diumenge, 31 de maig de 2015

El crani 17 ajuda a entendre La Sima de los Huesos a Atapuerca


Què va passar fa 430.000 anys a la zona que actualment coneixem com a Sierra de Atapuerca? Per quin motiu han aparegut 28 cadàvers de preneandertal acumulats en un mateix lloc? Aquestes i moltes altres preguntes es van responent poc a poc gràcies a la reconstrucció i l'anàlisi dels més de 7.000 fòssils localitzats al fons de la cavitat arrossegats per l'aigua des d'un altre emplaçament, al peu d'un avenc, on es trobaven inicialment. 

El crani 17 pertanyia a un jove que va ser atacat, com a mínim dues vegades, amb una mateixa arma. L'agressor el va colpejar violentament en dues trajectòries diferents causant la perforació del crani per damunt de l'ull esquerra. Aquesta agressió va ser la causa de la seva mort. La constatació d'aquest fet demostra que el grup va patir un atac amb conseqüències terribles i que l'acumulació de cadàvers, descartant la resta d'hipòtesis plantejades fins el moment, va ser antròpica i intencionada. Aquestes són les conclusions que publica la revista Plos One en un article d'un grup d'investigadors encapçalat per Nohemi Sala.
Aquí no acaba la recerca. En ciència la demostració d'una hipòtesi genera d'altres preguntes, i cada una comporta noves hipòtesis secundàries. Van ser els membres del mateix grup dels agredits qui va tornar al lloc dels fets per tirar els cóssos dels seus familiars estimats al pou i lliurar-los així de servir d'aliment a altres animals? El bifaç Excalibur va ser realment una ofrena en homenatge a les víctimes? Tots els cadàvers dipositats pertanyien al mateix grup? Segur que un futur la arqueologia i la genètica ens permetran desvetllar alguns d'aquests interrogants. 

Recordem que el desenvolupament de les tècniques de seqüènciació d'ADN i el bon estat de conservació de les restes han permès obtenir, de restes de la Sima, l'ADN mitocondrial més antic fins el moment i que estem a l'espera de saber els resultats de l'ADN nuclear. 

En el següent vídeo publicat a Youtube per EFEfuturo podeu veure el procés d'extracció i reconstrucció del carni 17 de la Sima de los Huesos. Durada 2' 10''.



La imatge és una reproducció parcial d'una apareguda a l'article: Sala N, Arsuaga JL, Pantoja-Pérez A, Pablos A, Martínez I, Quam RM, et al. (2015) Lethal Interpersonal Violence in the Middle Pleistocene. PLos ONE 10(5): e0126589. doi;10.1371/journal.pone.012

dissabte, 30 de maig de 2015

Australophitecus deyiremeda va viure a l'Àfrica oriental fa 3,4M d'anys



Yohannes Haile-Selassie, Luis Gibert i vuit investigadors més han publicat a la revista Nature un article sobre el descobriment d'una nova espècie d'australopitec. La nova espècie ha rebut el nom de Australopithecus deyiremeda i ha estat trobada a la zona de Woranso-Mille, al centre d'Afar Etiòpia. Els dipòsits d'aquesta zona estan datats entre 3,3 i 3,5 milions d'anys d'antiguitat. 

Aquesta nova troballa corrobora la hipòtesi que, per sobre dels 3 milions d'anys, aquesta zona va estar habitada per diferents espècies d'homínids. La més popular d'aquestes espècies és Australopithecus afarensis pel fet que molta gent coneix les restes força completes de Lucy, si bé, també es dona aquesta coincidència en el temps i en l'espai amb Kenyanthropus platyops i Australopithecus bahrelghazali

Efectivament totes aquestes espècies morfològicament diferents van coexistir i compartir un determinat ecosistema, tot i que les diferències de dentició i d'altres característiques morfològiques fan pensar en una explotació no del tot coincident dels recursos de l'entorn. En aquest punt el debat serà, en un moment o altre, si cal unificar alguns d'aquests tàxons i reduir el nombre d'espècies. Durant tota la història de la línia evolutiva dels homínids s'ha donat la coexistència de diferents espècies en el planeta. 

A diferència de les altres espècies amb les que va conviure, A. deyiremeda presenta un esmalt dental més gruixut i una mandíbula inferior més robusta. Curiosament aquestes característiques són pròpies d'espècies posteriors pertanyents al llinatge Homo i al dels Parantrops. Per aquest motiu, aquestes característiques identificades ara en espècies amb una cronologia més antiga del que es pensava, aporten nous elements a la discusió sobre els antecedents del llinatge humà. 

A continuació podeu veure el vídeo publicat al compte de The Cleveland Museum of Natural History.




Podeu ampliar la informació en els següents enllaços que representen una petita selecció dels molts llocs que n'han fet difusió: NYtimesAnthropology.net,  phis.orgagenciasincPaleoantropologiaHoy.

dijous, 21 de maig de 2015

Les eines més antigues (2)



Tal com ja vam anunciar el mes d'abril passat en l'article d'aquesta mateixa web "Els australopitecins ja construïen eines de pedra" s'ha produït el trencament del paradigma que associava la construcció d'eines al gènere Homo. A partir d'ara caldrà explicar als alumnes del futur i a la població en general que les indústries lítiques que consideràvem tan nostres  tenen el seu origen en un gènere anterior als primers humans (Clar que també es pot contemplar la possibilitat d'endarrerir els origens de la nissaga Homo). Les dues espècies que coincideixen en l'espai i en el temps i que podrien ser les responsables de la construcció de les eines són Kenyathropus platyops o Australopithecus afarensis.

