dijous, 31 de juliol de 2014

Juliol 2014. Novetats breus.


1. Un estudi planteja una alternativa a l'explicació sobre la funció de la pell clara desenvolupada posteriorment a la sortida d'Àfrica. Majoritàriament es considera que es tracta d'una adaptació que afavoreix una millor captació de raigs UVB (llum ultraviolada B) indispensable per la síntesi de la vitamina D. La nova proposta de Peter Elias et al. posa en valor el paper de la pell com a barrera per a la pèrdua d'aigua. Segons aquests investigadors és molt important el paper de la filagrina, que es descompon en una molècula anomenada àcid urocànic que és l'absorbent més potent dels raigs UVB a la pell. 

2. Una dent de llet amb arrel -cosa que indica que l'infant va morir abans que li caigués de forma natural- és la resta biològica d'un humà més antiga trobada fins ara a la península itàlica. Té una antiguitat de 585.000 anys i s'atribueix a Homo Heildelbergensis. Podeu ampliar la informació al bloc PaleoramaEnRed

3. Dos grups humans pertanyents a ètnies diferents van lluitar a Jebel Shaba, a la riba est del Nil i nord de Sudan. La causa va ser la competència pels recursos en una època en què la sequera va disminuir la quantitat d'aigua, de vegetació i d'animals herbívors a la zona. Una gran quantitat de puntes de fletxa incrustades als cossos n'és la prova. Una de les ètnies formada per antecessors dels actuals subsaharians de llargues extremitats, cos curt, mandíbules projectades, fronts arrodonits i nassos amples es va enfrontar amb un altre grup procedent del nord que tenien les cames més curtes i les cares planes. Podeu ampliar la informació sobre el que alguns anomenen la primera guerra racial fa 13.000 anys al reportatge de David Keys a l'Independent

4. La datació per luminiscència de la seqüència estratigràfica del jaciment alacantí de Salt indica unes dades entre 60.000 i 45.000 anys (MIS 3). En aquest període es produeix una ocupació recurrent que és l'habitual en els grups neandertals que es desplacen de forma estacional seguint les fonts d'alimentació, a una ocupació esporàdica i a l'abandonament final del lloc. L'abandonament coincideix amb un augment de l'aridesa possible causa de la degradació i la desaparició de la zona de la població neandertal. coincideix amb l'esdeveniment Heinrich 5. Ha estat publicat a Journal of Human Evolution

5. Nou article publicat a la revista Plos One demostra l'ús de les urpes de rapinyaire amb finalitat simbòlica per part dels neandertals. Resulten d'especial interès les il·lustracions que acompanyen la publicació.

6. Dos mil anys després a l'aparició de l'escriptura encara s'usava el sistema de comunicació que la va originar. Ho podeu llegir a Pileta de Prehistoria on fa referència a l'article original. 

7. Segons l'article publicat a la revista Plos One pels investigadors Guillermo Rodríguez-Gómez, Ana Mateos, Jesús A Martín-González, Ruth Blasco, Jordi Rosell i Jesús Rodríguez el fet que no s'hagi detectat presència humana a la serra d'Atapuerca en datacions properes als 600.000 anys d'antiguitat és degut a la competència pels recursos de carn amb altres espècies de predadors o carronyaires, més concretament per l'augment de la presència del jaguar europeu (Panthera gombaszoegensis) i la hiena ratllada (Hyaena hyaena). 

8. Publicat un estudi sobre les datacions dels jaciments de la conca de Nihewuan a Journal of Human Evolution. sis jaciments situats entre 1,6 i 1,1 milions d'anys. Podeu llegir el resum a Paleoantropologia Hoy. 

La Boella, datació del jaciment i l'acheulià a Europa



El director arqueològic Josep Vallverdú i un equip d'investigadors de diferents camps del CSIC i de L'IPHES acaben de publicar
a la revista PLOS ONE les datacions del jaciment del jaciment de la La Boella.  

