diumenge, 30 de novembre del 2014

Novembre 2014. Novetats breus.


1- Publicat a Quaternary International un article d'Emiliano Bruner i altres quatre investigadors sobre la diferència entre els grups d'Homo erectus africans (anomenats Homo ergaster per alguns investigadors) i els asiàtics. Segons els autors no hi ha diferència en l'estructura del crani dels diferents cranis estudiats. L'anàlisi es basa en la comparativa de motlles endocranials. La principal diferència és la mida, més gran en els asiàtics. Aquest treball no pot valorar aspectes de funcionalitat cerebral. Podeu llegir la notícia en altres blocs i revistes: Paleorama en redSINCPaleoneurology.

2. Un estudi publicat a la revista American Journal and Physical Anthopology relaciona la disposició de les dents davanteres i l'espai disponible amb l'aparició del mentó o barbeta en els sapiens. Ho podeu consultar en castellà al blog Paleoantropologia Hoy

3. Interessant article divulgatiu del diari El País sobre la violència sexista dels ximpanzés. 

4. L'home de Kennewick i la polèmica sobre una alternativa de poblament a Americà del Nord procedent del nord-est asiàtic. Segons aquesta hipòtesi una població de la cultura Jomon procedent de la zona del Japó actual o similar va realitzar un viatge, fa aproximadament uns 15.000 anys, pel pacífic nord que els portaria a ocupar el nou continent. Podeu ampliar la informació a SmithsonianL'estudi que s'ha realitzat comparant l'estructura cranial i òssia de l'esquelet mostra també una relació amb les poblacions que també donarien lloc, per una altra via, al poblament de la Polinèsia. 

5. José María Bermúdez de Castro i María Martinón-Torres comenten en un article publicat a Antropological Science les dues hipòtesis que podrien explicar els caràcters moderns apareguts en l'Homo antecessor. D'una banda la possibilitat que diverses poblacions desenvolupessin la morfologia facial moderna a diferents continents simultàniament o, d'altra banda, la possibilitat que aquestes característiques derivessin d'una població única que donés lloc als diferents llinatges. 

6 "Le Néandertal: si loin si proche" Un nou recurs força interessant i complet publicat per l'INRAP. 

7. S'ha observat, per primera vegada, l'ús d'eines per a la obtenció d'aliment en un goril·la salvatge. El 14 de maig de 2013 una femella jove de l'espècie Gorilla beringei beringei al Parc Nacional dels volcans a Rwanda va utilitzar un bastó per aconseguir tèrmits després de mostrar malestar per les seves picades quan ho feia amb la mà. La producció de conductes instrumentals per aconseguir aliments són més habituals en règim de captivitat. Podeu veure la publicació de l'article a American Journal of Primatology i a Paleoantropologia Hoy.     

dilluns, 24 de novembre del 2014

Los inicios del mundo simbólico. UNED.


Un nou lliurament de la sèrie Geografia y Historia a Radio 3 aquest cop per parlar sobre els indicis de l'aparició del simbolisme. José Manuel Maíllo Fernández, professor de Prehistoria y Arqueologia de la UNED, comenta troballes relacionades amb el simbolisme en el cas de l'home de neandertal i l'aparició al mateix temps d'art simbòlic al mateix temps a diferents parts del món. Durada 14 minuts.


divendres, 21 de novembre del 2014

Kostenki 14 i la genètica dels europeus.


L'anàlisi genètica, publicada a Science, de Kostenki 14, un mascle localitzat al sud de Volonezh a Russia que correspon a un caçador recol·lector que va habitar la zona fa entre 38.700 i 36.200 anys, representa el genoma del HAM europeu més antic seqüenciat fins el moment. 

Els 21 investigadors implicats en la recerca conclouen que l'haplogrup Y de K14 es correspon amb el "C" (M130) i l'ADNmt es correspon amb el "U2". Els ulls i la seva pell eren foscos. 

Són moltes les interessants conclusions que es poden inferir de la informació obtinguda. K14 ajuda a confirmar la separació genètica entre els eurasiàtics i els asiàtics de l'est.  

La presència d'haplotips neandertals més llargs que en la resta de genomes posteriors està relacionat amb la major proximitat d'aquest individu amb el moment del contacte amb els neandertals, aquest fet es pot situar fa uns 54.000 anys aproximadament. 

