dissabte, 31 de maig de 2014

Maig 2014. Novetats breus.

1. L'Institut Català d'Arqueologia Clàsica (ICAC) ha publicat a la web Amphora ex Hispania un catàleg d'àmfores hispanes. El lloc ofereix una multitud de possibilitats de cerca en funció de la seva datació, localització, etc.  i, posteriorment, s'accedeix a un conjunt de fitxes on podem trobar informació sobre les peces. 

2. Un equip d'arqueòlegs ha destapat l'escala interna que comunica l'entrada del Talaiot de Cornia Nou situat a Maó amb la part superior. Podeu veure la imatge i ampliar la informació al blog PaleoramaEnRed

3. Plos Biology publica un interessant article sobre l'evolució genital i la necessitat de corregir el biaix masculí en aquest tipus d'estudis. 

4. Desenvolupament mandibular de Paranthropus robustus. Podeu ampliar la notícia a Phisical anthorpology o a Paleoantropologia Hoy

5. Sobre el consum de drogues a la prehistòria. Journal of Archaeological Method and Theory o News Network Archaeology.

6. Un estudi publicat a Journal of human evolution dona a conèixer les troballes dels jaciments de Danakil i Mulhuli-Amo. Les restes corresponen a homo erectus i tenen una antiguitat d'un milió d'anys. En destaca el crani gairebé complert UA-31. Podeu ampliar la informació al blog Paleoantropologia Hoy.

7. Interessant estudi sobre les puntes de fletxa de la important i coneguda cultura Clovis (13.300 - 12.500 BP) que segons sembla va començar a l'oest d'Amèrica del nord i després a l'est on hi trobem peces més diverses. Aquesta cultura evoluciona posteriorment en la cultura Folsom. Podeu baixar-vos l'arxiu d'Acadèmia.Edu simplement amb un registre o consultar el resum d'Paleoantropologia Hoy

8. Un estudi neuroanatòmic d'Emiliano Bruner i quatre investigadors més conclou que el desenvolupament de la capacitat cerebral en sapiens i neandertals i per tant la reestructuració dels elements cranials i morfològics de l'encefal i dels òrgans implicats pot haver afavorit el desenvolupament de problemes de visió i l'Alzheimer. Podeu llegir l'article sencer a Frontiers o un resum a Paleoantropologia Hoy

9. Daniel De Miguel, David M. Alba i Salvador Moyà-Solà de l'Institut Català de Paleoantropologia han publicat un estudi a la revista Plos One segons el qual la causa que els hominoides que fa 14 milions d'anys van ocupar Euràsia va ser la seva capacitat per adaptar-se a una dieta variada. Aquest fet va ser també el que, després d'un canvi climàtic, en va provocar la seva extinció. Ja no disposaven d'aquesta varietat de recursos en el nou entorn. Podeu llegir el resum al blog de l'¡ICP o a l'article sencer a la font ja esmentada anteriorment. 

10. Curt, però interessant article de La nueva ilustración Evolucionista sobre el creixement del nas i la seva funció en l'evolució humana. 

11. Al Nord-est de França s'ha localitzat un ric enterrament d'una antiguitat de fa  2.300 anys on s'havien implantat post mortem ullals de ferro que reproduïen la forma dels originals. Aquesta tradició documentada a Egipte des de fa més de 5.000 anys també es practicava a la cultura etrusca amb materials diversos. Segons sembla s'implantaven per a què el difunt pugui reiniciar una nova vida en les millors condicions possibles. Link.   



dimecres, 28 de maig de 2014

Foc a Cueva Negra fa uns 800.000 anys.



La propera publicació de l'article científic sobre la presència d'un fogar antròpic a Cueva Negra torna a posar aquest jaciment en primera línia de l'actualitat. El jaciment es troba en un penya-segat a l'estret del riu Quípar al municipi de La Encarnación  (Múrcia). 