En jaciment situat en el municipi de La Canonja (Tarragona) s'hi han pogut localitzar restes de grans mamífers com Mammuthus meridionalisHippopotamus antiquusDama sf. vallonetensis, cavalls, cèrvids,... i també d'altres micromamífers com Mimomis savini, un ratoli molt important per establir datacions i molts altres. Aquestes i d'altres dades han permès reconstruir l'habitat antic d'aquesta zona. 

Al costat d'alguns fòssils d'animals o de forma més isolada s'han trobat un bon nombre d'eines pertanyens a dues cultrures diferents, el mode 1 o olduvaià i el mode 2 o acheulià. 

La datació de l'estratigrafia s'ha realitzat per paleomagnetisme, bioestratigrafia i per datació dels isòtops radioactius de l'alumini i el berili de les mostres de quarcita. Els resultats obtinguts situen el jaciment entre 1 milió i 780.000 anys. 

El barranc de la Boella formava part d'una zona humida a la desembocadura del riu francolí on els animals acostumaven a anar a beure i alguns eren més fàcilment capturats i processats per l'alimentació d'animals carnívors, carronyaires i també per humans. 

La presència en el jaciment d'eines lítiques realitzades amb la tècnica anomenada acheulià és una gran troballa ja que representa la migració d'una nova onada d'homínins de l'Àfrica on ja s'havia escampat abans del milió d'anys. La presència d'aquesta tecnologia a La Boella converteix el jaciment en el lloc d'Europa on s'ha pogut localitzar aquesta indústria amb més antiguitat. 




Són de molt d'interès les fotografies i gràfics que acompanyen l'estudi de les que hem modificat per simplificar la que acompanya aquest escrit. El document també comenta el debat científic en relació a la continuïtat o discontinuïtat del poblament humà a la península ibèrica. Felicitem a Josep Vallverdú, Palmira Saladié, Antonio Rosas i la resta de l'equip per la publicació de l'article, per la feina feta i per posar en valor el jaciment de La Boella. 

Esperem que ben aviat es pugui comptar amb les instal·lacions que la professió i la població reclama per tal que es pugui construir un gran centre de recerca i de divulgació a la zona.Podeu ampliar la informació a la web de l'IPHES, o en llocs de divulgació com la Pileta de Prehistòria o l'ABC.

dimecres, 30 de juliol de 2014

Paleolític a l'Alcàrria de Cuenca.


Santiago David y Míchel Muñoz i l'equip d'arqueòlegs que investiguen diferents jaciments a Conca han comentat la presència d'eines lítiques dels diferents modes als jaciments estudiats. Algunes de les eines i les marques de tall que n'indiquen el seu ús es remunten a un milió d'anys. Font Europa Press

Podeu veure el documental de l'Alcarria compartit per Pileta de la Prehistòria del compte de Youtube de Michel Muñoz

En aquest vídeo es repassa la formació geològica de la zona i les eines de diferents tipologies que s'hi han localitzatDurada 8:33 minuts. Idioma: Castellà.


dimarts, 29 de juliol de 2014

El "Chico de la Gran Dolina" al MEH.



Ja fa vint anys que a TD6 (el nivell 6 del jaciment de Trinchera Dolina) Aurora Martín va trobar uns fòssils humans d'una antiguitat aproximada d'uns 900.000 anys. Les restes, la majoria juvenils havien estat processades per alimentar altres homínids. 

Aquells fòssils presentaven característiques molt especials que configuraven una barreja de característiques primitives i d'altres molt modernes, fins hi tot, algunes presents en els sapiens. 

L'equip d'Atapuerca va decidir anomenar-lo Homo antecessor. El nom indica el primer home que es va aventurar a Europa des de l'Àfrica essent el pioner (llavors es pensava això) de l'ocupació homínids al continent. 

Segons l'equip, en un plantejament inicial, aquesta espècie seria la que donaria lloc a Homo sapiens a l'Àfrica i a la línia dels neandertals a Europa. 

Si heu estat al Museo de la Evolución Humana de Burgos haureu pogut comprovar que a la galeria d'Homínids, al costat de Miguelón i fent companyia a les representacions de Mrs Ples, Lucy i exemplars d'altres espècies hi faltava la de l'Homo antecessor. Ha estat ara que finalment s'ha completat la galeria d'homínids amb la  instal·lació de l'exemplar del "Chico de la Gran Dolina"


La reproducció és obra de l'escultora francesa Élisabeth Daynès i representa un nen d'uns 10 anys atès que la majoria de fòssils del jaciment corresponen a joves tot i que no hi ha cap dada que faci pensar que les restes no es puguin correspondre a una nena. L'escultora, juntament amb José María Bermúdez de Castro i el seu equip han decidit deixar-lo calb per mostrar millor les seves característiques cranials. Aquesta espècie ja disposava d'un volum cranial d'uns 1.000 cm3 cosa que produeix una certa desproporció de la relació entre el cos i el cap.


Les imatges de l'escultura han estat compartides per @MiguelonMEH a twitter.

dilluns, 28 de juliol de 2014

Iwo Eleru, el sapiens descendent d'un llinatge antic.



Iwo Eleru és un crani d'un Homo sapiens que va viure ara fa només 13.000 anys al sud de l'actual Nigèria. Aquest crani presenta característiques que no es corresponen amb la morfologia moderna de la nostra espècie. Per aquest motiu ha estat motiu d'estudi en diverses ocasions i s'han formulat diferents hipòtesis explicatives d'aquest fet. 

L'estudi de Christopher M. Stojanowski publicat a la revista Journal of Human Evolution torna a posar de relleu la peculiaritat d'aquest fòssil. L'autor realitza 22 medicions del crani i aplica la fórmula de la distància de Mahalanobisis tot comparant-ho amb poblacions de sapiens africants de localitzacions perifèriques al Sahara. 

Segons les dades obtingudes el crani no es correspon a cap morfologia moderna de la regió i tampoc a cap d'anterior europea com podrien ser els neandertals. De tot plegat se'n dedueix que una població amb característiques arcaiques va sobreviure molt temps després que els sapiens moderns haguessin modificat la seva morfologia. 

Per aquest motiu el més probable és que aquesta població ocupés les àrees del Sahara en una època humida i provinents d'una zona més meridional. La segona conclusió és que l'homo sapiens va hibridar amb una població africana més antiga que va viure a l'Àfrica fa entre 500 i 700 mil anys (Homo heildelbergensis). 

A la web de la BBC podreu veure un vídeo de menys de dos minuts de durada en el que Chris Stringer, reconegut antropòleg vinculat al Natural History Museum, en fa una breu explicació.



dissabte, 26 de juliol de 2014

Atapuerca 2014.



Com ja es costum en acabar la temporada d'excavacions a Atapuerca els tres codirectors han presentat al públic l'estat dels treballs i les restes més importants localitzades aquesta campanya.

En les entrades anteriors del nostre bloc ja hem comentat i il·lustrat, gràcies a vídeos de la televisió deCastilla León, el taller de talla d'eines lítiques que els neandertals tenien en la zona actualment denominada com a Fuente Mudarra. Recordem que aquesta és la única espècie de la que encara no s'han trobat restes esquelètiques a Atapuerca.

També en un post anterior es comenta l'enterrament calcolític de Cueva del Mirador. Tota la comunitat

científica està esperant els resultats de les proves d'ADN per saber l'estructura familiar del grup i confirmar la relació amb altres grups del neolític del nord d'Europa i així entendre millor els processos migratoris de fa uns 5.000 anys. 

Com tots sabem al jaciment de la Sima del Elefante s'hi havien trobat les restes d'eines lítiques i els fòssils més antics de tot el complex. Ja fa unes temporades que s'està excavant per sota del nivell de la trinchera. La principal troballa d'aquest curs ha estat una nova lasca de sílex que demostra la presència humana a la zona fa aproximadament 1,3 milions d'anys (Nivell TE9).


