dijous, 27 de febrer de 2014

Les pintures rupestres de Chauvet no són tan antigues.



Els intents de datar correctament les pintures rupestres de la cova de Chauvet han estat molts, i els resultats obtinguts han estat força divergents. en aquesta mateixa web ja s'hi han referenciat treballs en aquest sentit com és el cas de l'article de maig del 2012

Una característica habitual en els jaciments on hi ha pintures rupestres és que van estar fetes en un període molt llarg de temps, en diferents ocupacions i per diferents poblacions humans. Les darreres datacions realitzades als jaciments més importants del sud de França i de la zona cantàbrica de la península ibèrica i usant tecnologies innovadores han anat endarrerint les datacions fins gairebé el límit de l'intercanvi de poblacions sapiens i neandertals. 

En general, a part de les hipòtesis encara més antigues, la polèmica es podria centrar en sí les imatges més antigues es poden pertànyer al període Aurinyacià (32.000 a 29.000 anys) o al Gravetià (27.000 a 24.500 anys). Jean Combier i Guy Jouve en el seu article publicat a la revista Science Direct comenten les datacions anteriors i analitzen novament les pintures per arribar a la conclusió que les pintures rupestres de la cova de Chauvet pertanyen clarament al gravetià tal com es pot veure en la imatge de la mateixa publicació que il·lustra aquesta notícia. 

No hi ha dubte que cal afinar les noves tecnologies i revisar els resultats obtinguts amb les antigues per anar precisant les datacions d'aquestes manifestacions artístiques i simbòliques que són un recurs imprescindible per conèixer millor els nostres avantpassats. 

A continuació podeu veure una fotografia de la sala del fons realitzada per Jean Clottes que he obtingut de la pàgina d'Hominides que tracta d'aquest jaciment i que us recomano.



Disminució de la diversitat genètica dels neandertals a Europa occidental.




A la revista Molecular Siology and Evolution s'ha publicat un article reaitzat per un equip internacional de 10 investigadors (Love Dalén, Ludovic Orlando, Beth Shapiro, Juan Luis Arsuaga i altres) que conté els resultats de les anàlisis de 13 seqüències d'ADN mitocondrial corresponent a neandertals de diferents zones i períodes.

El resultat més important és la diferència de variació genètica, a l'Europa Occidental, entre neandertals anteriors i posteriors a 50.000 anys d'antiguitat. Els més antics mostraven la diversitat genètica esperable a la d'una espècie que havia ocupat la zona durant un llarg període, una diversitat equiparable a la dels sapiens actuals. En canvi, els neandertals més moderns havien disminuït la seva diversitat a la que en aquests moments equivaldria a l'existent a Islàndia. Per tant, és plausible formular la hipòtesi que es va produir una important disminució de la població de neandertals a l'oest d'Europa, probablement per les conseqüències del canvi climàtic i les difícils condicions de vida en les èpoques glacials. 

Abans de l'entrada de l'homo sapiens a Europa la població de neandertals es va recuperar però, aquest cop amb una diversitat genètica menor a causa del coll d'ampolla que havien acabat de superar. En el moment de l'entrada dels sapiens els neanderals presentaven una major vulnerabilitat com espècie. 


Podeu descarregar-vos gratuïtament el PDF de l'article d'on he obtingut la imatge que acompanya.

dilluns, 24 de febrer de 2014

Rèplica de l'home lleó.


En el vídeo, realitzat per Studio Archäologie, es pot veure el procés de realització d'una rèplica de la famosa imatge de l'home lleó trobat a Hohlenstein Stadel, al sud d'Alemanya. La figura correspon a l'aurinyacià i va ser elaborada fa aproximadament uns 35.000 anys amb un ullal de mamut. Les més de 800 peces de què es composa van ser identificades en diferents excavacions. La figura de 30 cm d'altura ha protagonitzat una discussió sobre el fet de si es tractava d'una representació masculina o femenina i quin podria ser el seu significatDurada: 6' 15''.


dissabte, 22 de febrer de 2014

Dues espècies a Dmanisi.



L'article que presentem ara és una nova aportació a una de les polèmiques científiques més importants de l'actualitat. L'equip d'excavació del jaciment de Dmanisi liderat per David Lordkipanitze publicava l'octubre de 2013 un article a la revista Science que considerava els cinc cranis trobats en aquest jaciment com a pertanyents a una sola espècie i atribuïa les grans diferències entre els fòssils a la variabilitat que, segons els autors de l'estudi, també es podrien trobar entre els humans o els ximpanzés. 

Des de llavors diferents articles han posat en dubte les conclusions inicials suggerint l'atribució de les troballes a dues o més espècies. En aquesta línia José Maria Bermúdez de Castro, María Martinón i altres autors han publicat un article a la revista Plos One en el que es mostren l els resultats de les anàlisis comparatives de tres mandíbules: les dues més petites D211 i D2735 i la gran D2600 que encaixa amb el darrer crani trobat, el famós D4500. 