El nivell que comentem correspon a un reompliment sedimentari de la cova que ha estat datat entre 990.000 i 780.000 anys BP amb tècniques de paleomagnetisme i biocronologia. Segons Michael Walker i la resta d'investigadors de la Universitat de Múrcia queda perfectament demostrada la existència de restes que demostren plenament que amb una antiguitat aproximada de fa uns 800.000 anys els humans que poblaven l'entorn hi mantenien un foc viu durant llargs períodes en aquell espai. 

Es tractaria de la prova de control del foc més antiga a Europa i una de les més antigues en el món en un context controlat per humans. Les evidències que permeten corroborar aquesta hipòtesi són diverses. D'una banda el sediment gris clar mostra indicis d'alteració tèrmica en la micromorfologia de les mostres del sediment, a més el lloc, espai interior, on es troba el fogar impossibilita que s'hagués generat de forma natural i sembla indicar la necessitat d'un trasllat continuat de combustible per a mantenir-lo. El tercer indici és la presència de sílex clarament alterat per l'efecte de restar molt de temps a altes temperatures que, d'altra banda, no poden ser conseqüència d'un incendi forestal. A més de restes de cendres o carbons també s'han trobat en el fogar restes òssies calcinades. Cal esmentar que no s'hi a trobat ni una excavació ni un cercle de pedres o altres materials dipositats amb la finalitat de protegir el foc.

En la foto que acompanya podeu veure el lloc de l'excavació on es troba el fogar i les restes de sílex i óssos alterats pel foc. En general cal distingir dos moments de l'evolució humana pel que fa al control del foc. El primer moment es produeix quan els hominins són capaços d'adonar-se dels seus possibles avantatges (calor, seguretat i tractament dels aliments) i, perdent la por a acostar-s'hi, poden traslladar un foc produït de forma natural a un entorn protegit del vent i la pluja i mantenir-lo aportant-hi combustible reiteradament. El segon moment, molt més recent en el temps, seria quan els humans són capaços de produir ells mateixos el foc gràcies a diferents tecnologies. 

En molts articles el control del foc a Cueva Mayor s'atribueix a Homo Heildelbergensis tot i que la cronologia s'acosta molt a la presència a Atapuerca (Gran Dolina) d'Homo Antecessor. Segur que el jaciment de Cueva Negra, on s'han trobat dents,  ens donarà noves alegries

Podeu obtenir més informació a la web de la Associación murciana para el estudio de la paleontologia y el cuaternario d'on he obtingut la fotografia que acompanya. També podeu consultar Paleorama en RedPopular archaeology o Terraeantiqvae.

_________________________________________________________________________________

diumenge, 25 de maig de 2014

Arsuaga, Bermúdez i Carbonell parlen d'Atapuerca a La8 TV de Burgos.

La8 de Burgos ha publicat a Youtube el vídeo del programa Mesa de Redacción amb un col·loqui entre els tres codirectors d'Atapuerca. Una oportunitat única per passar una hora coneixent l'estat de les recerques als diferents jaciments i les perspectives de futur. I no només del jaciment, també de la situació actual dels coneixements i hipòtesis en relació a l'evolució humana. Imprescindible!




dissabte, 24 de maig de 2014

Noves imatges de la cova Chauvet.

Cada cop es limita més l'accés als jaciments amb pintures rupestres per tal de preservar les obres de possibles alteracions que puguin accelerar la seva desaparició. Per aquest motiu valorem qualsevol oportunitat per veure imatges d'aquests espais singulars. La Cova Chauvet, descoberta fa només 20 anys, és un d'aquests espais plents de testimonis d'una cultura simbólica ja desapareguda.

En aquest cas és TF1 que podeu veure gràcies a la web de Wat.tv i que he conegut gràcies a la difusió de Pileta de la Prehistoria. Són poc menys de 5 minuts d'un vídeo excepcional que recomanem especialment.

Podeu trobar més informació sobre la datació i el contingut de la cova Chauvet en aquest mateix blog.