Continuant amb els jaciments de la trinchera del ferrocarril cal destacar els treballs realitzats a la Gran Dolina. En aquest jaciment ja s'ha pogut avançar molt en els treballs del nivell TD10, un jaciment de fa uns 430.000 anys i que, contemporani als jaciments de Galeria i la os Huesos, va ser usat pels Homo heildelbergensis (continuo amb aquesta nomenclatura tot i les noves dades per no confondre al lector) com un espai per a processar els aliments. Per aquest motiu aquest nivell era molt ric en fòssils que ha calgut extreure amb la deguda dedicació. 

Els codirectors van informar que en aquest jaciment les perspectives són poder avançar molt més ràpid i arribar així a TD6, nivell on es troben les restes d'Homo antecessor l'any 2020. No hi ha cap dubte que aquesta serà una nova etapa que rellançarà els jaciments a nivell mundial. També s'ha confirmat l'existència a TD4 d'un nivell 200.000 anys més antic que TD6 on s'hi han trobat eines fabricades per l'home. Una nova línia d'investigació en aquest jaciment ha estat avançar en la datació dels diferents nivells cosa que permetrà contextualitzar més ràpidament les troballes. 



La darrera novetat d'aquest jaciment representa un repte de futur. Les coves d'Atapuerca corresponen a un complex càrstic que es va anar formant per desgast de la roca calcària en diferents zones a causa de l'erosió provocada per l'aigua. Posteriorment aquestes coves, algunes interconnectades, es van omplir de sediments. S'ha pogut establir a traves d'un sondeig que el potencial d'aquest procés arriba a nivells d'1,7 milions d'anys. Caldrà investigar en un futur aquests nivells per estudiar el clima i tots els indicis de vida que si puguin trobar sense descartar la possibilitat de localitzar alguna presència humana més antiga encara. El que ara sembla ciència ficció entra en valor si recordem que fa pocs anys enrrere ningú pensava que a Europa es poguessin trobar restes humanes tant antigues com les que s'ha demostrat actualment que hi vivien. 


Pel que fa a la Sima de los Huesos les restes que s'hi han trobat serviran per completar esquelets d'exemplars descoberts en campanyes anteriors i que configuren la col·lecció més completa i extensa en poblacions de 430.000 anys d'antiguitat. aquesta campanya s'hi han localitzat una pelvis infantil, diversos fragments d'occipital d'un adult d'uns 50 anys i una vèrtebra toràcica d'un jove. Podeu veure els fòssils a la fotografia adjunta. 

Per acabar voldria explicar també l'anècdota de la troballa d'un dau que correspon a l'època romana per exemplificar la riquesa de l'ocupació humana d'un espai en el que s'hi poden identificar nivells que van des de fa més d'un milió d'anys fins a l'actualitat. Esperem els resultats de les recerques complementàries que segur en un futur caldrà extreure de les restes trobades amb la perspectiva del proper congrés sobre evolució humana que es celebrarà a Burgos ben aviat i que segur plantejarà novetats interessants en el camp de l'evolució humana. 

Tot just acaba la campanya d'enguany i ja esperem que comenci la de l'any que ve.
_________________________________________________________________

dimecres, 23 de juliol de 2014

Cueva del Mirador, un cementiri del calcolític a Atapuerca.

A Atapuerca hi ha jaciments per cobrir tota la història de la humanitat. El Jaciment de la Cueva del Mirador té registre d'ocupació des del paleolític superior fins a l'actualitat. Tal com es pot veure en vídeo de Radio Televisión de Castilla i León ja s'hi han identificat 23 esquelets del calcolític (període entre el neolític i l'edat del bronze) amb una antiguitat aproximada de 4.700 anys. Els cadàvers corresponen a homes i dones, la majoria entre 20 i 40 anys. 

Ben aviat podrem conèixer la relació entre els diferents individus gràcies a l'estudi de genètica de grups que es publicarà a la revista Plos One. La dada més sorprenen és la relació de parentiu que la població de la Cueva del Mirador té amb grups del neolític residents a l'actual Alemanya. Durada del vídeo 2' 9". Idioma castellà.

divendres, 11 de juliol de 2014

Taller de talla neandertal a Fuente Mudarra (Atapuerca).


