectivament. (A l'estudi no es fa cap referència al taxó Homo rudolphesis que si que apareix al quadre que hem dissenyat).

Bauplan 3: Homo i 4 H sapiens

El bauplan que correspon pròpiament al gènere Homo va aparèixer fa aproximadament 1,6 M d'anys amb l'Homo ergaster (erectus per alguns investigadors). El creixement puberal va generar hominins amb una estatura superior, una especialització en el bipedisme terrestre i una disminució de les capacitats relacionades amb una vida arborícola. Aquest bauplan és el que es pot estudiar més a fons gràcies a la complerta col·lecció de la Sima de los Huesos.

Finalment mentre que l'Homo neanderthalensis evolucionava envers un bauplan ampli a Europa, a l'Àfrica apareixia, fa uns 200.000 anys el bauplan 4, més estret dels humans moderns (sapiens).

Aquesta nova configuració permetia un desplaçament més eficient (un 25% d'estalvi d'energia) tot i que dificultava el naixement dels nadons per la modificació del canal del part, cosa que repercutirà en un període major de desenvolupament extrauterí de l'infant i tot el que això comporta a nivell d'aprenentatge, estructura social i comunitària per a l'espècie.

L'Homo floresiensis és un cas apart que encara es troba en un debat sobre els seus origens lligats a la insularitat de l'espècie o al seu suposat caràcter patològic. L'estudi tampoc comenta el cas de l'Homo de Denisova, una espècie relacionada genèticament amb els neandertals i amb nosaltres, però que encara compta amb un registre fòssil limitat.

En general podem dir que aquest plantejament redefineix amb encert, segons el nostre parer, el procés de l'evolució morfològica de l'evolució dels hominins.

De tots és conegut el fet que determinades adaptacions al medi poden modificar aquest bauplan genèric per adaptar millor una població concreta a les condicions del seu entorn. Per posar un exemple us recordem l'estudi sobre els pigmeus i els dos patrons evolutius per reduir la massa corporal i aconseguir una millor adaptació a un medi humit.

Sembla que ens trobem en un moment de gran convulsió de cara a la redefinició del paper que cada taxó va tenir en la nostra evolució. Quan estava escrivint aquest resum ha aparegut un nou estudi on s'intenta reivindicar la importància d'Australopithecus sediba com a antecedent directe de la nostra nissaga. Ho podeu llegir a l'article publicat per la BBC.

Arsuaga, J.L., et al., "Postcranial morphology of the middle Pleistocene humans from Sima de los Huesos, Spain". PNAS (2015)