diumenge, 30 de març de 2014

Novetats breus. Mes de març 2014.


1. El pdf de 33 pàgines que podeu obrir a continuació ofereix una relació de la presència dels primats fòssils a la península ibèrica. L'article de Jh. Marigó i altres investigadors ha estat publicat a la revista Journal of Iberian Geology.En podeu trobar un sintètic resum al Bloc Paleoantropologia HoyMolt recomanable la imatge que acompanya.

2. Els conductes semicirculars són estructures de l'orella interna relacionats amb l'equilibri i per extensió amb el control de l'orientació en l'espai del propi cos. Una recerca ha estudiat nou ossos temporals de neandertal localitzats en el jaciment de Krapina. De les conclusions es dedueix que la seva grandària es correspon a resultats obtinguts en altres jaciments neandertals i que, comparats amb els conductes semicirculars dels sapiens, els de neandertal eren més petits.

3. Investigadors de la Universitat de Salamanca apliquen la Tomografia computeritzada helicoidal per analitzar el contingut d'urnes funeràries del jaciment de Pintia sense necessitat d'obrir-les. Vist a Paleorama en Red

4. Els investigadors Marta Pina, Sergio Almécija, David M. Alba, Matthew C. I'Neill i Salvador Moyà-Solà han publicat un article a la revista PLOS ONE sobre la ròtula de Pierolapithecus catalanicus. 

5- Els neandertals del nord d'Espanya competien amb els óssos per la ocupació de les coves. Aquesta interacció ja era coneguda en altres jaciments i en aquest estudi constatat el mateix fet en tres coves de la Vall de Deba (Guipuzkoa) fa 120.000 anys. Article publicat a l'agencia SINC.

6. La Cova del Comte situada al municipi de Pedreguer (nord-est d'Alacant) on fa pocs anys s'hi han trobat pintures rupestres d'una antiguitat aproximada d'uns 20.000 anys, força més antic que l'art llevantí més habitual i conegut a la zona. Les prospeccions realitzades a la sala de les pintures demostren les gran possibilitats d'aquest jaciment. De moment, al costat de restes d'animals, carbons i altres materials, s'ha pogut identificar una falange d'un nen amb marques de tall, cosa que demostra que va ser consumit per altres humans. Font de la informació on podeu ampliar la informació: La Marina Plaza.

Pintura rupestre de color blau?

Les pintures rupestres consten habitualment de tres elements: el pigment, l'aglutinant i la incorporació de materials per a donar cos i volum a la barreja. Alguns dels materials de la barreja aporten simbolisme com és el cas de la pols d'ossos. La funció de l'aglutinant és la de millorar la fixació del material a la superfície que cal pintar, els més usats són les reïnes, mel o greixos. Els pigments podien estar fets a base de productes vegetals com el carbó, orgànics com les femtes o mineral, habitualment l'hematita, argila o l'òxid de manganès. Els colors més habituals són l'ocre, el vermell, el negre i el groc. 



L'abric Remacha situat a la vora del riu Duratón a Villaseca (Segòvia) forma part d'un conjunt de més d'una trentena d'espais amb presència de pintures rupestres amb una antiguitat aproximada d'uns 4.000 anys. En aquest jaciment ple de figures antropomorfes, d'animals i representacions esquemàtiques s'hi pot observar una imatge de color blau fosc. Aquesta figura ha estat investigada per Mercedes Iriarte i altres tres investigadors més. A l'article publicat a Journal of Ramal Spectroscopy mostren els resultats d'anàlisi dels pigments realitzats usant espectroscòpia micro-Raman, microscòpia electrònica d'escombratge i microanàlisi per energia de raigs X. 

Els pigments de color rogenc estan fets a base d'hematita. La importància de l'estudi és la determinació de la substància del pigment de color blavós que correspon a paracoquimbita. Aquesta substància és la primera vegada que s'ha identificat com a pigment utilitzat en les pintures rupestres. 

Podeu ampliar la informació llegint el post de Paleorama en Red d'on he obtingut les imatges.

Are we last neanderthals?

Conferència de John Hawks sobre les més recents descobertes en relació als neandertals. Aquesta xerrada s'ha dut a terme en el marc del Chicago humanities Festival. El vídeo dura una hora.




dimarts, 18 de març de 2014

Els pollastres i la migració humana pel pacífic.



Quan un grup humà decidia o es veia forçat a emigrar del seu lloc de residència per anar a viure a una illa llunyana o a un destí incert travessant l'oceà més enllà de l'horitzó emprenia un viatge al desconegut pel que calia anar ben preparat. 

Entre les coses imprescindibles: Protecció del sol i el fred, la major quantitat d'aigua possible i el sistema de recollir-ne de la pluja i aliments o estris per aconseguir-los (arpons, hams,...). Devia ser habitual incorporar a la balsa aquells animals que poguessin proveir d'aliments durant el viatge. Entre aquests animals destaca la gallina que gràcies a la producció d'ous permetria als navegants disposar de proteïna animal molt valuosa. 

L'estudi de Vicki A Thomson i catorze investigadors més publicat a la revista PNAS ha consistit en l'estudi de l'ADN mitocondrial de 144 espècies (modernes i antigues) d'una àmplia zona del pacífic. El material analitzat ha permès identificar haplogrups específics de la zona que poden donar llum sobre la migració humana per l'oceà. 


La principal conclusió de l'estudi és desmentir que les línies de migració havien arribat a Amèrica del sud tal com afirmaven estudis anteriors realitzats amb ADNm contaminat. D'altra banda s'han pogut identificar aquests haplogrups en dues espècies modernes de les Filipines, fet que es pot interpretar com un possible origen de la migració o un retorn posterior envers l'est. Destacar també que comunitats importants d'aquestes gallines, que acompanyaven les primeres migracions i posteriors intercanvis, continuen vivint en determinades illes del pacífic. 

Em sembla interessant el plantejament de seguir el rastre dels animals que acompanyaven les migracions humanes. Aquesta metodologia servirà per desvetllar incògnites sobre les migracions al pacífic, les primeres poblacions a Amèrica del sud i a altres llocs del planeta. 

Podeu ampliar la notícia a  Science Daily.

divendres, 14 de març de 2014

"Little food" Australopitecus Prometeu datat en 3M d'anys.



Després de 13 anys d'excavació es va aconseguir extreure del jaciment de la cova de Silberberg a Sterkfontein al nord-oest de Johanesburg les restes força completes localizades l'any 1997 per Ronald Clarke, Stephen Motsumi i Nkwane Molefe de la Universitat de Witxatersrand d'un australopiteci anomenat "Little food" per les petites dimensions de la seva extremitat. 

El conjunt calcari en el que es va trobar és molt famós per la presència de gran quantitat de restes fòssils d'australopitecins africans com la famosa Sra Ples. Aquest important jaciment ha estat anomenat el bressol de la humanitat.

El col·lapse de les restes en un determinat moment i l'acumulació posterior de sediments més moderns ha dificultat l'obtenció d'una datació fefaent. Les diverses datacions realitzades per diferents equips d'investigadors havien donat antiguitats molt diferents. 

La revista Journal of Human evolution acaba de publicar un article de Laurent Bruxelles i altres autors francesos especialitzats en la datació de coves de pedra calcària on demostren que l'estrat STW 573 on es van trobar les restes de "Little food" té una atiguitat aproximada de tres milions d'anys. 

La recerca conclou que al voltant de fa tres milions d'anys vivien dues espècies d'australopitecins a la zona de Sterkfontein: africanus i prometeu. Alguns dels autors consideren que la humanitat podria provenir d'una d'aquestes dues línies evolutives, mentre que l'altre es va extingir. 

Per a ampliar la informació podeu consultar la publicació de la notícia a la web de l'INRAPScience Daily. També recomano la lectura de l'article de South African Journal of Science

La imatge de Ronald Clarke correspon a la font de l'INRAP ja citada.

dilluns, 10 de març de 2014

Consum de plantes i neandertals


L'estudi d'Amanda G. Henry i els seus companys analitzen els fitòlits i les restes de midó que s'han localitzat en les dents i les eines lítiques usades per a xafar les plantes per determinar que els neandertals consumien una gran diversitat de plantes i que explotaven la diversitat vegetal del seu entorn de forma molt semblant a la que era pròpia dels sapiens. Altres estudis anteriors ja havien demostrat el coneixement que els neandertals tenien de determinades plantes de les que probablement se'n feia un ús medicinal. 

Els autors de l'estudi reivindiquen la necessitat d'incloure el consum de plantes per tal de tenir una imatge més real dels hàbits alimentaris dels neandertals ja que sovint la majoria de conclusions sobre la seva vida i desaparició es centren massa en el consum de carn. A l'estudi publicat a Science Direct es planteja la necessitat d'integrar aquest coneixement amb el de la tecnologia, comportament social i estratègies de recerca i de tractament dels aliments. 

Per ampliar la informació us recomano el post de Prehistòria al dia. La imatge de polens que acompanya no correspon a l'estudi que comentem aquí.  

diumenge, 9 de març de 2014

La Sarga. Art rupestre.


El Centre Cultural d'Alcoi ha penjat a Youtube aquest vídeo de gairebé 5 minuts sobre l'art rupestre del jaciment de La Sarga. Pensem que val molt la pena fer-ne reproduir-lo per la seva qualitat pedagògica i la voluntat de difusió del patrimoni arqueològic de la zona. L'Ajuntament i el Museu d'Alcoi així com la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana han col·laborat en la seva producció.


diumenge, 2 de març de 2014

Novetats breus del mes de febrer


1. A la revista Science Direct es pot llegir l'article i observar les imatges que demostren l'ús de l'ocre pels neandertals fa 47.000 anys al jaciment francès de Les Bossats. En el mapa s'hi pot observar el jaciment on s'han trobat les restes i la ubicació dels punts d'extracció del material.

2. S'han identificat i s'estan estudiant noves pintures rupestres a les coves de Pruneda i Soterraña a Asturias. La troballa la està investigant el Centro de la Fauna Glacial de Avín. Podeu ampliar la informació a l'article de Pileta de Prehistoria on hi trobareu altres enllaços.

3. S'ha localitzat a O Saviñao un nou dolmen sense catalogar. En podeu veure la fotografia i ampliar informació a la notícia que publica La Voz de Galicia.