Per completar la informació caldria dir que la tecnologia d'elaboració de les eines és menys elaborada que la que fins ara s'atribuïa als humans, és per això que es pot valorar una progressió successiva en el procés de perfeccionament de la tècnica i la capacitat cognitiva necessàries per la seva planificació així com en l'habilitat manual i precisió motora per a dur-les a terme. 

Els materials localitzats permeten fer amb una certa facilitat el remuntatge de les peces per comprendre quins eren els passos que es seguien en la seva construcció. Aquesta tecnologia, probablement, rebrà el nom de lomekwiwnse.

En aquest nou post volem compilar nous treballs i informacions complementàries atès que la notícia és de gran rellevància. En primer lloc La publicació de la recerca a la revista Nature, aquest ha estat el fet que els resultats de la recerca apareguessin novament amb força en els mitjans de comunicació. 

Les noves tecnologies permeten generar continguts fins ara impensables com els que presentem a continuació. Podeu veure el jaciment de Lomekwi en una projecció digital en 3D compartida a twitter per @louiseleakey. L'evolució de l'excavació dia a dia gràcies a la presentació d'African fossils que es pot seguir perefectament en aquest curt vídeo que mostra com es du a terme l'excavació i en quins punts van apareixent les eines. 


Vídeo d'African fossils amb la reconstrucció d'una de les peces.



Podeu llegir la notícia als següents mitjans: l'INRAP francès, El País, la BBCNew York TimesThe Guardian, com una petita mostra de l'extraordinària difusió de la notícia.

dilluns, 18 de maig de 2015

Enquesta forense d'atacs de carnívors a humans


L'estudi d'Edgard Camarós investigador de l'IPHES (Institut de paleoecologia Humana i Evolució Social) i de quatre científics més publicat a la revista Archaeological et Anthropological Sciences representa una novetat metodològica interessant pel fet d'aportar una base de dades fonamental per la interpretació dels atacs que els humans han patit a causa de la predació dels grans carnívors. 

Durant el llarg procés d'hominització ha calgut desenvolupar estratègies de protecció, fugida i control dels predadors més importants: óssos, cànids, felins i altres, mentre que en altres casos els humans es podien beneficiar de les restes d'altres animals caçats i devorats pels carnívors. En aquesta relació els humans hem estat i encara som, en diferent proporció al llarg del temps, víctimes i botxins. 

L'estudi que comentem aquí mira de relacionar els casos ben documentats per les anàlisis forenses actuals d'atacs de carnívors a humans amb les que van patir els neandertals. Efectivament, el patró és molt semblant i a partir de la descripció exhaustiva de les fractures, mossegades i altres marques identificades en les víctimes es pot establir un paral·lelisme que permet interpretar més acuradament tant les lesions actuals com les dels nostres predecessors. 

En altres casos ja s'havia produït la col·laboració entre la paleontologia i els estudis forenses per l'anàlisi conjunt de fets actuals. Crec que la sistematització d'aquesta col·laboració pot ser molt enriquidora per a ambdues ciències i permetrà creuar dades en els dos sentits de la història. En els 124 casos descrits s'especifiquen els danys ocasionats a les diferents parts de l'esquelet i l'espècie de carnívor que els ha ocasionat. De retruc és fonamental diferenciar els danys produïts per carnívors i els causats per altres humans.

A l'estudi es comenten alguns patrons interessants en aquesta relació entre els animals carnívors i els humans. Models que es repeteixen com la dels pagesos atacats a l'Àsia quan treballen a les vores del bosc o determinats predadors que són culturalment valorats com a trofeus pels humans com passa en el cas dels Massai que selecciona els lleons mascles com a objectiu per assolir el pas a la consideració d'adult honorable i valent. 

El treball es centra en l'estudi del cas del crani infantil de neandertal descobert a la cova negra a València. Recomano la lectura de l'article, també disponible a Academia.edu  i del resum publicat al blog de l'IPHES d'on he obtingut la imatge que acompanya aquest escrit.

diumenge, 17 de maig de 2015

La hibridació entre sapiens i neandertals es va produir en diversos llocs i moments


Fins fa poc es creia que l'únic contacte genètic entre neandertals i sapiens es va produir al pròxim orient fa més de 50.000 anys. 

Fa pocs mesos, altres investigadors ja van comunicar que, amb tota seguretat, en el camí cap a l'orient asiàtic es va produir de nou una segona hibridació important. 

L'anàlisi genètica, encara per publicar, d'una mandíbula trobada a la cova romanesa de Pestera cu Oase(La cova dels ossos) aporta nova informació en aquest procés de barreja. La mandíbula conté un percentatge important d'ADN neandertal, entre un 5 i un 11% i l'estudi del ritme de pèrdua d'ADN permet assegurar que l'hibridació es va produir només entre 4 i 6 generacions anteriors al naixement del subjecte estudiat. 

Tenint en compte que la resta ha estat datada amb una antiguitat de 40.000 anys, si es confirmem aquestes datacions, es podrà concloure que també es van produir hibridacions a Europa més recentment del que s'esperava. En aquest cas, a més, les característiques genètiques es corresponen amb les característiques morfològiques dels fòssils. En el cas de la mandíbula que podeu veure a la imatge que acompanya també s'hi han identificat trets morfològics propis dels neandertals com és el cas dels queixals del seny més grans. 

Aquesta informació va ser anunciada a la trobada Genomes a Cold Spring Harbor de Nova York per part de Quiaomei Fu paleogenetista de l'Escola de Medicina de Harvard a Boston. Esperem conèixer ben aviat l'article complet. 

De moment tot apunta que la barreja entre les dues espècies es va produir en diversos punts geogràfics i durant un període de temps molt més ampli del que es pensava. 

Imatge de la revista Nature.