dissabte, 18 d’octubre de 2014

L'art rupestre es va desenvolupar al mateix moment en diferents parts del món.


Darrerament s'ha avançat molt en la recerca de noves metodologies per datar l'art rupestre. També s'ha desenvolupat una nova tecnologia per a visualitzar pintures molt deteriorades o pràcticament desaparegudes. Aquestes dues innovacions tecnològiques han obert noves possibilitats de l'estudi d'una de les manifestacions més evidents de la capacitat simbòlica dels humans moderns.

Les noves tècniques han permès determinar datacions antigues  per algunes pintures de l'occident europeu com els discs vermells de la cova d'El Castillo datades en més de 40.000 anys, el bisó d'Atxerri de fa uns 39.000 anys i moltes altres manifestacions del nord de la península ibèrica i de França, com les deChauvet, a l'entorn dels 35.000 anys. 

Abans de continuar cal ser conscients que encara cal la datació de moltes pintures fins establir la representació temporal de la seqüència de les diferents obres. També és imprescindible comentar el fet que en un mateix jaciment hi podem trobar pintures de diferents cronologies que poden haver estat realitzades durant un llarg període de temps amb una diferència entre les unes i les altres de milers d'anys. 

La novetat de l'article de M. Aubert publicat a la revista Nature consisteix en la constatació de datacions molt properes als 40.000 anys d'antiguitat per algunes pintures rupestres de diverses coves de la regió de Maros a Sulawesi, Indonèsia. Més concretament unes mans en negatiu han estat datades usant la tècnica de les series d'urani amb una antiguitat mínima de 39.900 anys i una pintura d'una babirusa (porc salvatge d'ullals corbs) sembla que va ser pintada fa 35.400 anys. 

La importància d'aquestes datacions és la demostració que en diferents zones del món molt separades entre sí va sorgir una mateixa cultura simbòlica aproximadament a la mateixa època. Aquest troballa referma la posició dels estudiosos de l'evolució humana que indiquen un desenvolupament no centralitzat de les capacitats i cultures simbòliques. 

Nature Video ha publicat al seu compte de Youtube l'interessant reportatge en el que podem veure les coves i escoltar les declaracions d'experts en el tema. Durada: 05' 11". Idioma: anglès. 



Podeu ampliar la informació a les següents revistes: ABCScientific AmericanAnthropologyHominidesSmithsonian

diumenge, 12 d’octubre de 2014

Atapuerca i el poblament humà de la península ibèrica.


Podcast de la UNED amb una entrevista de Mario Menéndez Fernández, professor de prehistòria de la UNED, a Eduardo García Sánchez arqueòleg. Sèrie: "Geografia i História" en Radio 3. Data: 10/10/2014. Llengua: castellà. Durada: 00:13:34. L'arqueòleg comenta breument els diferents poblaments d'Atapuerca, la seva relació amb les diferents migracions i assentaments a la península de les diferents espècies identificades al complex arqueològic. 



ADNmt d'un pescador més antic que el d'EVA mitocondrial.



L'ADN mitocondrial més antic de la població humana actual ens remunta a una femella que va viure a l'Àfrica fa uns 160.000 anys, l'anomenada Eva mitocondrial. Els seu llinatge s'ha anat transmetent per via materna a tota la descendència a la pertanyem tots els sapiens que vivim actualment. Però l'espècie Homo sapiens és anterior. Apareix amb anterioritat als 200.000 anys en alguna zona del sud o dus-est africà. Per aquest motiu abans d'Eva mitocondrial hi havia altres llinatges femenins que no van prosperar per diferents motius: Dones que només tenien fills mascles, migració i barreja de poblacions antigues amb modernes que retornaven al lloc d'origen,... És per aquest motiu que identificar llinatges mitocondrials més antics és molt important per conèixer l'inici de la nostra espècie i la diversitat inicial en aquest procés. També ens permetrà conèixer en quins moments es van produir els colls d'ampolla en les poblacions inicials que van reduir la diversitat genètica. 