La Radio Televisión de Castilla i León ha penjat al seu compte de Youtube un curt reportatge sobre la troballa al jaciment de Fuente Mudarra d'un espai on els neandertals fa 50.000 tallaven les eines de pedra per elaborar les seves eines. Durada: 1:27 minuts.


_________________________________________________________________________________

dijous, 10 de juliol de 2014

Canals semicirculars i humans del plistocè a Euràsia



El laberint és una petita estructura de l'orella interna situada a la zona temporal que serveix pel control de l'equilibri. L'estímulació del líquid contingut en els canals aporten informació al cervell sobre la posició del cos. Aquesta estructura presenta una configuració morfològica que s'ha usat tradicionalment per identificar i diferenciar els neandertals dels humans moderns. 

El laberint del crani de Xujiayao 15 es correspon a l'estructura atribuïda tradicionalment als neandertals en un context que sembla clarament no neandertal. Els canals semicirculars dels neandertals presenten les següents característiques: un canal anterior relativament petit, el lateral en canvi és més gran, mentre que el posterior es trobar en una posició lleugerament inferior. 

En la imatge (de la web de Dienekes) que acompanya es pot observar que les característiques de XJY (rombe vermell) es troba en una posició característica del grup de neandertals (quadre blau). 

Per concloure l'explicació cal determinar exactament a qui correspon el crani Xujiayao 15. A 

l'estudi es comenta que altres característiques dels fòssils associats són clarament no neandertals i s'hi refereix com a "humà asiàtic arcaic", en altres notícies de divulgació s'anomena "crani humà modern". Recordem, que té una antiguitat de 100.000 anys.

Personalment penso que aquesta indefinició és la que caldrà resoldre amb el temps. Es tracta d'un descendent d'Homo erectus asiàtic? sembla poc probable! Es tracta de restes cranials de l'home de Denisova clarament més emparentat amb els neandertals, ho desconec i no tenim altres mostres de cranis d'aquesta espècie; Es tracta d'un Homo sapiens arcaic, seria llavors fruït d'un procés d'hibridació. 

Tot plegat és el que caldrà comprovar en un futur incorporant nous exemplars a aquesta anàlisis comparativa i intentant obtenir ADN de les mostres.  Erik Trinkaus reflexiona en aquest article sobre la importància de la troballa en el sentit que fa més complex el model evolutiu humà. Tot apunta que coneixerem en un futur una major diversitat en els grups humans d'aquesta etapa de l'evolució humana i segurament caracteritzada per un evolució en mosaic de la morfologia de les diferents poblacions humanes. 





dilluns, 7 de juliol de 2014

Repensar l'inici de la humanitat.



Segons el meu parer el treball de Susan C. Antón, i altres investigadors publicat a Science sobre l'evolució inicial del gènere homo més que una aportació
 específica es tracta d'una recopilació fonamentada. Aquest tipus d'aportacions són essencials per donar context global a dades específiques obtingudes en estudis de detall i formular hipòtesis globals amb la finalitat d'actualitzar teories superades per les descobertes arqueològiques més recents.

La teoria desenvolupada per l'estudi planteja alguns axiomes bàsics com són: 

El clima africà on es van desenvolupar les diferents espècies es caracteritza per un llarg període que presentava canvis impredictibles. La modificació del clima i per tant la diversificació dels recursos afavoreix l'èxit de les espècies amb una alimentació menys especialitzada. Aquesta seria doncs una altra característica inicial. 

Les característiques que portarien al desenvolupament de la morfologia de l'home actual es van generant per separat en diferents espècies segons una estructura modular (Aquesta dada coincideix també amb l'estructura de l'evolució de les diferents espècies en el darrer milió d'anys a Europa, llegiu "La sima de los Huesos i l'evolució humana a Europa" Juny 2014). 

