L'article que ens ocupa ha estat publicat a Journal of Human Evolution per Manuel Will i T. Jay Stock després de 20 anys de recerca per tal de trobar nous algorismes que permetin discernir l'altura i la massa corporal dels homínids tenint en compte que les restes òssies trobades són parcials. El mètode analitza les mides d'óssos que habitualment no s'usen per a realitzar aquests tipus de mesuraments i s'han tingut en compte proporcions relacionades amb poblacions actuals de caçadors recol·lectors. Tot i que aquestes darreres consideracions metodològiques han estat criticades per diferents estudiosos de l'evolució humana considerem que cal tenir present l'aportació que els autors fan en aquest estudi per diverses reflexions que aporten al debat evolutiu.
En primer lloc resulta prou clar que la primera sortida d'Àfrica va ser protagonitzada per humans petits que no havien crescut en mida com es creia anteriorment. Aquest fet queda prou demostrat per les restes de Dmanisi i tants d'altres jaciments euro-asiàtics amb una antiguitat pròxima als dos milions d'anys. L'augment de la mida corporal no va ser, en cap cas, el factor rellevant de la primera sortida de l'home de l'Àfrica.
Els autors consideren que l'augment de talla es va produir a l'Àfrica fa aproximadament 1,7 milions d'anys a la regió de Koobi Fora al nord de l'actual Kenya. És llavors quan la diversitat de talles esdevé cada cop més significativa. A partir d'aquest moment coexistien poblacions humanes amb diferents mides corporals o, millor dir, amb una diferència d'altura i complexió corporal més marcada.
En relació a aquest fenomen voldria comentar que en l'actualitat també es produeix l'existència de grups humans que han augmentat o disminuït la seva mida corporal, entre d'altres causes, com adaptació al medi on els ha tocat viure. La disminució de l'altura correspondria a les selves humides d'Àfrica i Amèrica com seria el cas dels pigmeus i diversos grups habitants de la selva amazònica, o a un ecosistema amb molt baixes temperatures com els inuit.
El cas més extrem seria, sempre que no es demostri de forma fefaent una altra causa, el de l'Homo de Flores que va reduir la seva mida corporal per una qüestió relacionada amb l'aïllament que comporta la insularitat i l'adaptació a un entorn amb menys recursos.
Les imatges formen part de l'estudi esmentat.
Podeu ampliar la informació a: ScienceDaily, El País o l'ABC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada