divendres, 31 de juliol del 2015

Novetats breus. Juliol 2015

1- Per primera vegada es comença a excavar a l'abric de la Consagració a Capellades. Aquest nou jaciment de la cinglera del Capelló genera importants expectives ja que es troba a la vora de jaciments com l'abric Romaní reconeguts per la seva importància en l'estudi de l'ecologia de l'Homo neanderthalensis i per la suposada estratigrafia que, entre 9.000 i 55.000 anys, podria contenir evidències del darrer intercanvi d'espècies a Europa. Font: IPHES

2- L'home de Xuchang va viure a la Xina continental ara fa uns 100.000 anys. Aquesta espècie ocupa l'espai entre l'home de Pekin (Homo erectus) i Homo sapiens. Un estudi recent dirigit per Li Zhanyang  demostra que aquest homínid també hauria practicat el canibalisme tal com ho demostren les marques de tall i de mossegades en un fèmur juvenil. Notícia a scmp

3- L'home de Pekín era capaç de controlar el foc fa més de 600.000 anys tal com demostra la ubicació, disposició d'elements protectors i d'altres característiques d'un fogar localitzat en un jaciment proper a la capital. Font: Archaeologynews

4- Noves troballes a la campanya 2015 a Atapuerca. IPHES. Galeria de fotografies al facebook de l'IPHES. Reflexiones de un primate de José M. Bermúdez de Castro.

5- Noves aportacions sobre les primeres migracions a Amèrica. Segons els autors de l'article la primera migració humana provinent de Sibèria va travessar l'estret de Bering ara fa uns 23.000 anys. Aquest grup es va dividir en una segona població milers d'anys després de la seva arribada. Una altra cosa és la migració fa només 5.500 anys dels Inuit i altres esquimals que van ocupar l'Àrtic. La divergència genètica entre els grups del nord i els del sud es va produir fa entre 11.500 i 14.500 anys. D'altres recerques identifiquen una migració genètica amb components dels actuals austro-melanesis en determinats genomes de l'Amazònia ScienceLos Angeles Times Agencia sincHominidesNo es tracta d'un tema resolt a l'espera de noves anàlisis genètiques, sobretot, d'Amèrica del sud.

 
 
6- Un estudi publicat a Plos One estableix una comparació entre l'estructura del crani i la cara en els homínids. Resulta interessant per les aportacions que fa a la interpretació de la seqüència evolutiva i a l'encaix de determinades especies o poblacions humanes. Paleontologia Hoy.



7- L'any 2011 es va descobrir la possible presència de neandertals fa només 28.000 anys a prop de l'actual ciutat russa de Byzovaya (Rússia). Representa una ocupació molt recent d'aquesta espècie. És per aquest motiu que es considera que va ser un refugi en la part septentrional del continent abans de la seva extinció. Font INRAP, podcast en francès. 

8- Fragments d'una Venus de fa 40.000 anys trobada a la cova de Hohlr Fels, Alemanya. Paleorama en red.



9- Trobada una dent de fa 500.000 anys al jaciment de Tautavel. Font: Midilibri.


10- Segons un estudi que compara l'estructura del peroné amb la dels grans simis vius es demostra que l'Australopithecus afarensis tenia una conducta en la que alternava el desplaçament bípede amb l'activitat arborícola. Science Direct via Paleoantropologia Hoy.

dijous, 30 de juliol del 2015

Eines de fa 1,4 milions d'anys a Orce


Els jaciments d'Orce són de gran interès paleontològic i representen un lloc clau per esbrinar la presència d'homínids a l'Europa occidental amb una antiguitat propera al milió i mig d'anys. Orce, TD4 (Tinchera Dolina 4) i La Sima del Elefante a Atapuerca i La Boella al municipi de La Canonja (Tarragona) són els jaciments més importants que treballen per sobre d'un milió d'anys. L'IPHES, que dirigeix tots aquests projectes, a Orce ho fa de la mà de Robert Sala i Bienvenido Martínez-Navarro.

