diumenge, 28 de desembre del 2014

Desembre 2014. Novetats breus.

1- Ja podeu visitar els jaciments d'Atapuerca des de casa gràcies a Google Street View

2- Nova venus paleolítica amb una antiguitat probable d'uns 23.000 anys identificada a Renancourt, França. DailyMail

3- Nou centre de interpretació de la cova de Mas-d'Azil. Midi Pyrénées. Font: Hominides

4- L'húmer de Lezetxiki , una cova propera a Arrasate, ha estat datat amb una antiguitat de 164.000 anys i pertanyia a un pre-neandertal d'uns 35 anys.Pileta de PrehistoriaPaleorama en red

5- Número 41 del Periódico de Atapuerca

6- El crani d'Homo erectus de Gongwanglinga, a Lantian, província de Shaanxi al nord de la xina ha estat datat com a mínim amb una antiguitat de 1,63 milions d'anys. Després de Dmanisi és el lloc amb restes d'homínids més antigues for de l'Àfrica. L'article ha estat publicat a Journal of Human Evolution. Podeu ampliar la informació a Paleoantropologia Hoy

7- Primera prova de l'ús d'eines per part de goril·les salvatges. Es tracta de la selecció d'una tija per aconseguir tèrmits. Aquesta conducta és molt coneguda en ximpanzés i també es coneixen conductes semblants per aconseguir aliment en goril·les en règim de captivitat. American Journal of PrimatologyPaleoantropologia Hoy

8- La datació d'una eina lítica a Turquia, més concretament als sediments del riu Gediz, permet datar la presència humana més antiga en aquesta zona tan important per conèixer els fluxos migratoris de l'Àsia cap a Europa. La publicació de l'article a D. Maddy et al. a la revista Quaternary Science Comentarisfa públic que aquesta eina es localitza amb un estrat d'entre 1,24 i 1,27 Milions d'anys. Podeu ampliar la informació a RoyalHolloguay

9- Una recerca realitzada estudiant les emissions vocals dels micos de Cambell demostra que aquesta espècie té diferents dialectes depenent de la zona en la que es troben. Així mateix en les produccions vocals es pot distingir entre l'arrel i els sufixos, la combinació dels quals permet matisar els missatges. La publicació de Philippe Schlenker et al.  es pot baixar des de la pàgina de la revista Linguistics and Philosophy o podeu llegir el resum divulgatiu aArchaeology News Network 

10- Publicada una nova evidència de l'ús de l'ocre per part de l'Homo de neandertal. Aquesta nova evidència, amb implicacions relatives a la capacitat simbòlica d'aquesta espècie, ha estat trobada a la cova Cioarei a Romania, i té una antiguitat entre 50.000 i 46.000 anys. ho podeu trobar a Comptes Rendus Palevol. També a Prehistòria al dia.

divendres, 26 de desembre del 2014

La disminució de l'activitat física al neolític causa la fragilitat òssia en els humans moderns.


Thimothy M. Ryan i Colin N. Shaw han publicat un estudi a la revista PNAS que demostra que la disminució de l'activitat física que va comportar el desenvolupament d'activitats sedentàries durant el neolític són la causa de la baixa densitat òssia dels humans moderns. 

Els autors han comparat l'estructura òssia del fèmur de 229 individus de les 31 espècies existents de primats amb els de 59 representants de poblacions humanes arqueològiques que contenien mostres de caçadors recol·lectors i d'humans que basaven la seva economia en processos sedentaris com l'agricultura. 

Els resultats indiquen que les poblacions humanes no sedentàries tenien una densitat òssia molt similar a la resta de primats salvatges, i que era aproximadament un 30% més densa que la dels humans actuals. Els autors descarten que la causa sigui una menor aportació de calci o la dieta menys diversificada de les poblacions especialitzades en el monocultiu.  

En aquest article queda demostrada la importància de l'activitat física en la preservació de l'estructura òssia i la relació amb l'osteoporosi i el deteriorament que es produeix en els humans moderns d'edat avançada. 




Podeu llegir el resum divulgatiu a la revista Archaelogy News Network d'on he obtingut el material gràfic que acompanya i que és propietat dels autors de l'estudi.

dimarts, 23 de desembre del 2014

Eudald Carbonell parla d'evolució humana i de l'IPHES i d'Atapuerca a LAB24. rtve.


El director de l'IPHES i codirector d'Atapuerca Eudald Carbonell comenta diferents temes relacionats amb l'evolució humana al programa científic LAB24 de rtve. L'entrevista en castellà dura els primers 24 minuts del programa. Molt interessant si voleu conèixer algunes de les activitats que es realitzen a  l'IPHES, un centre que ha esdevingut referència internacional en evolució humana. Link.



dijous, 11 de desembre del 2014

Interessant conversa de Luís Quevedo amb Eudald Carbonell i JM Bermúdez de Castro.


El periodista científic Luis Quevedo (@luis_quevedo) ha organitzat una trobada per parlar sobre Atapuerca amb els co-directors Eudald Carbonell i José M. Bermúdez de Castro amb el suport tècnic de MEDIA2ciencia. En la conversa es comenten qüestions relacionades amb la biografia dels investigadors, el jaciment d'Atapuerca i molts altres temes relacionats amb la investigació i la cultura científica.