S'han centrat, en aquest cas, en els aspectes morfològics des del punt de vista del creixement i desenvolupament. L'estudi demostra diferències no explicables per la mida ni pel dimorfisme sexual, de manera que les variacions en l'estructura dels diferents mòduls mandibulars són significatives i demostren, segons els autors, que les mandíbules D211 i D2735 pertanyen a una espècie diferent a la D2600. 

Les diferents estructures dentals i el seu desgast anirien en la línia de l'ocupació de dos nínxols ecològics diferents. Altres estudis han refermat que la producció d'eines també demostren diferències en les indústries lítiques localitzades a Dmanisi. 

Els autors consideren que les característiques de les mandíbules petites són compatibles amb H Habilis o Homo ergaster, en canvi, D2600, per qui es podria mantenir la denominació d'Homo georgicus, presenta un mosaic de característiques força diverses, algunes relacionades amb australopithecus o, fins i tot, parantropus. Dues espècies diferents van sortir d'Àfrica per ocupar l'espai de l'actual república de Georgia i Daguestan, important lloc de pas en l'Àsia occidental. 

La imprescindible lectura del comentari en el Blog de José María Bermudez de Castro dona una idea exacta de l'estat de la qüestió i dels seus antecedents.

Podeu llegir la notícia a El país

La fotografia publicada a l'article ja esmentat és propietat de D. Lordkipanitze. Vista lateral de les mandíbules D2600 i D2735.

dissabte, 8 de febrer de 2014

Febrer 2014




Novetats breus

1. A la revista Science Direct es pot llegir l'article i observar les imatges que demostren l'ús de l'ocre pels neandertals fa 47.000 anys al jaciment francès de Les Bossats. En el mapa s'hi pot observar el jaciment on s'han trobat les restes i la ubicació dels punts d'extracció del material.




Çatalhöyük el primer teixit



El mes passat ja parlàvem d'aquest poblat neolític de l'Anatòlia central en relació a la descoberta d'unes pintures que han estat interpretades com el primer mapa documentat. 

Gràcies a l'escalfor que va provocar l'incendi del poblat fa uns 9.000 anys s'hi van conservar algunes restes que presenten una qualitat extraordinària. És el cas de les restes d'un teixit de lli filat amb cànem que embolcallava un cadàver d'un nen petit. Segons els investigadors el material procedia de zones del mediterrani oriental. En aquests moments són les restes més antigues d'aquest material. 

Segur que el jaciment de Çatalhöyük desvetllarà noves troballes de gran interès per a conèixer l'estructura social, els costums i les tradicions en el neolític a l'Àsia occidental.

Podeu ampliar la informació a la web de Paleorama en Red d'on he obtingut la fotografia. 



























Petjades d'homo antecessor a Anglaterra



L'equip de Nick Ashton ha estat l'encarregat d'estudiar el conglomerat de petjades que s'han trobat a Happisburgh, un petit poble costaner del sud-est d'Anglaterra. Les penjades es van formar en un antic estuari sotmès a les inundacions de la marea. Després de què els homínids es passegessin per la zona l'espai va tornar a ser enterrat per nous sediments aportats per la marea. Recentment l'erosió provocada per les onades ha deixat al descobert una zona laminar on s'han pogut identificar diferents grups de petjades. 

S'han estudiat la mida, la profunditat i el perfil de les petjades per poder determinar l'altura (màxim d'1,73, 1,63 i 1,60 m. en els individus més alts i altres inferiors a 1,4 m.) i el pes dels homínids, i s'ha arribat a la conclusió que es tractava d'un grup de com a mínim cinc adults i un grup de nens.


L'estudi palinològic demostra la presència en aquell moment d'una vegetació pròpia d'una etapa més freda (pi, avet, bedoll i zones de pastures) a l'actual, que correspon probablement al moment de sortida o d'inici d'una glaciació. Relacionades totes les proves es considera una antiguitat d'entre 0,85 i 1 milió d'anys i compatible amb l'espècie Homo antecessor. Voldria recordar que l'any 2012, a la zona, ja s'hi havien localitzat eines i ossos amb marques de tall que van ser atribuïdes a una ocupació d'aquesta espècie. 

Els investigadors consideren molt probable que apareguin noves petjades en zones propereson han aparegut les que per ara són les restes de petjades més antigues d'Europa. 

L'article ha estat publicat a la revista Plos One a la que pertanyen les fotografies que il·lustren aquest article i on podeu ampliar la informació.



Aprofito per comentar que tal com el més passat es va afinar la datació de les restes trobades a la Sima de los Huesos a Atapuerca, recentment també s'ha fet el mateix procés al jaciment de la Gran Dolina a la Trinchera del ferrocarril a Atapuerca que passa de l'edat mínima de 780.000 anys establerta fins el moment a la de 900.000 anys d'antiguitat. Aquesta informació és pertinent atès que es tracta del nivell d'ocupació on es va identificar per primera vegada l'espècie homo antecessor. Podeu ampliar la informació al blog Paleorama enRed