La revista New Cientist publica el resum d'un estudi de l'equip de Vanessa Hayes de l'Institut Garvan de Sydney on es comenta la troballa d'un esquelet a Santa Helena Bay (Western Cape, Sudàfrica) que pertany a un home d'uns 50 anys que va morir l'any 315 aC. Aquest home va ser enterrat envoltat per petxines i sembla haver-se dedicat, bona part de la seva vida, ha obtenir recursos del mar tal com demostra l'exostosi òssia del canal auditiu que consisteix en una deformació de l'os que es produeix en persones que estan en contacte amb aigua i vents freds. 

L'estudi de l'ADN mitocondrial de les restes demostra que pertanyia a una nissaga anterior a la d'Eva mitocondrial. La identificació genètica de nissagues mitocondrials i nuclears permetrà conèixer la diversitat i les interaccions genètiques en el moment de l'aparició de l'home  actual.

La imatge que acompanya apareix a la mateixa font de la informació i l'autoria pertany a Danita Delimont/Getty

dimecres, 1 d’octubre de 2014

Setembre 2014. Novetats breus.

1. Un article publicat a la revista Journal of Human Evolution destacar el paper de la mà no dominant en la configuració del polze. La capacitat per oposar el dit gros a la resta i fer la pinça amb precisió ha estat fonamental pel desenvolupament de l'habilitat per elaborar i tractar els materials. Podeu ampliar la notícia a Science Daily,Paleoantropologia Hoy

2. La configuració de la mà no ha variat significativament el darrer milió d'anys. Publicat a Journal of Human Evolution. Ho podeu llegir al blog de l'IPHES (en castellà), Resum a Paleorama en red i divulgació a El imparcialVídeo de Radio Televisión de Castilla y León. Durada 00:01:19.

3. Presentació del genoma del gibó. NatureNewScientist

4. La recerca amb georadar a la zona d'Stonehenge ha permès conèixer l'existència de 17 edificis religiosos repartits pels voltants del monument megalític. Aquesta recerca confirma la necessitat de considerar una amplia zona per interpretar el significat del cercle de pedres i el seu significat com a estructura simbòlica relacionada amb la vida i la mort. BBCABCPaleorama en red.

5. Un article de la revista Plos One comenta els moments en que es va produir la domesticació del préssec. Fa 8000 anys a la vall del riu Yangtze. Els pinyols més grans semblants a l'estructura moderna de la fruita comencen a aparèixer a la Xina encara que les restes més antigues es coneixen al Japó (entre 6700 i 6400 anys). Al continent les restes més antigues d'aquesta varietat moderna pertanyen a la cultura Liangzhu amb una antiguitat que va de 5.300 a 4300 anys. 

6. Al XVII Congreso UISPP celebrat a Burgos aquest setembre Svante Pääbo va comunicar que ha estat possible seqüenciar l'ADN nuclear d'un ós de la Sima de los Huesos amb una antiguitat superior als quatre-cents mil anys. Recordem que ja s'havia aconseguit amb l'ADN mitocondrial, cosa que va representar una revolució en els camps de la genètica i de l'evolució humana. Esperem les dades finals de l'estudi que se'n derivarà per a conèixer més dades sobre aquesta població preneandertal relacionada segons sembla amb els denisovans.

7. Fa 3.000 anys a la ciutat d'Amarma fundada per Akhenató el segle XIV abans de Crist ja hi havia un gran interès per la perruqueria tal com demostra un estudi publicat al Journal of Egiptian Archaelogy. Segons Jolanda Bos i el seu equip de recerca s'hi han identificat una gran varietat de pentinats, un gust per les trenes a nivell de l'espatlla trenades preferentment amb tres badies, l'ús de tints i d'extensions. Ho hem conegut gràcies a la informació de Paleorama en Red

8. El fèmur de l'home de Ust-Ishim correspon a un sapiens que va viure fa 45.000 anys a Sibèria. Segons Svante PÄäbo conté fragments d'ADN de procedència neandertal d'una antiguitat anterior a la que ara trobem en els humans moderns. Per a més informació podeu llegir la publicació de Gran Época.

9. Es reforça la idea que la petita era glacial que es va produir fa 12.800 anys va ser provocada per la caiguda i l'impacte d'un objecte provinent de l'espai. Ho podeu llegir a The Journal of GeologyNoticias de la ciencia o Pileta de la Prehistòria, divulgador de la notícia. La notícia és interessant per l'anàlisi i el coneixement de les repercusions que va ocasionar en la població de diferents espècies i en la desaparició de determinades cultures humanes.