Homínids i consum d'etanol.


Una mutació genètica produïda fa aproximadament uns 10 milions d'anys va permetre els nostres avantpassats augmentar la capacitat per a metabolitzar l'etanol. La presència d'un nou enzim digestiu (deshidrogenasa) va fer possible l'alimentació dels homínids amb fruites que, per la seva excessiva maduració, ja havien iniciat el procés de transformació dels sucres en alcohols per fermentació. 

Els portadors d'aquesta innovació van tenir un avantatge evolutiu pel fet de poder aprofitar millor els recursos alimentaris de l'entorn ampliant l'interval de temps durant el qual podien alimentar-se de fruita. Aquest fet va coincidir amb el moment en què els nostres avantpassats es van haver d'adaptar a un estil de vida més terrestre en el que era habitual trobar i intentar aprofitar més i millor la fruita caiguda dels arbres. 

Tot això és el que expliquen Matthew A. Carrigan i el grup d'investigadors que han publicat les seves conclusions a la revista PNAS. 

No va ser fins molt recentment que ja l'Homo sapiens en un context neolític va generar la producció de begudes fermentades de forma que la incorporació de l'alcohol a la dieta va augmentar considerablement. 

Podeu ampliar la informació en les següents publicacions: El PaísICB

divendres, 5 de desembre del 2014

Pintures rupestres en moviment.


El plantejament de la recerca de Marc Azéma ha causat sensació en el món interessat en l'estudi de les pintures rupestres.  L'arqueòleg i cineasta francès ha seleccionat unes 50 imatges que pertanyen a diferents jaciments en els que apareixen figures representades de manera que diferents segments del seu cos són repetides en diferents posicions. 

Així un cavall, aparentment amb tres caps, un bisó amb dues cues, animals amb més cames del que seria habitual i altres casos similars no responen a ignorància o negligència. Segons aquest investigador aquestes imatges estaven dibuixades expressament amb la finalitat de generar una sensació de moviment quan, a l'interior de les coves o durant la nit a l'exterior, s'il·luminaven amb una flama que produïa una sensació de moviment en la imatge. 

Trobem força interessant el vídeo que acompanya i que permet simular l'efecte que devia produir en els espectadors. 

Homo erectus realitzava marques geomètriques.


Són molt poques les activitats que permeten esbrinar quina ha pogut estar la capacitat cognitiva d'espècies d'homínids extintes. En aquest procés s'estan acumulant proves que demostren la capacitat simbòlica de l'Homo de neandertal. En aquest cas el corpus d'evidències que s'estan acceptant per la comunitat científica són cada cop més grans. Entre els pocs indicis perdurables hi trobem marques realitzades per desgast sobre determinades superfícies com és el cas de la publicació aquest setembre del gravat de la cova de Gorham a Gibraltar.

En el cas que ens ocupa ha estat la publicació a la revista Nature dels resultats d'una recerca que estudia la realització de línies geomètriques, possiblement usant una dent de tauró, sobre una petxina d'un molusc d'aigua dolça. Probablement un erectus dretà va efectuar amb cura unes marques que ressaltarien pel seu color blanc sobre el fons fosc de la superfície de la petxina fresca. 

Evidentment, tot i que diferents hipòtesis podrien explicar el motiu i la intencionalitat dels gravats, resulta gairebé impossible assegurar-ne el significat i la intenció de l'humà que les va fer. La petxina pertany a la col·lecció Dubois que es troba al Museu Naturalis de Leiden als Països Baixos i es va recollir a pel paleontòleg holandés Eugène Dubois a un jaciment de la illa de Java anomenat Trinil. En aquest jaciment s'han identificat altres peces semblants associades a dents de tauró que s'usaven com eines i a una petxina modificada amb la mateixa finalitat. 

Les datacions realitzades per la Universitat d'Amsterdam situen el fòssil en un interval cronològic que aniria entre 430.000 i 540.000 anys. És per això que és considera l'estructura de marques intensionals complexes més antigues trobades fins el moment. 

És normal que aquest tipus de proves siguin acollides per la comunitat científica amb prevenció a l'espera que noves troballes confirmin la producció de marques en diferents materials i es pugui esbrinar quin nivell de capacitat cognitiva poden demostrar. D'altra banda el ressò que la notícia ha tingut en els mitjans especialitzats i de divulgació impulsen la necessitat de seguir en aquesta línia per a conèixer millor les espècies extintes que pertanyen al nostre gènere. 

Podeu completar la informació consultant les següents publicacions: NatureScience DailyArchaeologyPrehistoria al dia i Paeloantropologia Hoy.

dijous, 4 de desembre del 2014

"LA INVESTIGACIÓN EN ANTROPOLOGÍA FÍSICA. CONGRESO DE BILBAO"

En el link que trobareu al final us podeu baixar el resum amb les ponències desenvolupades en el XVIII Congreso de la Sociedad Española de Antropologia Física que es va celebrar a Bilbao el juny de 2013. El document en castellà està en format PDF (8830 Kb) i 825 pàgines amb articles agrupats en les següents categories: Biologia esquelètica i antropologia forense, diversitat genètica humana, ecologia humana, paleoantropologia i primatologia i tres ponències invitades. Publicat pel Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.