 



divendres, 23 de maig de 2014

Confirmat! El nostre origen a l'Àfrica de l'est.

Certament, ja fa anys que bona part dels investigadors en evolució humana consideren els origens de la nostra espècie a l'est d'Àfrica. L'estudi que resumim aquí confirma aquesta hipòtesi. 

Es tracta d'una recerca publicada en obert a la revista Plos One i realitzada per Nuha Elhassan, Eyoab Iyasu Gebremeskel, Muntaser E. Ibrahim i altres investigadors que han estudiat 848 seqüències del genotip de microsatèl·lits nuclears (repeticions de petites seqüències d'ADN) de diferents poblacions, incloent sudanesos, etíops i kenians, a més d'altres africans, asiàtics, australians, europeus i americans, i del citocrom c oxidasa (proteïna) de l'ADN mitocondrial (MT-CO2) per tal de determinar valors genètics en la població de l'est africà. 

De les conclusions de l'estudi cal destacar que dos terços de la diversitat genètica es localitza a l'Àfrica de l'est, més concretament, 43 dels 68 haplotips MT-CO2, la majoria al Sudan. L'existència d'aquesta diversitat és una prova evident de que es tracta d'una població més antiga que ha perdurat en el temps i ha generat aquesta diversitat. En canvi en els lloc on s'ha produït una migració més moderna la diversitat és menor. 





Les dades apunten a considerar que la població humana inicial a l'est de l'Àfrica era de 2 a 6 vegades més gran que en altres zones i superior a les estimacions d'estudis anteriors. Aquesta proporció de la població s'ha mantingut en el temps. També es mostren clarament dos moments on es produeix una important expansió demogràfica: fa 50.000 anys, possiblement en relació amb una situació de sortida d'Àfrica, i fa uns 15.000 anys.  

Altres dades que permeten assegurar que la mida de la població era força gran són les que mostren la no existència de fenòmens com la deriva genètica i l'endogàmia, aquests processos que produeixen degeneració i, fins i tot, inviabilitat de la continuïtat d'una nissaga en poblacions petites s'ha produït en molts llocs del món, però no a la zona estudiada. 

Em semblen especialment interessants les dades relatives a les poblacions inicials d'Austràlia ja que preserven en el seu ADN-mt testimonis d'haplotips africans antics. Això fa pensar que ja inicialment el grup que va poblar el nou continent ja comptava amb una mida considerable. No es tractava doncs d'un petit grup aventurer si no d'una migració relativament massiva. 

La imatge del mateix estudi que acompanya mostra com a partir d'haplogrups identificats en ximpanzés i neandertals es genera, en primer lloc, el grup A (en rosa) format per 1 seqüència individual de Kènia, eritreus, ugandesos i sudanesos. Més tard es forma el grup B (color groc) exclusiva de l'est d'Àfrica i pròpia de les mateixes poblacions anteriors i,finalment, el grup C que inclou poblacions de gairebé la resta del món.

______________________________________________________________________________

dijous, 22 de maig de 2014

Noves pintures rupestres a la península ibèrica.



vilafra
En pocs dies s'han publicat dues notícies sobre la troballa de noves pintures rupestres. En el primer cas es tracta de 12 figures humanes i d'animals que tenen una antiguitat de 7.000 anys. Aquestes pintures localitzades en un jaciment encara secret de Vilafranca a Castelló corresponen a exemples molt interessants de la tradició llevantina reconeguda per la UNESCO. 

Per ampliar la informació podeu llegir el post anterior sobre la publicació del llibre de Ramon Viñas i J. Guillermo Morote sobre l'art rupestre de Valltorta-Gassulla. Com ja és habitual en aquests casos les noves tecnologies han permès identificar més pintures de les que es poden observar a simple vista. En el conjunt s'hi poden identificar representacions relacionades amb la cacera i els seus preparatius on s'identifiquen figures humanes armades amb arcs, braus i cabres.

