dilluns, 31 d’agost de 2015

Dolmen de la Petit Perotte

Molt interessant el vídeo (4' 23'') de PaysRuffecois que reconstrueix en 3D el dolmen de la Petit Perotte - Fontenille. Conté imatge actual, Procés de construcció, itinerari intern i altres imatges espectaculars.


diumenge, 30 d’agost de 2015

Cronologia del mural dels cavalls de la cova de Chauvet

Branshaw Foundation ha compartit a twitter una possible cronologia, basada en la superposició de les línies, del mural dels cavalls de la cova de Chauvet. 



https://pbs.twimg.com/

dissabte, 29 d’agost de 2015

Neandertals, novetats agost 2015

En aquest escrit procuraré fer un resum de les troballes més importants d'aquest agost en relació al Plistocè superior i mitjà a casa nostra i que, habitualment, han tingut a diversos jaciments l'Homo neanderthalensis com a protagonista. 


La Cansaladeta. Josep M Vergés. IPHES
El 4 d'agost l'IPHES comunicava el resum de les troballes al jaciment de La Cansaladeta (1, 2). Aquest espai està situat en un estret excavat pel riu Francolí que facilita la comunicació entre el litoral i la depressió central catalana. 

Fa 400.000 anys el refugi va ser utilitzat per estades més curtes del que va ser habitual posteriorment, quan l'indret era un punt de referència per a l'explotació de l'entorn. 

El director de l'excavació, Josep M Vergés, ho justifica per "la presència de poques eines fabricades a partir d'un nombre reduït de nòduls de sílex o de quarsita no seleccionats". La procedència propera al jaciment de les roques emprades també ens indica que s'elaboraven "per a satisfer necessitats conjunturals".

El mes acabava amb la publicació dels 1.800 artefactes lítics i rests fòssils d'animals de la Cova Eirós. A l'article de Francisco Albo publicat al diari La voz de Galicia explica que les dades obtingudes enguany suggereixen també dos patrons d'ocupació. 
Cova Eirós. Roi Fernández. La Voz de Galicia.

Fa 118.000 anys els períodes de residència eren més llargs i freqüents, s'usava la cova per a preparar les eines i s'hi han trobat un major nombre de restes de fogars, mentre que, posteriorment, fa 84.000 anys la cova va estar ocupada per altres animals durant llargs períodes atès que les restes de fauna no mostren cap intervenció humana, les eines eren elaborades en altres llocs i les ocupacions més curtes.

En aquests dos jaciments es mostra clarament com els humans utilitzaven els mateixos aixoplucs, però seguint patrons d'habitat i de freqüència diferent, cosa que ha estat una constant. Caldrà esbrinar quines podien ser les causes d'aquestes diferencies d'ocupació: l'ecologia canviant de l'entorn, probablement depenent del clima, la presència d'altres grups humans a les rodalies o animals carnívors a la cova (hipòtesi més acceptada de moment) o diferents ritmes de desplaçament migratori. 

Recipient excavat per escalfar aigua. Palmira Saladié. IPHES.
L'excavació a l'abric Romaní de Capellades genera una gran expectació cada campanya per la importància de les dades que s'hi obtenen sobre l'organització domèstica dels neandertals. 

Enguany s'ha excavat el nivell Qa amb una antiguitat de 60.000 anys. Aquest nivell es caracteritza per una intensa ocupació i s'hi han pogut localitzar 10.000 restes, entre eines de pedra de sílex, calcàries i quars i restes de fauna molt fragmentades de cavall, cérvol, ur i cabra,  múltiples fogars i, també, s'ha pogut definir una clara distribució de l'espai amb zones destinats a diferents funcions: cuina, residència, i escombraries. 

La troballa més important ha estat la d'un forat còncau de 40x30x10 cm. excavat amb un pal cavador i utilitzat per escalfar aigua tal com demostra la presència a la vora d'un gran nombre de roques amb fractures tèrmiques. Podeu ampliar la informació en el blog de l'IPHES. Suposem, els investigadors no ho especifiquen, que l'aigua calenta podria tenir diverses aplicacions, especialment relacionades amb el tractament dels aliments i l'elaboració de tisanes. Les pedres s'escalfarien en fogars propers i un cop calentes es dipositarien dintre del recipient ple d'aigua per escalfar-la.

Puntes de llança neandertal. IPHES.
Al jaciment de les coves del Toll-Teixoneresl'equip de l'IPHES ha demostrat que fa 50.000 anys l'indret va ser utilitzat com una estació de cacera pels neandertals. Així ho indiquen les més de vint puntes de llança, elaborades a partir de quars de roques properes a la cova, que han estat trobades durant l'actual campanya. Algunes d'aquestes puntes estan trencades probablement després d'impactar amb parts dures dels animals durant la cacera.

Tal com mostren les restes de fauna identificades, els animals (cavalls, cérvols, urs, ases, cabirols, cabres, isards, rinoceronts i conills) van ser cuinats i consumits en el mateix indret i les seves restes aprofitades al màxim. La troballa de les restes d'un mascle adult d'os de les cavernes, batejat amb el nom de Pyros, indicaria la competència amb aquests animals per l'ocupació del refugi.

La presència dels neandertals a la península és cada cop més coneguda gràcies a jaciments com El Sidrón que ha permès obtenir dades genètiques d'un grup complet i establir, entre altres característiques, les seves relacions de parentiu, La Garma , un jaciment amb una potència que va des d'ocupacions de sapiens de fa 18.000 anys fins a 400.000 anys i que caldrà seguir amb molta atenció, i molts d'altres que van apareixent en indrets que fins ara eren del tot inèdits com és el cas de la vall del riu Eresma a Segòvia.

Cova Strashnaya. Andrey Krivoshapkin. The Siberian Times
Imprescindible comentar la important troballa, també aquest agost, de fragments d'un crani i costelles, probablement neandertals, a la cova Strashnaya, a la serralada siberiana d'Altai. 

Amb una datació provisional de 50.000 anys d'antiguitat els fòssils poden ser molt importants atès que es troben a només 150 Km de Deníssova, la cova on va ser descrita una nova espècie: l'Home de Deníssova. 

L'Homo de Deníssova està genèticament relacionat amb neandertals i sapiens. És per aquest motiu que podrien tractar-se dels primers fòssils cranials d'aquesta espècie o aportar noves dades sobre les relacions entre elles. Podeu ampliar la informació a The Siberian Times o, en castellà, al blog Paleorama en red.

D'altra banda, la troballa a l'interior d'una cova de la república de Bashkiria, als Urals, d'una acumulació dels cadàvers de 500 lleons de les cavernes amb una antiguitat provisional d'uns 50.000 anys ha estat interpretada com un possible ritual realitzat per grups neandertals. Podeu ampliar la informació a The Siberian Times i a Paleorama en red

divendres, 21 d’agost de 2015

Massacre de grangers del neolític al centre d'Europa

Fractura cranial d'un nen de 3 a 5 anys. Imatge de Christian Meyer.
L'estudi sobre la fosa comuna a Schöneck-Kilianstädten publicat a la revista PNAS posa en evidència un nou episodi de violència extrema durant el neolític a l'Europa Central ara fa uns 7.000 anys.

Christian Meyer et al. expliquen en aquest article la troballa de 26 cossos amb múltiples lesions a les cames, al crani i amb ferides de fletxa. La distribució i tipologia de les múltiples ferides suggereix acarnissament i/o tortura.  

Els cossos van ésser enterrats per components del mateix grup atesa la seva distribució i cura durant l'enterrament. La distribució per edats i per sexe (només hi ha els cadàvers de dues dones) semblen indicar que algunes de les dones van ser segrestades i conduïdes al poblat dels agressors.

Les víctimes pertanyen a grups de grangers de la cultura Linearbandkeramik (LBK) que van arribar a Europa central per distribuir-se seguint la riba del Danubi fa uns 7.500 anys.

En aquesta mateixa època es van produir altres episodis de matances massives i s'han pogut obtenir proves a altres jaciments com els de Talhein a Alemanya i a Asparn/schletz, actual Austria, cosa que demostra que no es tracta d'un fet aïllat al final de la cultura LBK.

El mundo es fa ressò de les declaracions de Meyer sobre les causes d'aquestes brutals agressions massives quan comenta que, tot i ser desconegudes, podrien coincidir amb episodis de sequera i de canvi climàtic.

La violència ha estat una constant en l'evolució humana tal com queda demostrat a múltiples jaciments de totes les èpoques. Recentment s'ha publicat el cas de la Sima de los Huesos on s'ha pogut demostrat una agressió fa uns 450.000 anys relacionada amb una important acumulació de cadàvers de tots coneguda. També, fa més de 850.000 anys, a la Gran Dolina, hi trobem les restes canibalitzades d'Homo antecessor

Les massacres han augmentat de dimensions a mida que ho ha fet la densitat de població, especialment a partir del neolític, i el desenvolupament tecnològic de les armes.

Podeu llegir la divulgació que s'ha fet de la notícia al Daily Mail i a l'Spiegel online.

dimecres, 19 d’agost de 2015

Una falange demostra major diversitat fa 2M d'anys

Falange OH86. Vistes dorsal, lateral, palmar i proximal.
Un article d'un grup de científics espanyols publicat a la revista Nature ha tingut un gran ressò en el món de l'evolució humana per les seves possibles implicacions en la recerca de la línia evolutiva del gènere Homo. 

Manuel Domínguez-Rodrigo i la resta d'investigadors del projecte que té lloc al jaciment Philip Tobias Korongo (PTK) a Olduvay (Tanzània) descriuen una falange (OH86) del dit petit de la mà esquerra que presenta característiques modernes i que ha estat datada amb una antiguitat de 1,84 milions d'anys. És la falange més antiga que presenta una morfologia moderna. 

El fòssil no correspon ni a Parantrops Boisei ni a Homo habilis, que eren les dues espècies que vivien a la zona en aquells moments. Per aquest motiu sembla evident que una altra espècie d'homínids formada per individus de major talla coexistien en el mateix ecosistema. Aquesta notícia amplia la diversitat d'homínids a l'Àfrica durant el plistocè inicial.

Aquest grup humà més alt, amb més corpulència era capaç d'enfrontar-se a animals de mida superior i traslladar peces més grans de carn. La resta s'ha trobat associada a multitud de fòssils d'animals i eines lítiques emprades en el seu descarnament. La configuració moderna de la falange fa suposar també una major capacitat de manipulació dels materials.

Els investigadors ja han trobat noves restes (un peu) que també podrien pertànyer al mateix taxó i que es donaran a conèixer després del seu estudi. De moment es pot hipotetitzar amb la descoberta d'una nova espècie humana o, el que sembla més probable, l'assignació de les restes a Homo ergaster (erectus per alguns autors). Recordem que aquesta darrera espècie va ser la primera en la que es va donar el creixement puberal, cosa que va representar un augment d'alçada considerable.D'altra banda aquestes dades afegeixen nous dubtes a la pertinença d'Homo habilis al nostre gènere. 

Caldrà seguir les novetats d'aquest grup de recerca amb molta atenció, especialment tenint en compte la riquesa del jaciment.

Per ampliar la informació us suggerim el blog Paleontropologia Hoy, El comentari de Rosa M. Tristán. 

La imatge correspon a Nature ja citada a l'article i l'escala és d'1 cm.

dissabte, 15 d’agost de 2015

Marques de tall de fa 3,4 milions d'anys

S'ha publicat a la revista Journal of Human Evolution l'estudi de Jessica C. Thomson et al. que demostra l'existència de marques de tall en els fòssils més antigues identificats fins a l'actualitat. 

Els autors han analitzat dues restes fòssils del jaciment DIK-55 de Dikika Etiòpia, i han demostrat que 12 de les marques eren degudes a l'acció amb eines lítiques sobre els ossos amb la intenció de trencar-los o de separar la carn de l'os. 

Els ossos analitzats: un os llarg d'un antílop i una costella d'un bòvid, havien estat processats amb eines de pedra per aconseguir carn per a ésser consumida. La novetat és que aquestes restes estan datades amb una antiguitat de 3,39 milions d'anys, una datació molt anterior al que fins ara ningú podia imaginar. La imatge de la revista Nature que acompanya mostra algunes de les marques de tall.

Recentment hem publicat en aquest mateix blog notícies sobre la troballa d'eines de pedra amb una antiguitat de 3,3 milions d'anys (1, 2) i, tot i que, alguns autors suggereixen, en aquest cas, la necessitat d'una millor anàlisi estratigràfica, la coincidència de les proves sembla demostrar cada cop amb major certesa la hipòtesi que la modificació d'eines i la incorporació de la carn a la dieta humana es va produir molt abans de l'aparició del gènere Homo. 

Tot i que encara és molt aviat per a poder assegurar-ho, de moment, sembla que Australopithecus afarensis en seria l'autor més probable.

Tenint en compte que si, tal com s'ha hipotetitzat, la incorporació de la carn a la dieta dels homínids va ser un element fonamental per a què es desenvolupés el cervell, sembla lògic pensar que aquesta conducta s'havia d'iniciar en una espècie anterior a Homo habilis, atès que aquest ja tenia un cervell de mida superior al del ximpanzé actual.

Tenint en compte que els quatre criteris bàsics per a establir el gènere Homo eren: postura erecta, locomoció bípeda, habilitat manual suficient per a construir instruments i la possessió d'un gran cervell, i que aquest darrer es va desestimar per a què Homo habilis pogués pertànyer al nostre llinatge; és evident que caldrà redefinir l'abast del nostre gènere. 

No hi ha cap mena de dubte que caldrà buscar criteris més objectius i, o bé incloure H. habilis en el gènere dels Australopitecins com reclamen alguns autors, o plantejar-nos incloure alguns Australopitecins (afarensis, sediba...) en el gènere Homo, sempre que es demostri l'associació d'aquestes espècies amb l'ús d'eines lítiques.

Podeu llegir la notícia inicial a Science Daily, Past Horizons, Nature.