Durant els anys 70, el paleontòleg Josep Gibert ja es va adonar que l'entorn corresponia a un antic llac amb un potencial de primer ordre per a la recerca i, més tard, amb la coneguda polèmica sobre la calota humana i el descobriment a Barranco León d'una dent de llet humana s'hi han succeït moltes campanyes i cada cop es demostra que és un jaciment cabdal per reconstruir l'ecosistema peninsular entre fa 1 i 2 milions d'anys i l'estudi primerenc de la presència humana a la part més remota del continent europeu. 

Aquest any han estat moltes les troballes paleontològiques de fauna als diferents jaciments de la zona: Fuente Nueva 1 i 3, Barranco León i Venta Micena. Per tenir-ne una informació més detallada podeu llegir l'article del blog de l'IPHES. 

De totes les troballes ens interessen especialment les que fan referència al conjunt d'eines lítiques que confirmen la presència d'homínids a la zona. Més concretament se n'han localitzat 60 a Fuente Nueva 3 amb una antiguitat de 1,3 milions d'anys. Aquestes eines corresponen sobretot a ascles de sílex que s'usaven per esquarterar les peces de fauna i facilitar-ne el trasllat posterior a un lloc segur on poder ser processades, distribuïdes entre el grup i menjades. També s'han localitzat 100 peces més al jaciment deBarranco León amb una antiguitat de 1,4 milions d'anys, sobretot ascles i algun percussor. Com en altres temporades esperem els estudis que expliquin el context de l'ús d'aquestes eines sobre les restes de fauna per a conèixer millor el comportament humà. 

Valorem molt positivament la possibilitat de visitar els jaciments els dissabtes. Esperem que aquesta iniciativa es consolidi i, si s'escau, s'ampliï

La imatge que acompanya aquest resum l'ha fet Letícia Menéndez de l'IPHES.

dimecres, 29 de juliol del 2015

Canvis d'estatura ràpids i per diferents mecanismes


L'estudi realitzat per Fernando Ramírez Rozzi et al. publicat a la revista Nature és un recull força complet sobre el grup pigmeu Baka que viu a l'occident de l'Àfrica equatorial. El grup estudiat es troba a Camerun. 

El treball compara les dades d'evolució de pes i talla amb altres poblacions de pigmeus de l'Àfrica oriental, amb altres poblacions africanes de talla normal i també d'europees. És interessant llegir l'article original perquè està ple de dades molt interessants sobre la població, el desenvolupament i l'estructura social dels grups Baka

Pel que fa al creixement es reconeixen les mateixes fases que en la resta d'humans amb presència de l'augment de talla propi de la pubertat i un petit creixement posterior més lent.

 És important destacar que en patró de desenvolupament de la talla hi ha una diferència molt important entre els dos grups de pigmeus africans. Tot i que acaben tenint finalment la mateixa talla. Els Baka tenen un desenvolupament normal durant els primers mesos posteriors al naixement comparat amb les mitjanes d'evolució d'africans i europeus. És després, durant l'evolució fins els dos primers anys, que es produeix una aturada molt important que ja mantenen durant la resta de la seva evolució. En canvi el grup de pigmeus oriental ja mostra una talla més petita a partir del naixement. Aquest fet indica que dues poblacions separades poden desenvolupar dos mecanismes diferents per reduir la talla i adaptar-se millor a la vida a  l'espesa selva humida. 

També és molt important el fet que aquesta modificació del patró de creixement s'ha produït en molt poc temps cosa que demostra la facilitat d'adaptació de l'Homo sapiens a diferents contexts ecològics ja que la separació entre els dos grups es va produir entre fa 8.000 i 14.000 anys. Podeu ampliar la informació a l'article de Science Daily

Font de la imatge: Fernando Víctor Ramírez Rozzi.

diumenge, 26 de juliol del 2015

Cultiu de plantes fa 23.000 anys a Galilea



El procés de domesticació s'ha vist tradicionalment com l'acció de l'home envers una altra espècie amb la finalitat d'obtenir-ne un profit. Més recentment s'ha ressaltat el fet que les dues espècies es beneficien de la relació mútua i, per tant, s'ha deixat de considerar-ho un fenomen  unidireccional. Així doncs, per exemple, el gos i l'home s'han domesticat conjuntament per obtenir avantatges que han suposat un millor accés als recursos i una possibilitat superior de tenir èxit reproductiu (disculpeu el resum). Actualment es parla de domesticació no només d'animals i es considera que un dels grups d'espècies que han aconseguit un major èxit genètic fruït de la domesticació amb els humans han estat els cereals. Aquesta llarga dissertació ens porta a un afegitó: associat a l'èxit dels cereals s'ha produït també l'èxit de les males herbes. Les males herbes creixen associades a ecosistemes alterats pels humans. 