K14 prové d'una població euroasiàtica que estaria relacionada amb els posteriors pobladors del neolític europeu procedents en bona part del pròxim orient i que són els responsables difondre el model cultural del neolític pel continent. 

L'estudi també demostra el fet que durant la darrera glaciació etapa durant la qual Europa va estar gelada en dues terceres parts cosa que va representar un enduriment de les condicions de vida. tot i això els humans hi van persistir adaptant-se a les dures condicions de vida.

Podeu ampliar la informació a Natural GeographicScienceMag, Paleoantropologia HoyThe IndependentABCentre molts d'altres mitjans que se n'han fet ressò

dissabte, 8 de novembre del 2014

TED de Louise Leakey

Louise Leakey és la tercera generació d'una família molt coneguda en la investigació de l'evolució humana. Els seus components s'han dedicat a la recerca a l'entorn del llag Turkana. Els seus avis van trobar les restes d'Homo habilis i la seva mare el famós "nen del llac Turkana". 

En aquest vídeo, en format TED de 15 minuts de durada, explica breument com fa la seva feina, algunes idees bàsiques sobre l'evolució humana i un dels reptes més importants pel nostre futur: controlar la població. Idioma anglès amb subtítols en moltes llengües.


Compartit per @Miquelpanicus.

dilluns, 3 de novembre del 2014

Octubre 2014. Novetats breus.

1. La revista PLOS ONE publica la descoberta per part d'un equip de l'INRAP de tres óssos del braç esquerre d'un homínid preneandertal datat entre 236.000 i 183.000 anys. Ha estat localitzat a la zona de Tourville-la-Rivière després de ser arrossegat per les aigües del Senna. L'húmer mostra una anomalia que indica l'acció repetida d'aquest muscle. Aquesta anomalia s'observa també en esportistes moderns i no representa cap alteració funcional. Ho podeu llegir a Hominides, a Paleoantropologia Hoy i a Pileta de Prehistoria on podreu veure uns vídeos curts molt aclaridors. 

2. L'INRAP publica a la seva web un cronograma força interessant. Del paleolític fins a l'actualitat, conté interessants informacions addicionals i una presentació simplificada molt útil en ensenyament. 

3. No es coneixien eines de projectil anteriors a 80.000 anys i sempre associades a Homo sapiens. Un estudi publicat a la revista Plos One per Yonatan Sahle et al. indica la troballa a la zona del Rift a Etiopia de projectils d'obsidiana amb una antiguitat mínima de 279.000 anys. Es planteja la hipòtesi que una espècie anterior a la nostra, probablement l'Homo heildelbergensis africà, en un context de bon material va ser capaç de desenvolupar una tecnologia molt avançada que li permetia disposar d'eines de cacera amb un alt nivell d'eficàcia, cosa que demostraria, també, un nivell inesperadament superior de complexitat cognitiva. podeu llegir els comentaris de Mysteri Planet

4. Segons la recerca d'Ana Mateos et al. publicat a la revista Journal of Human Evolution els costos de l'energia de manteniment i de creixement era lleugerament inferior en els infants neandertals des del naixement fins els sis anys en comparació amb els dels humans moderns. L'estudi compara models de creixement d'una població mitjana neandertal amb dues poblacions humanes: els Beasain i els Evenki. S'estudien quatre variables com són: la taxa metabòlica basal, la despesa total d'energia, l'energia de les necessitats de creixement i l'energia diària. També ho podeu llegir a la web del CENIEH.

5. Breu article on es comenten les tres hipòtesis que intenten explicar per quin motiu els homínids tenim visió frontal. Totes tenen en comú una millor adaptació a la vida en els arbres. Via La nueva Ilustración Evolucionista

6. Un article publicat a la revista Current Biology posa en evidència el contacte genètic entre les poblacions de Rapa Nui i les d'Amèrica. El més probable sembla ser que la població de l'illa de Pasqua provingués de la polinèsia i el contacte amb el continent americà s'establís entre l'any 1300 i 1500 abans de la colonització europea del continent americà. Podeu ampliar la informació al bloc Paleorama en redScience Mag. 