Recordem que, segons Ramon Viñas, es poden identificar tres cultures relacionades a l'est peninsular. A aquest investigador li agrada comentar el caràcter especial dels entorns on es troben les pintures i la importància de la tradició en perpetuar aquesta pràctica en el temps. 

Per ampliar la informació podeu llegir l'article d'El País o de Paleorama en Red

La segona troballa s'ha produït a la cova de Lumentxa a  Lekeito, Biscaia. Es tracta de dos bisons i un cap de cavall que corresponen a la cultura

magdaleniense. Els autors van aprofitar les característiques de la roca per integrar-les en el disseny de diferents parts dels animals com es pot apreciar a la imatge. 

Sobre de les pintures s'hi poden identificar diferents escrits que corresponen a diferents ocupacions de la cova que ha servit de refugi en diferents ocasions. Unes d'aquestes inscripcions corresponen a  l'any 1868 i d'altres es van realitzar durant les guerres carlines. 

A la imatge facilitada per la Diputación Foral de Navarra es poden veure els panells tal com es veuen a simple vista i, a la dreta, ressaltant alguns dels motius rupestres. 

Podeu ampliar la informació al blog de Pileta de Prehistoria o a l'ABC.





Poblament humà a Amèrica. Naia i Piauí.



La descoberta del crani de "Naia", una jove de 15 anys, al fons de la cova inundada de Quintana Roo ha estat interpretat com la demostració de la relació entre els primers pobladors del continent americà i els indígenes actuals d'aquest continent. Segons els investigadors el crani presenta característiques morfològiques paleoamericanes i un ADN mitocondrial del grup D1 que demostra la seva relació amb l'entrada del grup per l'estret de Bering. 

La datació del crani trobat a la península de Yucatan a Mèxic ha estat calculada per laboratoris dels Estats Units i de Canadà indica una antiguitat d'entre 13.000 i 12.000 anys. Certament aquesta línia de recerca representa una de les demostrades i la oficial pel poblament de l'homo sapiens al continent americà. 

Les restes de Naia que rep el nom de les nimfes aquàtiques de la mitologia grega s'ha trobat rodejada de restes d'onze espècies extintes del plistocè tardà com un tigre dents de sabre o un tapir gegant.  

Sorprèn especialment el lloc on s'han trobat les restes. Per aquest motiu reproduïm l'impressionant vídeo de quatre minuts publicat a Youtube per l'INAH (Instituto Nacional de Arqueologia i Historia) mexicà on es pot veure la ruta que segueixen l'equip de submarinistes per poder arribar fins a les restes de l'esquelet. La cova va quedar submergida desprès de la gran desfeta de gel després de la darrera glaciació.  



Podeu ampliar la notícia a l'article original de Science, o als blogs d'SmithsonianDienekesPaleoramaEnRed o Antrophistoria. La imatge de Naia és de Roberto Chavez de l'INAH. 


En la mateixa línia aquest cop ens endinsem en el terreny més incert de les hipòtesis no acceptades sobre un poblament més antic del continent americà. Per aquest motiu demano la màxima prudència al lector. Certament, però, cal constatar les múltiples evidències existents de poblament humà antic (anterior a 30.000 anys) a Amèrica de Sud i Central. De moment la majoria d'aquestes proves mostren l'acció antròpica sobre diferents materials però no es disposa de suficients jaciments amb esquelets que ens puguin aportar més informació d'aquesta etapa. 

En aquest article de El país sobre les investigacions de Niéde Guion a Piauí (Brasil) on s'exposa la hipòtesi, no reconeguda, d'aquesta autora sobre una colonització de la zona procedent del continent africà fa 100.000 anys. De moment sembla una possibilitat insuficientment demostrada i força agosarada però que sense cap mena de dubte s'ha de conèixer. 

La fotografia publicada a l'article comentat i reproduïda aquí és de Toni Pires.
_________________________________________________________________