L'article d'Ainit Snir et al. publicat a la revista Plos One es basa en l'estudi de les males herbes al jaciment d'Ohalo II que es troba a la costa sud-oest de la mar de Galilea. En aquest jaciment s'hi ha trobat un campament estable d'un grup de caçadors-recol·lectors. El jaciment va quedar segellat en unes condicions excepcionals de conservació a causa de la pujada del nivell del mar de Galilea que va enterrar amb llims les restes orgàniques. Les proves que en aquest lloc fa 23.000 anys s'hi practicava una agricultura incipient són: la troballa de llavors de blat silvestre d'espelta, d'ordi silvestre i de civada en una concentració molt superior a la que és habitual sense la intervenció humana, una llosa de pedra que va ser utilitzada per a moldre els cereals. Els humans que van habitar com a mínim un any complert l'espai incorporaven a la seva dieta molts altres productes vegetals de l'entorn com les ametlles, les olives, llenties, figues i el raïm. 

L'estudi es centra, com hem dit, en les males herbes. Les espècies estudiades (Ch. àlbum, M. parviflora, N. syriaca i S. marianum) són les mateixes que trobem avui en dia a la zona associades a paisatges alterats per l'home. Segons els autors aquestes espècies podrien representar les adaptacions inicials a aquesta tipologia d'entorn  i que, més tard, es van  expandir pel continent sense massa variacions genètiques. Tot plegat demostra, 11.000 anys de l'aparició oficial del neolític, el cultiu (no només la recol·lecció) de cereals i el seu processament. 

Cada cop apareixen més proves que demostren que tant la pedra polida, la ceràmica, la ramaderia i l'agricultura (elements clau per a la definició del neolític) tenen arrels força antigues en les societats de caçadors-recol·lectors. Caldrà considerar l'aparició d'aquests tecnologies com a conseqüència d'un llarg procés que progressivament va generar les condicions i el coneixement necessaris per a socialitzar i controlar aquest coneixement  i reservar el concepte de neolític pel moment en què aquestes activitats, ja conegudes, es van generalitzar. Aquest replantejament correspon, si s'escau, als especialistes.

Podeu llegir el comentari de la notícia a Paleorama en red. en castellà i a Haaretz en anglès. 

Les imatges del collage que acompanya l'escrit corresponen a l'article ja citat i s'hi pot veure la ubicació i estructura del jaciment d'Ohalo II i a una fotografia de l'ordi silvestre.

dissabte, 25 de juliol del 2015

Intervenció dental fa 14.000 anys


Publicada a la revista Scientífic Reports la que podria ser la primera prova d'una intervenció humana en una patologia dental. L'article comença fent un interessant resum sobre algunes de les intervencions conegudes fins ara, com el tractament per reomplir les cavitats dentals amb cera d'abella al neolític o la perforació de dents amb un trepant d'arc fa 9000 anys al Pakistan i les tècniques més depurades de les civilitzacions posteriors. També comenten la pràctica freqüent en tot el gènere Homo de l'ús d'escuradents per aconseguir l'eliminació de restes entre les dents o altres molèsties de les genives. 

La recerca de Gregorio Oxilia et al. s'han realitzat sobre el tercer molar inferior dret d'un jove que va morir fa uns 14.000 anys quan en tenia uns 25. La resta prové del jaciment italià de Riparo Villabruna. 

El desgast dental posterior demostra que la intervenció va ser feta en vida. Al microscopi les estries tenen la mateixa estructura que les habituals de les marques de tall realitzades sobre l'os. Les marques realitzades amb eines de sílex es van produir més insistentment en dues direccions concretes i amb moviments de palanca circular i d'altres per provocar el desgast per erosió. 

La càries es va estendre en la població del neolític a causa de l'excés de carbohidrats de la dieta, però anteriorment ja es produïa tal com ho certifica aquest cas en el que no s'ha pogut demostrar cap increment d'aquests elements en la seva alimentació. 

