Setembre 2014. Novetats breus.

1. Un article publicat a la revista Journal of Human Evolution destacar el paper de la mà no dominant en la configuració del polze. La capacitat per oposar el dit gros a la resta i fer la pinça amb precisió ha estat fonamental pel desenvolupament de l'habilitat per elaborar i tractar els materials. Podeu ampliar la notícia a Science Daily,Paleoantropologia Hoy. 

2. La configuració de la mà no ha variat significativament el darrer milió d'anys. Publicat a Journal of Human Evolution. Ho podeu llegir al blog de l'IPHES (en castellà), Resum a Paleorama en red i divulgació a El imparcial. Vídeo de Radio Televisión de Castilla y León. Durada 00:01:19.

3. Presentació del genoma del gibó. Nature, NewScientist. 

4. La recerca amb georadar a la zona d'Stonehenge ha permès conèixer l'existència de 17 edificis religiosos repartits pels voltants del monument megalític. Aquesta recerca confirma la necessitat de considerar una amplia zona per interpretar el significat del cercle de pedres i el seu significat com a estructura simbòlica relacionada amb la vida i la mort. BBC, ABC, Paleorama en red.

5. Un article de la revista Plos One comenta els moments en que es va produir la domesticació del préssec. Fa 8000 anys a la vall del riu Yangtze. Els pinyols més grans semblants a l'estructura moderna de la fruita comencen a aparèixer a la Xina encara que les restes més antigues es coneixen al Japó (entre 6700 i 6400 anys). Al continent les restes més antigues d'aquesta varietat moderna pertanyen a la cultura Liangzhu amb una antiguitat que va de 5.300 a 4300 anys. 

6. Al XVII Congreso UISPP celebrat a Burgos aquest setembre Svante Pääbo va comunicar que ha estat possible seqüenciar l'ADN nuclear d'un ós de la Sima de los Huesos amb una antiguitat superior als quatre-cents mil anys. Recordem que ja s'havia aconseguit amb l'ADN mitocondrial, cosa que va representar una revolució en els camps de la genètica i de l'evolució humana. Esperem les dades finals de l'estudi que se'n derivarà per a conèixer més dades sobre aquesta població preneandertal relacionada segons sembla amb els denisovans.

7. Fa 3.000 anys a la ciutat d'Amarma fundada per Akhenató el segle XIV abans de Crist ja hi havia un gran interès per la perruqueria tal com demostra un estudi publicat al Journal of Egiptian Archaelogy. Segons Jolanda Bos i el seu equip de recerca s'hi han identificat una gran varietat de pentinats, un gust per les trenes a nivell de l'espatlla trenades preferentment amb tres badies, l'ús de tints i d'extensions. Ho hem conegut gràcies a la informació de Paleorama en Red. 

8. El fèmur de l'home de Ust-Ishim correspon a un sapiens que va viure fa 45.000 anys a Sibèria. Segons Svante PÄäbo conté fragments d'ADN de procedència neandertal d'una antiguitat anterior a la que ara trobem en els humans moderns. Per a més informació podeu llegir la publicació de Gran Época.

9. Es reforça la idea que la petita era glacial que es va produir fa 12.800 anys va ser provocada per la caiguda i l'impacte d'un objecte provinent de l'espai. Ho podeu llegir a The Journal of Geology, Noticias de la ciencia o Pileta de la Prehistòria, divulgador de la notícia. La notícia és interessant per l'anàlisi i el coneixement de les repercusions que va ocasionar en la població de diferents espècies i en la desaparició de determinades cultures humanes.