L'estudi planteja dues línies pels homínids inicialment; d'una banda els 1470 i 1813 correspondrien

als coneguts com a Homo habilis iHomo rudolfensis, Hsp (a la imatge es pot apreciar millor l'escala temporal) correspondria a l'espècie d'homínids inicials, i finalment He equivaldria a Homo erectus, amb el matís que "He (D)" correspondria a l'Homo erectus de Dmanisi, un cop aquesta espècie -fa poc menys de dos milions d'anys- ja havia sortit d'Àfrica. La línia groga correspondria als Parantrops (A - aethiopicus. b -boisei i r - robustus) i la  verda als Australopitecus (Afr - africanus, G - Garhi i S - Sediba). 

També relacionen l'aparició de la modificació intencionada de pedres per tal de produir eines amb la cronologia dels diferents clades. Fins ara s'ha considerat aquesta una de les claus culturals en la definició del gènere Homo. En el segon quadre s'estableix una correlació entre l'evolució de la morfologia i la conducta. 

Amb aquestes datacions encara hi ha molt poques restes, segur que noves troballes ajustaran el temps en què va viure cada espècie i, a més, segur que es plantejarà la revisió de gènere d'algun fòssil entre Australopitecus i Homo. La interpretació global de l'article és que tant australopitecins com els homínids van donar lloc a diferents estructures morfològiques per tal d'adaptar-se millor per a l'obtenció de diferents fonts d'alimentació. 

Probablement també les relacions entre les diferents "espècies " eren més tant o més complexes com les han estat en la història de la humanitat recent entre neandertals. denisovans i sapiens.

Qui vulgui ampliar la notícia ho pot fer en anglès a Smithsonian ScienceScience Daily o Pasthorizonspr; en castellà podeu llegir la notícia a Pileta de Prehistoria o si volu conèixer dades més específiques en el post que en fa Juan Manuel Fernández a Paleoantropologia Hoy

Les imatges corresponen a les fonts ja citades anteriorment.



dijous, 3 de juliol de 2014

Adaptació a viure en altura i denisovans.



La nostra espècie es va originar a l'Àfrica. En el procés migratori posterior ha ocupat la major part de la superfície del planeta. Ha estat necessària l'adaptació de l'espècie a situacions ambientals difícils i diferents a les que es donaven en el lloc d'origen. Ha calgut adaptar l'organisme per afrontar noves malalties, a la menor insolació de l'hemisferi nord, al fred en moments de glaciació, etc... 

Algunes de les modificacions genètiques s'han produït pels mecanismes clàssics de selecció natural, però d'altres han estat facilitats per hibridació, és a dir contacte sexual fèrtil amb altres "espècies" que ja estaven adaptades a l'entorn i que van aportat gens específics relacionats amb les característiques requerides per una millor supervivència en els nous medis. 

L'article de Emília-Huerta Sánchez i un important grup d'investigadors publicat per la revista Nature es centra en l'estudi de l'adaptació de la vida en un entorn hipòxid com caracteritza l'altiplà tibetà. El gen implicat en aquesta adaptació és el EPAS1 i té diferents haplotips que estan relacionats amb la modificació dels nivells d'hemoglobina en sang. 

L'haplotip seqüenciat només es dona en els denisovans (ja extingits), en la població del Tibet i en alguns grups de xinesos. En aquest cas l'hemoglobina en sang augmenta i facilita la vida en un entorn baix en oxigen facilitant la reproducció i disminuint les patologies relacionades amb els problemes cardiovasculars i el mal d'altura. 

Svante Pääbo, investigador que va seqüenciar inicialment l'ADN denisovà, corrobora els resultats d'aquest treball i considera adequat vincular aquesta modificació genètica a la introgressió entre els dos grups. Rasmus Nielsen, biòleg computacional de la Universitat de Califòrnia i cap de la recerca, declara en un article de Brandon Keim a National Geographic que la possibilitat que aquesta no sigui l'explicació és del 0% i comenta la possibilitat que fruït d'aquest contacte també s'haurien produït intercanvis culturals encara molt difícils de demostrar. 

Les dades de l'autoria de la imatge que acompanya les trobareu en la mateixa imatge.