El desenvolupament de la tecnologia lítica durant l'Epigravetià pot haver facilitat la creació d'eines més adequades (burins i làmines de tall fines) per a una intervenció d'aquest tipus. 

També es pot concloure que les tècniques usades a les civilitzacions posteriors partien de coneixements previs molt anteriors. 

La imatge correspon a un fragment d'una de les que es publica a l'estudi: Oxilia, G. et al, Earliest evidence of dental caies manipulation in the Upper Palaeolithic. Sci. Rep. 5, 12150; doi: 10.1038/srep12150 (2015). En podeu llegir un resum més ampli a Hominides.

L'evolució de les proporcions de la mà


Acostumem a pensar que l'evolució ha modificat més la morfologia del cos en els humans moderns que en els altres homínids (ximpanzé, bonobo, goril·la, orangutan). Aquesta idea falsa fa que quan veiem, per exemple, un ximpanzé pensem que la seva morfologia i comportament s'acosten molt més que el nostre a l'avantpassat comú del que ens vam separar, suposadament, fa uns sis milions d'anys.  Aquesta idea és errònia en molts casos. En la realitat, des de la separació dels diversos llinatges d'homínids cada gènere ha sofert un procés evolutiu propi. 

Aquí parlarem del cas de la mà a partir de la publicació a la revista Nature d'un estudi comparatiu sobre la seva morfologia entre components del mateix ordre, els homínids vius i d'altres d'extingits. Cal tenir present dues qüestions prèvies. Cal recordar que comparem espècies clarament bípedes amb d'altres que encara usen les mans com una part del cos implicada en el desplaçament pel medi. Afegeixo que cal considerar aspectes funcionals diferencials relatius a la precisió, la força, la possibilitat de fer una pinça digital més efectiva i d'altres. 

L'estudi demostra que la proporció entre la longitud del dit polze amb la resta de dits de la mà indica processos evolutius diferenciats en els homínids actuals que no es poden explicar per la proximitat genètica. Aquesta relació que és molt semblant en humans i australopitecins respon a una estructura plesiomòrfica (més antiga) en el nostre llinatge comú. 

A l'article ja enllaçat anteriorment (Almécija, S. et el. L'evolució de les proporcions de la mà en humans i simis. Nat. Commun. 6: 7717 doi:10.1038 / ncomms8717 (2015) s'hi poden trobar, a més de gràfics interessants, com el que reproduïm aquí, la metodologia seguida i altres conclusions addicionals d'interés.

dimarts, 21 de juliol del 2015

ADN denisovà a Papua Nova Guinea i Austràlia

Els humans moderns som el resultat genètic de la nostra evolució i de la hibridació amb altres poblacions o espècies que ja havien fet el seu procés independentment però que encara podien tenir descendència fèrtil amb els sapiens. Així, doncs sabem que tots els humans moderns, excepte la població subsahariana, manté en el seu ADN un petit percentatge provinent del genoma neandertal. També és conegut que a l'Àsia oriental i Oceania hi ha rastres genètics de la hibridació amb una altra espècie identificada a l'Àsia Central: els denisovans.  

L'estudi de Ya Hu i set investigadors més publicat per  BioRXiv mostra el resultat del nou mètode de identificació d'al·lels denisovans que han desenvolupat i que presenta una capacitat de detecció de quasi el 80% i només un 2,4% de falsos positius. L'estudi s'ha aplicat a setze genomes pertanyents a la zona d'Austràlia i Papua Nova Guinea i les conclusions mostren l'existència de 38.877 al·lels amb introgressió denisovana. 

A l'abstract de l'article els autors indiquen algunes de les funcions amb les que aquestes seqüències estan relacionades. 78 introgressions estan vinculades a funcions com l'espermatogènesi, fertilitat, adaptació al ritme circadià, aclimatació al fred, desenvolupament cerebral, la immunitat, etc.. Els gens que contenen les 121 introgressions de l'ADN denisovà estan relacionats amb funcions evolutivament importants com l'embaràs, el desenvolupament de la cara, els pulmons, el cor, la pell, el sistema nerviós i les gonades masculines, la percepció visual i olfactiva, la resposta a la calor, el dolor i la hipòxia, el metabolisme, la coagulació de la sang, l'envelliment, etc.. 

