dimecres, 3 de setembre del 2014

Un gravat de la cova de Gorham permet deduir una capacitat cognitiva dels neandertal similar a la de l'home modern.




En el marc del XVII Congreso UISPP (Unión Internacional de Ciencias Históricas i protohistóricas), que s'està duent a terme a Burgos, s'han descrit un conjunt de línies treballades sobre la roca base de la cova de  Gorham a Gibraltar. Segons sembla tenen una antiguitat aproximada de 40.000 anys i es troben sota del nivell IV on s'han localitzat un gran nombre d'eines lítiques del mosterià. 

Els signants de l'article, publicat a la revista PNAS, són l'equip dirigit per Clive Fynlaison i altres investigadors vinculats al Museu de Gibraltar i que compta, des de fa temps, amb la col·laboració de l'IPHES (Jordi Rosell), han divulgat els esforços per obtenir una acurada datació del nivell superior. Un cop assegurada la datació, tot sembla indicar que van ser realitzades per neandertals en un dels seus possibles darrers habitatges europeus. 

A la imatge de l'IPHES es pot veure l'estructura geomètrica del traçat realitzat en una seqüència que combina dues orientacions bàsiques del traç. La realització dels solcs requereix un esforç considerable aplicant de forma repetida i amb força un material abrasiu sobre la roca mare. L'estudi conclou que els neandertals van dur a terme de forma deliberada aquest disseny amb la intenció de ser vist per altres individus tenint en compte la mida i el lloc on s'havia de dibuixar. Aquesta complexitat cognitiva no és exclusiva de l'home modern. Els autors no es pronuncien sobre el fet que sigui art o no. Si que es comprometen a assegurar que no es tracta d'accions funcionals lligades amb una finalitat pràctica directa. 

La notícia ha tingut una gran transcendència a nivell internacional per la reivindicació de la capacitat simbòlica que, aquesta i altres troballes, els permet atribuir a l'espècie Homo neandertalensis. És en aquest context que a la roda de premsa de presentació de la troballa Eudald Carbonell referma la "importància de reconèixer que no som l'espècie escollida" bloc de l'IPHES. Aquest investigador ja fa anys que defensa la complexitat cognitiva d'aquesta espècie basant-se, entre altres coses, en l'estructura d'ocupació de l'espai al jaciment de Capellades. La complexitat de la dieta, l'ús de determinades tecnologies, l'elaboració d'ornaments usant plomes, petxines pintades, etc, la flauta de Divje Babe, i molts altres indicis ens parlen d'aquesta capacitat simbòlic que a poc a poc es va reivindicant.  

Al bloc de Paleoantropologia Hoy podreu trobar altres manifestacions simbòliques atribuïbles a l'home de neandertal. Només comentar que en alguns casos, com les foques de Nerja, es tracta d'una datació indirecta.
  
Rosa M. Tristán explica la ponència amb tot detall al seu blocLa notícia a l'IPHESHominidesPodeu veure el Vídeo publicat a Youtube de Newcientist compartit per @ivandiazsm



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada