dissabte, 28 de febrer del 2015

Febrer 2015. Novetats breus.

1- Un estudi publicat a la revista Nature posa en dubte que la domesticació dels gossos es produís en el paleolític. 

2- L'anàlisi de les coincidències entre l'ADN neandertal i sapiens permet conèixer algunes funcions metabòliques i la predisposició a determinades malalties com la psoriasi i la malaltia de Crohn que comparteixen les dues espècies. Ho podeu llegir a la publicació que n'ha fet Molecular Biology and Evolution

3- Interessant reportatge sobre l'aparició dels humans moderns a Europa. Durada 44'. Idioma: Alemany. 

4- Conferència de Xabier Peñalver sobre la importància del jaciment de la Cova de Praileaitz. Un indret que cal preservar i que posa en evidència la manca de sensibilitat de les administracions sotmeses a les empreses d'explotació del territori. 

5- La seqüència HARE5 implicada en el desenvolupament del neocòrtex en humans i pot ser la causa inicial d'algunes de les modificacions de l'estructura cortical humana. Article publicat a Current Biology

6- A partir de l'anàlisi de les dades de diversos models climàtics els investigadors Mihael D. Petraglia, Richard P. Jennigs et al. consideren que el pas dels homínids des de l'Àfrica a la península aràbiga hauria pogut succeir en múltiples ocasions durant el plistocè tardà. Ho podeu llegir a la revista Quaternary International

7- Aquí podeu baixar-vos el PDF (51 pàgines) de Lingüístic Society amb la recerca que situa l'origen de l'indoeuropeu fa entre 5.500 i 6.500 anys a l'estepa que va de Moldàvia i Ucraïna fins a Rússia i a l'oest de Kazakhstan. Són d'especial interès els arbres lingüístics que il·lustren la publicació.
                                                  

diumenge, 22 de febrer del 2015

Indicis de divisió sexual del treball en neandertals.


Un estudi dels investigadors Almudena Stalrrich i Antonio Rosas publicat a la revista Journal of Human Evolution intenta demostrar la divisió del treball en funció del sexe en els neandertals a partir de l'anàlisi diferencial del desgast dental no masticatori. En l'actualitat el desgast dental no masticatori en les poblacions recents de grups caçadors recol·lectors mostra diferències en aquest patró de desgast en funció del sexe. 

Els investigadors han realitzat un estudi de la dentició de 19 exemplars de neandertal pertanyents a tres jaciments molt importants: l'asturià del Sidrón, el francès de l'Hortus i el belga de l'Spy. Els resultats indiquen que tots els individus presenten desgast no masticatori i consideren que les diferències trobades entre els patrons de desgast dels mascles i de les femelles són compatibles amb la realització sistemàtica de diferents funcions o del treball amb diferents tipus de material si bé l'estudi no determina quines podrien ser aquestes tasques tot i que segurament estarien relacionades amb la preparació de les pells en el cas de les dones. 

Les diferències més importants són el fet que les estries, semblants a marques de tall) són més llargues en el cas de les dones i que aquestes les tenen localitzades a la dentició mandibular i en canvi les dels homes es localitzen, preferentment, en la dentició mandibular. 

La imatge que acompanya aquest resum pertany al CSIC i han estat publicada a Hominides

diumenge, 1 de febrer del 2015

Gener 2015. Novetats breus.


1- Una interessant web per a conèixer l'art rupestre a l'Àfrica. 

2- Les fractures dels ossos de la Sima de los huesos són majoritàriament post-deposicionals. En algun cas s'observa alguna fractura causada pel fet de la caiguda del cos des de l'entrada de la cavitat. Enllaç

3- Un fèmur de ren trobat el 2014 a la Grotte de Bison a Arcy-sur-Cure a la Borgoña Francesa demostra la capacitat de l'home de neandertal de multi-usos amb eines d'os, competència fins ara atribuïda exclusivament a l'Homo sapiens. Juntament amb altres proves, aquesta troballa és un indici de la capacitat cognitiva de l'Homo neandertalensis. Enllaç

4- Visita virtual a la zona dels dolmens d'Antequera. Lloc de la Junta de Andalucia. 

5- A la cova Scladina de Bèlgica s'hi han identificat cinquanta-i un fragments de roca amb una antiguitat entre 37.000 i 40.000 anys que podia haver estat usada pels neandertals com a pigment negre. Aquesta roca va estar transportada una 40 quilòmetres des del seu punt d'extracció. Es pot llegir a Science Direct

6- Identificats 71 tatuatges en 19 parts del cos de l'home d'Ötzi. Publicat a  Journal of Cultural heritage

7- Science Mag publica un article que demostra que els australopitecins ja disposaven d'una morfologia de la mà que permetia l'ús d'eines. Podeu ampliar la informació al blog de Paleoantropolgia Hoy.

8- Fa entre 7.200 i 3.100 anys els sapiens d'atapuerca incloïen en la seva dieta gos domètic, gat salavatge, guineu i teixó. Article de l'IPHES.


Penghu 1: més proves de la diversitat de poblacions a l'Àsia durant el plistocè.



Penghu 1 és una mandíbula que va ser localitzada gràcies a una xarxa d'un vaixell que pescava per la zona del canal de Penghu, costa occidental de Taiwan, a una profunditat d'entre 60 i 120 metres i a 25 quilòmetres de la costa. Aquesta zona va estar en dues ocasions durant el plistocè a la superfície com a conseqüència de la disminució del nivell del mar. 

Les restes han estat localitzades associades a altres restes de mamífers (Palaeoloxodon, Bubalus, Sus, Elaphurus davinianus, Cervus, Equus ferus, i altres). Les datacions, dutes a terme per diferents metodologies i, tenint en compte que han estat realitzades sense conèixer l'estrat en el que originàriament estaven dipositades, es corresponen probablement amb els períodes en que les terres estaven emergides: entre 190 i 130.000 anys o entre 70 i 10.000 anys. Cal tenir present la gran variació de datacions obtingudes de les diferents restes de fauna associada. 

La mandíbula mostra una morfologia primitiva i robusta així com una estructura dental poc habitual en la resta de fòssils asiàtics atribuïts a Homo erectus, excepte l'home d'Hexian a l'est de la Xina que va viure durant el plistocè mitjà. A l'article es comparen de forma exhaustiva les diferents característiques de la mandíbula amb les característiques de la resta d'homínids coneguts. 

S'han plantejat diferents hipòtesis per explicar aquest la persistència d'aquestes característiques morfològiques. La importància del fòssil consisteix en el fet que demostra una major complexitat de poblacions asiàtiques durant el Plistocè.
Publicat a Nature, el podeu llegir complet en format PDF. Trobareu un bon resum en castellà Paleoantropologia Hoy

La imatge que acompanya és un fragment de la il·lustració de l'article ja citat.