És evident que la persistència d'aquestes incorporacions genètiques relacionades amb funcions tan importants ha estat possible pel fet que els grups de sapiens exposats a aquestes modificacions han aconseguit una millor adaptació a l'entorn. 

La publicació permet llegir en format PDF els detalls de la recerca. 

dilluns, 20 de juliol del 2015

Excavació al Molí del Salt. 2015.

Excavació al Molí del Salt. Vimbodí i Poblet. Font: IPHES
Excavació al Molí de Salt. Vimbodí i Poblet.
Font de la imatge: IPHES
La setzena campanya d'excavació al jaciment del Molí del Salt situat al municipi de Vimbodí i Poblet ha finalitzat amb la recuperació de més de 5000 restes arqueològiques. Aquesta temporada s'ha acabat l'excavació del conjunt A amb una datació màxima de 14.000 anys d'antiguitat. El director de l'excavació, en Manuel Vaquero Rodríguez de l'IPHES ha comentat que el proper any ja es podrà excavar el conjunt Bde cronologia anterior. Podeu completar la informació al blog d'aquesta institució. 

Entre les peces recuperades hi ha: 

Peces de sílex molt ben conservades i dissenyades per diferents funcions: puntes de projectils per a la cacera, eines de tall per esquarterar els animals, peces lítiques dissenyades per a netejar la pell dels animals pel seu aprofitament posterior, eines per a treballar els óssos i generar noves eines amb aquest material, restes de fauna de diferents espècies (bòvids, cèrvids, cabra i porc senglar) que eren part de la dieta del grup. 

Petxines i altres elements que formarien part de penjolls creats amb la finalitat de guarnir el cos.

Plaques de pedra recobertes d'ocre que cal estudiar per a poder esbrinar els motius que hi poden ser representats. Les catorze plaques localitzades en campanyes anteriors mostren els gravats d'animals: cérvols, cavalls i bòvids. 

Fogars. També s'hi han localitzat fogars que en funció de la seva ubicació i de les restes associades podrien ajudar a la comprensió de les diferents funcions de les zones del campament.  

El Molí de Salt va ser durant les cronologies indicades un campament de caçadors-recol·lectors nòmades i segur amb les troballes de les excavacions realitzades fins ara i les que es duran a terme en el futures es podrà reconstruir l'ecologia d'aquestes poblacions, la seva relació amb l'entorn, la seva capacitat simbòlica i les dinàmiques d'ocupació d'aquest hàbitat. Ja esperem el resultat de les properes campanyes d'un dels jaciments que representa una aportació important al coneixement dels nostres avantpassats del final del paleolític. 

La font de la imatge que acompanya és el blog de l'IPHES enllaçat en aquest article. 

diumenge, 5 de juliol del 2015

Novetats breus. Juny 2015

1- L'anàlisi intracanial de Victoriapithecus (espècie amb una antiguitat de 15 milions d'anys que va ser localitzada a la vora del llac Victòria l'any 1997) posa de relleu que la complexitat cerebral (presència de circumvolucions)  es pot haver desenvolupat abans de l'augment de volum cranial. Ho podeu llegir a Science Daily

Font: Fred Spoor of the Max Planck Institute for Evolutionary

2- Un estudi de Paola Vila i altres investigadors publicat a la revista Plos One demostra l'ús de la llet com element  aglutinant adhesiu per a barrejar amb ocre fa 49.000 anys. Fins ara No s'havia pogut determinar aquesta barreja en mostres tan antigues. 

3- S'ha demostrat el cultiu del te fa 6000 anys a la Xina. N'ha fet difusió Daily Mail. Per curiositat podeu consultar el Diari del poble en línia en xinès. 

4- La presència d'eines lítiques amb una antiguitat de 100.000 anys al jaciment de Jebel Faya als Emirats Àrabs Units demostra la presència humana a la península a l'entorn dels 130.000 anys d'antiguitat possiblement aprofitant la baixada del nivell del mar a l'estrat de Bab el-Mandeb en l'últim període interglaciar, amb la qual cosa es retarda considerablement les estimacions de la sortida d'Àfrica. Podeu llegir l'estudi publicat a Science o el resum de Earthsky.

Jaciment de Jebel Faya. Font Science