dijous, 29 de gener de 2015

Manot 1, un fòssil que pot esdevenir clau.

La datació i les característiques morfològiques d'un fòssil parcial d'un crani de sapiens trobat a la cova de Manot (Israel), aporta pistes sobre les primeres poblacions de la nostra espècie que van poblar Europa.

Segons Israel Hershkovitz i el nombrós grup d'investigadors que signen l'article publicat a Nature, la morfologia del crani demostra clarament que aquest humà pertany a la darrera onada que, partint de l'Àfrica, va poblar Europa durant el paleolític superior. Per a poder asseverar aquest plantejament els autors asseguren que aquesta configuració cranial moderna es dona en antecessors africans i que és diferent a la de la resta d'homínids que s'han trobat a la zona amb anterioritat. Aquestes dades són les que permeten plantejar la hipòtesi d'una migració que posteriorment es va escampar per la resta del món, i també per Europa, procés en el que anirien substituint altres poblacions humanes. 

La troballa és important també pel fet que en aquesta zona hi ha poques restes humanes pertanyents a aquest període. El crani s'ha datat seguint la metodologia de l'urani-tori amb una antiguitat aproximada de 54.700 anys (amb un marge de confiança de 5.00 anys). Aquest període i aquesta zona tenen un enorme interès per l'estudi de l'evolució humana atès que, segon sembla, seria el lloc i el moment en el que es va produir la hibridació entre sapiens i neandertals a causa de la qual bona part de la població actual encara tenim un percentatge d'ADN neandertal. És per això que s'ha formulat la hipòtesi que la població a la que pertany el crani de Manot seria la protagonista d'aquest intercanvi genètic. 

Podeu ampliar aquesta informació en altres articles publicats a la mateixa revista (12). Pensem que és fonamental difondre aquesta important troballa tot i els comentaris que afirmen que cal continuar la recerca per tal de descobrir més informació addicional per demostrar definitivament el paper del fòssil en el procés de l'evolució humana. 

Altres autors consideren més probable que els humans de la població derivessin de les poblacions locals i no necessàriament de poblacions africanes. Una mostra d'aquesta línia argumental la podeu trobar al comentari de Dienekes

La imatge de la cova de Manot és d'Israel Hershkovitz, Ofer Marde i Omry Barzilai
La imatge de les diferents vistes del crani Manot 1 pertany a Nature i correspon a la figura 2 de l'article ja citat.

dijous, 22 de gener de 2015

Co-evolució del llenguatge i l'ensenyament de fabricació d'eines.


Comentem aquest article per la importància de la hipòtesi i per la metodologia experimental emprada encara poc habitual en la recerca sobre l'evolució humana inicial. L'estudi signat per TJH Morgan i 11 investigadors més ha estat publicat a la revista Nature. 

Els autors s'han proposat verificar quin mecanisme pot haver tingut més rellevància en la transmissió dels coneixements necessaris per construir eines amb la tecnologia acheuliana. Aquesta tecnologia, habitualment associada a l'Homo erectus, té els seus inicis a l'Àfrica i posteriorment s'expandeix per Europa i Àsia com a evolució de la tecnologia olduvaiana més antiga i bàsica. La tecnologia acheuliana es caracteritza per una execució sistemàtica i realitzada per la dues cares de la roca. 

L'experiment consisteix en definir cadenes d'aprenentatge d'aquesta tècnica seguint cinc procediments diferents: creació a partir d'un model, diferents contexts d'imitació i emulació i una darrera amb el suport d'indicacions lingüístiques. 184 adults han participat com a membres de les diferents cadenes d'aprenentatge.

Segons els resultats obtinguts l'eficàcia de l'ensenyament a la cadena en la que participava el llenguatge en relació amb les altres fa pensar que la comunicació lingüística ha d'haver estat necessàriament un pre-requisit indispensable per l'aparició i transmissió de la tecnologia acheuliana en la construcció d'eines del mode 2. 

