dimecres, 24 de juny de 2015

Les pintures rupestres de les coves de Mitla i Yagul

La televisió de  l'Instituto Nacional de Arqueologia y Historia (INAH) de Mèxic ha penjat un curt vídeo sobre les pintures rupestres de les coves de Mitla i Yagul situades a l'estat d'Oaxaca. L'extensa àrea de 5000 hectàrees conté un gran nombre de llocs arqueològics amb pintures realitzades ara fa uns 10.000 anys. En aquest document de 2' 14'' en podreu veure alguns exemples. El lloc és interessant perquè, a més d'eines lítiques i altres restes, s'hi han documentat les primeres proves al continent de la domesticació de la carbassa, el moresc, els frijoles. 

dimarts, 9 de juny de 2015

Un braçalet denisovà


Braçalet denisovà
L'anàlisi genètica d'una falange distal trobada a la cova de Denisova va desvetllar l'existència d'una nova espècie que s'hauria diferenciat de la línia evolutiva de l'Homo sapiens fa gairebé un milió d'anys. 

Amb el temps i nous estudis hem conegut la hibridació d'aquesta espècie amb els humans moderns, fins el punt que actualment un alt percentatge dels humans que viuen a l'est asiàtic tenen en el seu ADN restes d'aquest contacte genètic. 

Més recentment hem sabut que hi ha una relació genètica entre els preneandertals de la Sima de los Huesos i aquesta població asiàtica denisovana de la zona d'Altai a Sibèria. El contacte genètic entre neandertals i denisovans amb els sapiens ha comportat el replantejament del mateix concepte d'espècie fins el punt que alguns especialistes han començat a distingir entre espècie biològica i morfològica. 

Recents descobertes van en la línia de demostrar l'elevada capacitat cognitiva d'aquestes espècies ara extintes però tan relacionades amb la nostra. L'ús d'ornaments fets a base de plomes de rapinyaire, els gravats de la cova de Gorham a Gibraltar, la tecnologia lítica i molts altres indicis en són una mostra. 

El Dr Derevyanko director del Institut d'Arqueologia i Etnografia de Novosibirsk i el seu equip han fet pública la troballa de dos fragments d'un braçalet associat al mateix nivell al que, juntament amb restes d'altres animals, s'hi va localitzar les de l'home de Denisova. L'antiguitat de la joia és d'uns 40.000 anys i està feta de mineral de clorita. El treball requereix coneixements tecnològics molt desenvolupats tant en el poliment de la peça com en la confecció de l'orifici realitzat amb un torn a gran velocitat i poques vibracions. 

La peça que tenia un diàmetre d'uns 7 cm. mostra un desgast a l'interior de l'orifici com si hi tingués subjecta una peça de cuir que sostenia un altre element més pesant tal com mostra la imatge de Siberian Times que podeu veure a la part superior d'aquest escrit. El fet que aquest material hauria estat obtingut a 200 km de distància ens dona informació sobre la vàlua que podia tenir pels humans que es van esforçar per crear la joia que segons argumenten els investigadors va ser usada per un infant o una dona només en comptades ocasions i no habitualment. Aquest braçalet és una prova fefaent d'una cultura organitzada amb especialistes joiers que usava ornaments per donar relleu a determinades persones del grup, un comportament realment modern. 

Segur que amb el temps s'aniran descobrint noves proves d'aquesta capacitat simbòlica que permetrà reivindicar la qualitat cognitiva i social de neandertals i denisovans. Podeu ampliar la informació a Internet Stones i a la font ja citada.

Imatge d'Anatoly Derevyanko, Mikhail Shunkov i Anastasia Abdulmanova.

diumenge, 7 de juny de 2015

L'Homo antecessor a La Boella


Josep Vallverdú codirector de les excavacions a La Boella
Josep Vallverdú és codirector de
l'excavacio de la Boella. IPHES.

Reconec que el títol d'aquest article no resistiria les exigències d'una escrupolosa revista científica, a La Boella encara no s'hi han pogut trobar restes humanes. 

El que s'ha pogut documentar àmpliament a les diferents campanyes arqueològiques és la seva presència gràcies a la troballa d'una àmplia col·lecció d'eines lítiques, una cinquantena només en aquesta campanya, que associades a copròlits de hiena demostren que el jaciment de la Mina va ser, fa gairebé un milió d'anys, un lloc ideal per a la obtenció de recursos alimentaris pels grans depredadors. 

Efectivament, la presència de restes de Mammuthus meridionalis, hipopòtams i altres herbívors fa pensar que el conjunt d'aiguamolls formats per l'antiga desembocadura del riu Francolí i la riera de La Selva del Camp tenia l'entorn ideal, ple de bassals d'aigua dolça i fang, perquè aquestes espècies hi acudissin freqüentment. 

Tal com comenten els codirectors del jaciment Palmira Saladié i Josep Vallverdú (imatge) els jaciments de La Boella i el nivell TD6 a la Gran Dolina d'Atapuerca són de la mateixa cronologia. A l'estrat Aurora del nivell TD6 s'hi va descobrir, ara fa 18 anys, les restes d'una nova espècie amb característiques diferencials en relació a la resta de taxons descoberts fins llavors. En la seva morfologia s'hi van identificar característiques primitives juntament amb d'altres més modernes que els relacionaven amb l'Homo neanderthalensis. 

La Gran Dolina era una cova on l'Homo antecessor, denominació cada cop més acceptada, hi transportava les seves captures per a poder processar-les amb tranquil·litat i fora de l'abast de la resta de carnívors. Alguns d'aquests fòssils eren d'altres homínids, i ara hi trobem les seves restes canibalitzades. Esperem que d'aquí a cinc anys aproximadament es pugui excavar el nivell en tota la seva extensió i apareguin altres fòssils que completin la informació de la que ara es disposa. 

La Boella, en canvi, era un lloc de cacera o d'obtenció de recursos. Un cop aconseguits calia trossejar els animals grans per poder transportar les peces més aprofitables a un lloc segur. Un cop allí ja es podien esquarterar les restes, repartir-les entre la resta del grup i menjar-se-les tranquil·lament. També voldríem recordar que aquesta associació entre eines lítiques, marques de tall i copròlits de hiena es dona també a Orce, el tercer jaciment peninsular amb una antiguitat superior al milió d'anys. 

En el cas de La Boella ens trobem doncs amb un jaciment d'obtenció de recursos a camp obert i a TD6 amb un indret de refugi i consum de les restes en un espai limitat. Aquesta diferència ens explica les peculiaritats diferencials dels dos jaciments. És força probable doncs que els homínids siguin els mateixos en els dos casos. Els homínids provinents de l'est d'Europa havien d'haver creuat els Pirineus per entrar a la península. 

Voldria recordar que aquest mateix patró es va continuar produint 400.000 anys després, ara en fa uns 450.000 anys, quan els preneandertals de la Sima de los Huesos, també a Atapuerca. Aconseguien recursos al jaciment de Galeria i a altres punts i els portaven també a Gran Dolina, evidentment a un estrat superior, on els consumien.

Excavació al jaciment de la Mina (La Boella)
Excavació al jaciment de la mina. La Boella.

Durant el plistocè van conviure diferents espècies d'homínids a diferents llocs del planeta i tenim proves de presència anterior al milió d'anys a La Sima del Elefante  (Atapuerca) i a Orce. Queda per resoldre el dubte de saber si aquesta espècie anterior era la mateixa o una de diferent. En aquests moments la comunitat científica encara no té prou informació per a poder assegurar-ho. 

Les futures troballes a TD6, la possibilitat de localitzar restes humanes a La Boella o més antigues a Orce o a la Sima del Elefante són les qüestions que més anhelem les persones interessades en l'evolució humana per aquella època del plistocè peninsular. 

Pel que fa a la campanya d'excavació que tot just s'ha acabat a La Boella voldria comentar la presència de l'investigador del CSIC Antonio Rosas més conegut per la seva intervenció a l'excavació del jaciment neandertal de la cova del SidrónAstúries i les expectatives que en properes campanyes hi ha dipositades a la Cala 1 on s'estan efectuant les obres d'instal·lació d'una coberta protectora. Estem convençuts que la Boella esdevindrà en un futur proper un espai imprescindible per a la recerca i socialització del Plistocè a casa nostra.

Podeu ampliar la informació al blog de l'IPHES a l'espera de la publicació dels articles científics posteriors que amb tota seguretat publicarà l'equip d'investigadors que ha participat en la recerca. 

dimarts, 2 de juny de 2015

Maig 2015. Novetats breus.

1. Un estudi genètic publicat The American Journal of Human Genetics aporta noves proves al fet que la sortida d'Àfrica que va colonitzar la resta del món va sortir del continent per la ruta del nord via Egipte. LinkPDF.

2. Curt vídeo divulgatiu sobre la història d'Atapuerca. Publicat per Fundación Atapuerca i EIA Atapuerca. 6' 48''. Idioma: Castellà.

3. Eudald Carbonell comenta pel telenotícies del Canal 3/24 les troballes més importants d'aquest mes.

4. Nou article d'Emiliano Bruner sobre la importància del desenvolupament del parietal en l'evolució humana. Publicat a Quaternary International.

5. Hominidés ofereix una guia pràctica per a visitar la Caverne du Pont-d'Arc. 

6. Un article publicat a la revista PNAS compara l'estructura corporal de Pan panicus  d'Homo sapiens. Entre les diferències analitzades destaca la importància del greix corporal i el sistema de refrigeració corporal i la diferent distribució de la massa muscular entre braços i cames en els homínids. En podeu llegir el comentari que en fa El País
ZIHLMAN ET AL/PNAS

7. Descobert un extens poblat neolític de 8000 anys d'antiguitat a Bulgaria. ArchaeologyThe sofia Globe.