7. Noves datacions realitzades per luminescència estimulada per la datació de grans de quars i feldspats han obtingut resultats per la primera indústria acheuliana del complex de Galeria a la trinxera del ferrocarril d'Atapuerca de 313.000 anys. La indústria acheuliana localitzada en nivells superiors corresponen a una antiguitat de 240.000 anys. Aquestes dades no coincideixen amb les datacions inicials. La diferència entre els pobladors de Galeria i els de la Sima de los Huesos és d'aproximadament 100.000 anys. Podeu llegir-ho al bloc del Museo de la Evolución Humana

8. Publicats dos nous articles sobre l'ocupació neandertal a la cova de les Teixoneres. El primer article, aparegut a la revista Reserch gate de Rivals Florent comenta que l'ocupació de la cova es produeix en estades estacionals curtes i repetides. El segon article publicat a la revista Comptes Rendus la investigadora Anna Rufà comenta l'acumulació d'ossos al nivell 3 de la cova de les teixoneres per concloure que han estat generades per diferents espècies a més dels homínids. Tots dos són estudiants del Master Erasmus Mundus d'Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que l'IPHES organitza a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

diumenge, 2 de novembre del 2014

La indústria acheuliana de Galeria entre 313 i 240 mil anys. Atapuerca.

Noves datacions realitzades per luminescència estimulada per la datació de grans de quars i feldspats han obtingut resultats per la primera indústria acheuliana del complex de Galeria a la trinxera del ferrocarril d'Atapuerca de 313.000 anys segons el material corresponent al mode II en TG7 (trinchera galeria 7) capa de subunitat GIIA. La indústria acheuliana localitzada en nivells superiors corresponen a una antiguitat de 240.000 anys.

La publicació de l'estudi de Martina Demuro i altres investigadors s'ha fet a la revista Plos One en obert. La major precisió dels diferents jaciments de la serra d'Atapuerca permetrà comprendre molt millor la interacció entre les diferents jaciments i els homínids que els van ocupar.  

Aquestes dades no coincideixen amb les datacions inicials. La diferència entre els pobladors de Galeria i els de la Sima de los Huesos és d'aproximadament d'uns 100.000 anys. Podeu llegir el resum en castellà  al bloc del Museo de la Evolución Humana.

La Boella 2014.



De tothom es conegut el jaciment del barranc de la Boella. Situat al municipi de La Canonja (Tarragona), la importància del jaciment consisteix, en la possibilitat de conèixer l'entorn físic i ecològic d'un moment proper a la primera migració d'homínids a l'Europa occidental i en concret, pel fet que s'hi han identificat nivells amb presència humana amb una antiguitat aproximada d'un milió d'anys. 

Aquesta campanya les excavacions s'han centrat al jaciment de la mina. Aquest punt presenta unes característiques peculiars i ben diferenciades de la resta de jaciments del complex. Aquí és on s'han identificat més espècies d'animals.  
La presència humana ha quedat de nou documentada per la presència d'ascles tallats en sílex. A més d'aquestes troballes destaquen una falange de dent de sabre, fragments d'una tortuga i copròlits d'hiena. Les dades obtingudes permetran conèixer millor el paleoclima i l'estructura de l'ecosistema de la desembocadura del Francolí de fa 1 milió d'anys. 

Encoratgem a Josep Vallverdú, director de l'excavació, i a l'Ajuntament de la Canonja per tal que puguin aconseguir protegir el jaciment de la humanitat pròpia de la riera i aconseguir així ampliar la recerca a cronologies anteriors al milió d'anys. 

Podeu ampliar la informació en el mateix bloc de l'IPHES d'on hem obtingut la fotografia de Palmira Saladie/IPHES que acompanya.


La intolerància a la lactosa va perdurar després de la domesticació.


La revista Nature ha publicat en obert un estudi sobre l'anàlisi genètica d'ossos antics trobats a jaciments de la gran plana hongaresa. Aquest espai va ser un punt de confluència de les diferents cultures que d'est a oest van anar canviant la tecnologia, la cultura i el modus vivendi d'Europa.  Daniel Bradley, un dels 17  investigadors signats de l'article comenta al Washintong Post "La gent i la tecnologia migren junts". 

