dimarts, 31 de març de 2015

Març 2015. Novetats breus.

1- L'estudi d'un fèmur (1,8 milions d'anys) demostra una major diversitat de la que s'esperava entre les primeres espècies del gènere Homo. Science Daily,News Bureau

2- Bon resum en 15 punts sobre les fites més importants que han determinat el procés d'hominització. Font: BBC

3- Identificades noves pintures paleolítiques a la cova Aurea Nota al Desfiladero de la Hermida a Peñarrubia. Font: Pileta de prehistoriaEl diario montañés.

4- La història de la dent de l'Home de Pekin trobada a Uppsala. Font: Uppsala Universitet.

5-Les darreres anàlisis confirmen que l'esquelet parcial trobat l'any 1993 a les coves de Lamalunga prop d'Altamura es correspon amb l'Homo neanderthalensis. La datació de les restes trobades recentment el situen entre 172.000 anys i 130.000 anys. Representen les restes més antigues d'aquesta espècie de la que s'hi hagi obtingut ADN endogen. Ho podeu llegir a Journal of Human Evolution. Podeu veure el resum a Paleoantropologia Hoy.

6- Interessant article recopilatori publicat a Paleoantropologia Hoy sobre el llinatge humà a partir de l'anàlisi de l'ADN-Y. 

7- Un estudi demostra al jaciment de Revadim, a Israel, que fa 500.000 anys l'Homo erectus processava animals grans com els elefants. Les eines trobades a la vora d'una carcassa de mastodont amb marques de tall ho demostra. Podeu ampliar la informació a la publicació de l'estudi a Plos One, o la difusió que n'ha fet Hominides Phys. 

dilluns, 30 de març de 2015

Morfologia diferencial de l'Homo neanderthalensis


Dos estudis recents han aprofundit en l'estudi comparatiu de la morfologia anatòmica dels neandertals. D'una banda Asier Gómez-Olivencia investigador de la Universidad del País Vasco ha realitzat l'estudi en 3D de La Ferrassie 8, un esquelet d'un infant de dos anys. La peculiaritat del jaciment de La Ferrassie és que s'hi han trobat les restes de set neandertals que corresponen a una gamma d'edats molt amplia, des de fetus a adults. En aquesta anàlisi s'han pogut definir peculiaritats esquelètiques que són pròpies d'aquesta espècie humana. 

En especial s'ha destacat per la premsa científica l'aïllament i reconstrucció de l'estrep, os procedent de la cadena d'ossets de l'oïda, que presenta una morfologia peculiar que la diferencia d'aquest mateix ós dels sapiens. Encara no es pot afirmar si aquesta configuració comporta alguna capacitat diferencial en l'audició entre les dues espècies.

Ho podeu ampliar en la nota informativa que ha difós els mateixos autors o en l'article de ScienceDirect



D'altra banda l'article d'Antonio Rosas i el seu equip en el que s'estudien 10 húmers esquerres i 8 de drets pertanyents a diferents fragments de fòssils procedents del jaciment del Sidrón. Les restes de neandertal de diferents edats van morir ara fa uns 49 mil anys. 

L'estudi publicat a Journal of Human Evolution demostra que aquests fòssils segueixen el patró neandertal clàssic que es caracteritza per una fosa àmplia de l'olecranon i uns pilars distotorsals lateral i medial prims. 

Aquestes característiques també es donen a la Sima de los Huesos (preneandertal), l'espècimen de Bodo (especimen africà que alguns autors relacionen amb el clade heildelbergensis d'aquest continent) i les restes de TD6 (Homo antecessor). 

Les diferències més importants entre humans i neandertals són les que es troben en les estructures de la cintura escapular i de l'articulació de l'espatlla. 

Podeu ampliar la informació a Paleoantropologia Hoy i a l'abstract de l'article original.

Una qüestió d'estatura.


L'article que ens ocupa ha estat publicat a Journal of Human Evolution per Manuel Will i T. Jay Stock després de 20 anys de recerca per tal de trobar nous algorismes que permetin discernir l'altura i la massa corporal dels homínids tenint en compte que les restes òssies trobades són parcials. El mètode analitza les mides d'óssos que habitualment no s'usen per a realitzar aquests tipus de mesuraments i s'han tingut en compte proporcions relacionades amb poblacions actuals de caçadors recol·lectors. Tot i que aquestes darreres consideracions metodològiques han estat criticades per diferents estudiosos de l'evolució humana considerem que cal tenir present l'aportació que els autors fan en aquest estudi per diverses reflexions que aporten al debat evolutiu.

En primer lloc resulta prou clar que la primera sortida d'Àfrica va ser protagonitzada per humans petits que no havien crescut en mida com es creia anteriorment. Aquest fet queda prou demostrat per les restes de Dmanisi i tants d'altres jaciments euro-asiàtics amb una antiguitat pròxima als dos milions d'anys. L'augment de la mida corporal no va ser, en cap cas, el factor rellevant de la primera sortida de l'home de l'Àfrica. 