Tot i el l'evidència que es tracta d'una prova indirecta ens sembla molt interessant la recerca de noves metodologies per determinar el moment de l'aparició del llenguatge en l'evolució humana. 

La imatge que acompanya s'ha fet pública pel mitja referit anteriorment per il·lustrar l'abstract de l'article. 

dijous, 15 de gener de 2015

La genètica del cromosoma Y ens mostra grans llinatges de l'antiguitat.


L'alta freqüència de determinats haplotips del cromosoma Y indica un èxit reproductiu en una nissaga concreta per línia patrilineal. En un moment donat un personatge important dintre de la comunitat assolia un important nombre de descendents a partir de les seves relacions amb mullers i concubines. 

Aquestes nissagues ens permeten identificar col·lectius i centres de poder així com la seva migració pel territori. Ja eren conegudes les nissagues de Gengis Kan (1162 - 1227) i Giocangga (mort el 1582). 

Un nou estudi publicat a la revista European Journal of Human Genetics i realitzat per Patricia Balaresque i altres investigadors francesos i anglesos pertanyents a diverses Universitats i institucions, identifica noves nissagues i més antigues. 

En la imatge que acompanya es poden veure representades les diferents nissagues així com la seva procedència, datació i línia de migració. Aquestes línies evolutives pertanyen tant a poblacions d'agricultors sedentaris i de pastors nòmades que es van expandir fa entre 4100 i 900 anys. Els llinatges més recents es troben relacionats amb la cultura lligada a la llengua altaica i a l'ús dels cavalls com element afavoridor dels desplaçaments. 

Ens ha semblat interessant difondre aquest estudi perquè considerem que ens permet accedir a una informació que reconstrueix l'estructura econòmica i cultural molt difícil de conèixer per altres mitjans. D'altra banda sembla interessant anar associant elements arqueològics amb les respectives nissagues genètiques. 

dijous, 1 de gener de 2015

Homo erectus d'Hexian i la diversitat d'una espècie.

L'estudi, fruit de la recerca conjunta entre l'equip d'Atapuerca amb Maria Martinón Torres i JM Bermúdez de Castro i els investigadors xinesos Song Xing et al., publicat a la revista PlosOne analitza i compara les dents d'Hexian, que corresponen a una població d'Homo erectus, amb les d'altres espècies europees i poblacions asiàtiques fins ara atribuïdes a la mateixa espècie. 

Les restes humanes trobades al jaciment de la cova Longtan, Hexian de la província d'Anhui, a l'est de la Xina, han estat datades amb una antiguitat de 412.000 anys. 

La primera conclusió és que les mostres dentals obtingudes en el jaciment tenen un patró molt primitiu i diferenciat de l'Homo de neandertal i molt més semblant a les d'Homo antecessor. 

Les dents d'Hexian presenten característiques pròpies d'Homo ergaster i dels primers pobladors de l'est asiàtic, però també altres especificitats morfològiques que l'associen amb l'Homo erectus. 

De la comparació dental, però també prenent com a base l'estudi de la comparació del crani sembla cada cop més evident una estructura amb diferents poblacions que van evolucionar de forma separada a causa de l'aïllament biogeogràfic. 

Tal com es pot llegir a l'abstract d l'article "Hexian podria representar la persistència d'un grup d'Homo erectus que va conservar característiques primitives que van perdre altres poblacions com Zhoukoudian o Panxian Dadong". 

En el fons de la discussió, novament, el concepte d'espècie biològica i d'espècie morfològica i la tendència a definir grups evolutius amb una amplia variabilitat com a pertanyents a un mateix clade. 

Les diferències entre poblacions d'Homo erectus seran fonamentals per a conèixer l'evolució humana a l'Àsia i serà molt més difícil determinar si es tracta de diferents poblacions o espècies. 

Resulta molt interessant el comentari que Maria Martinón publica en el blog del Museo de la Evolución Humana.

La imatge que acompanya ha estat publicada a l'estudi ja citat. Correspon a la figura 9 i representa l'anàlisi realitzat al segon i tercer molar inferior esquerre.