A l'estudi s'analitza l'ADN de cranis que van des de fa 7.700 anys (neolític) a fa 2800 anys (edat del ferro). Estudiar gens dels que ja es coneix la seva funció permet conèixer l'evolució del procés que els modifica i situar els canvis en el temps exacte en què es van produir. 

L'estudi s'ha difós pel fet de demostrar que la intolerància a la lactosa persistia en poblacions que ja feia molts anys que havien domesticat animals productors de llet i, segons suposen els investigadors, aquest tipus de bestiar era aprofitat bàsicament per l'obtenció de carn, encara que de fet està descrit en moltes cultures el consum de productes làctics com el iogurt o el formatge tractats per reduir la quantitat de lactosa i evitar els efectes perniciosos sobre la salud de la població intolerant. Cal recordar que bona part de la població és encara avui intolerant a la lactosa. L'estudi demostra també el procés de la progressiva modificació del color de la pell que va esdevenir progressivament més clara. 

A més de les informacions de la recerca, aquest estudi té també importància en la demostració que l'obtenció d'ADn es pot beneficiar de l'obtenció de millor material a la zona interna de l'oïda, un lloc amb un os dur i dens on es conserva en millors condicions el material genètic. 

A la imatge que acompanya, obtinguda de la publicació en obert de l'article, s'hi pot observar la presència de determinats genotips i  d'al·lels de gens específics i la previsió fenotípica conseqüent en relació al color del cabell i el color dels ulls. Es pot veure a l'estudi la comparació amb el percentatge d'ADN útil que es trobar en dents o altres ossos. 

Podeu ampliar la informació a Hominides o a The Cientist.

L'evolució de l'os calcani del peu.


L'os calcani del peu representa un element clau per entendre la bipedestació. La seva posició i morfologia poden estar relacionades amb la resistència i la possibilitat que el desplaçament bípede per terra sigui una conducta més establerta atès que cal suportar el pes del cos durant més temps sobre aquesta estructura que en el cas dels animals que es desplacen pels arbres. 

Durant l'evolució humana aquest os ha anat guanyat en robustesa en comparació a les espècies vives més pròximes. 

Ara bé, segons mostra l'estudi publicat a la revista Journal of Human Evolution signat per Thomas C. Prang, aquesta tendència a la creixent robustesa no ha estat sempre així, de manera que en el cas de l'Australopithecus afarensis que va poblar la zona de Hadar a l'actual Etiopia tenia un calcani més robust que L'Australophitecus sediba que va viure fa uns dos milions danys a Malapa (Sudàfrica). 

Aquests resultats reforcen la hipòtesi d'una major complexitat en l'evolució del bipedisme on diferents taxons van desenvolupar comportaments diferents en funció del seu hàbitat: en alguns casos potenciant conductes de bipedisme quasi exclusiu i, en d'altres, a vegades en espècies posteriors en el temps, retornant a restablir parcialment la vida en els arbres. 

Un segon estudi realitzat a 29 ossos calcanis pertanyents a 15 persones (9 adults, 2 adolescents i quatre immadurs) localitzats a laSima de los Huesos (Atapuerca) ha estat publicat a la mateixa revista. 

L'investigador Adrián Pablos i la resta d'investigadors que firmen l'article han aplicat mesures per determinar l'altura dels diferents individus i fer una estimació del sexe. L'estimació de l'alçada és d'una mitjana de 175,3 cm en el cas dels mascles i de 160,6 cm. en el de les femelles. Aquestes dades es corresponen amb altres obtingudes anteriorment en l'estudi de les proporcions corporals d'altres ossos. 

Els autors conclouen que els ossos calcanis de la Sima de los Huesos són robusts i presenten unes característiques morfològiques clarament compartides amb els neandertals.

dissabte, 1 de novembre del 2014

El "mesolítico". UNED.


El mesolític és una etapa de transició entre la cultura paleolítica i la neolítica. En aquest audio de la sèrie Geografia e Historia de Radio 3 els professors de la UNED Francisco Javier Muñoz Ibáñez i Jose Manuel Quesada López comenten aquesta etapa de l'evolució cultural humana. Idioma: Castellà. Durada de 2:00 a 13:44.