Els autors consideren que l'augment de talla es va produir a l'Àfrica fa aproximadament 1,7 milions d'anys a la regió de Koobi Fora al nord de l'actual Kenya. És llavors quan la diversitat de talles esdevé cada cop més significativa. A partir d'aquest moment coexistien poblacions humanes amb diferents mides corporals o, millor dir, amb una diferència d'altura i complexió corporal més marcada. 

En relació a aquest fenomen voldria comentar que en l'actualitat també es produeix l'existència de grups humans que han augmentat o disminuït la seva mida corporal, entre d'altres causes, com adaptació al medi on els ha tocat viure. La disminució de l'altura correspondria a les selves humides d'Àfrica i Amèrica com seria el cas dels pigmeus i diversos grups habitants de la selva amazònica, o a un ecosistema amb molt baixes temperatures com els inuit. 

El cas més extrem seria, sempre que no es demostri de forma fefaent una altra causa, el de l'Homo de Flores que va reduir  la seva mida corporal per una qüestió relacionada amb l'aïllament que comporta  la insularitat i l'adaptació a un entorn amb menys recursos. 



Les imatges formen part de l'estudi esmentat. 

Podeu ampliar la informació a: ScienceDailyEl País o l'ABC.


dissabte, 21 de març de 2015

Ana Gracia Téllez comenta les troballes de la Sima de los Huesos per CanalUNED

La investigadora Ana Garcia Téllez comenta les troballes de la Sima de los Huesos, en especial el cas de Benjamina, Elvis i les característiques de la població que poden redefinir la seva ubicació en l'arbre evolutiu, deslligant-la, ben segur, dels Homo heildelbergensis i refermant la seva vinculació com a antecessors dels neandertals. Un breu resum divulgatiu i molt entenedor compartit per CanalUNED. Idioma: Castellà . Durada: 14 minuts.

diumenge, 15 de març de 2015

La primera joia neandertal.



L'article de Davorka Radovcic et al., publicat a la revista Plos One, posa en evidència la que pot ser la primera mostra que els neandertals, fa 130.000 anys, van manipular amb diferents tècniques urpes d'àguila de cua blanca (Aliaetus albicilla) amb la intenció de configurar algun tipus d'ornament. 

El fet que les vuit restes pertanyen a un mínim de tres àguiles diferents indica que van ser acumulades i conservades juntes amb alguna finalitat, fins que van ser perdudes o abandonades en un mateix moment, atès que totes les urpes s'han localitzat en el mateix estrat del jaciment de Krapina. Tot plegat sembla indicar un ús ornamental i simbòlic d'aquests elements molt abans que aquesta espècie humana tinguessin contacte amb l'home modern. 

Aquests tipus d'ornaments han estat utilitzats en les societats i cultures conegudes com un element no simplement decoratiu. De forma habitual les peces que incorporen elements com urpes o ullals formen part d'un ritual i indiquen un simbolisme amb el que l'home vol posar en valor determinades característiques pròpies a través de les qualitats de l'animal a qui pertanyen les peces seleccionades. 

Difícilment podrem saber quin era el significat i la importància en el context cultural original, però indubtablement és una nova prova de la capacitat simbòlica que ja tothom reconeix a l'Homo neanderthalensis. 

Resum divulgatiu en castellà i francès a Pileta de prehistoria i Hominides

Imatge de Luka Mjeda. Zagreb.

En aquest vídeo David Frayer comenta la troballa. La difusió la fa el Servei de notícies de la Universitat de Kansas. Durada 2'12''.



dimecres, 4 de març de 2015

El primer Homo.


Fòssil LD 350-1. W Kimbel.

Qualsevol troballa que faci referència al principi de la humanitat és fonamental per l'escassetat de restes entre dos i tres milions d'anys a l'Àfrica de l'est i per la importància que pot tenir en la determinació del moment i l'origen del gènere Homo. 

En aquest context és d'enorme rellevància el fòssil trobat a Ledi-Gueraru (Etiòpia), una mitja mandíbula esquerre localitzada en un sediment de 2,8 milions d'anys d'antiguitat. La troballa de Chalachew Seyoum (gener de 2013) és clau pel fet que representa una espècie en clara transició entre el gènere Australopitecus, de qui conserva encara l'estructura mandibular, i l'Homo caracteritzada per unes peces dentals més petites. Aquesta troballa ha estat publicada a la revista Science

En aquests moments, en els que s'està definint una major diversitat del nostre gènere relacionat amb l'espècie Homo habilis resulta fonamental comprovar aquest encaix més antic que podria haver donat origen a diferents llinatges, ja en el moment de l'aparició del nostre gènere. 

Tot comença a encaixar i a definir-se millor tenint en compte que sembla que podem començar a relacionar les primeres eines amb les espècies humanes que les van construir. Ha calgut buscar en una zona on ja hi havia un entorn mixt entre prats i matolls amb zones arbrades i ocasionals zones humides.

A la imatge de W Kimbel que acompanya s'hi pot veure el fragment de mandíbula des de diferents angles. Les cinc imatges corresponen a un únic fragment.


Molt interessant el cronograma publicat a la revista Nature 



Material addicional en format PDF (26 pàgines) de l'estudi Sciencemag.