dimarts, 30 de setembre del 2014

Comparativa de seqüències d'ADNmt i ADN del cromosoma Y (NRY).



Sebastian Lippold, Marcos Stoneking hi altres investigadors han publicat un article força interessant a la revista Investigative Genetics. La principal aportació dels autors és la definició d'una metodologia que permet una anàlisi més exhaustiva de determinats sectors del cromosoma Y que permet definir millor la transmissió patrilineal, la que els pares transmeten als seus fills mascles. 

Han comparat aquestes dades de 623 mascles de 51 poblacions diferents amb el corresponent ADN mitocondrial que mostren la transmissió genètica de mares a fills i filles. L'estudi mostra diferències en la població de mascles (Nm) i femelles (Nf) en diferents èpoques i zones del planeta. Així mateix sembla demostrada la major participació de la genètica femenina que la masculina, cosa que ha estat interpretada per molts mitjans de divulgació científica com un índex indicatiu de la pràctica habitual de la poligínia en els nostres avantpassats arreu del planeta amb l'excepció de l'est asiàtic. 

Personalment prefereixo la precaució dels investigadors de l'article i aportar una reflexió atès que es podrien plantejar com a hipòtesis explicatives altres possibilitats com les parelles consecutives, molt habituals entre els humans actualment (encara que menys probable en situacions d'escassetat de recursos), la pràctica habitual d'alguns grups humans, segons la qual el germà es fa càrrec a tots els efectes de la dona i els fills del germà mort, una part de la correlació ens podria indicar un major índex de mortalitat femenina en el part o potser una combinació d'aquestes o altres possibilitats.  

Les dades també permeten datar l'origen dels dos tipus d'ADN en la població humana actual i els autors les mostren en funció de dues possibilitats: una taxa ràpida i una taxa lenta. Segons això ADNmt tindria el seu origen ara fa 160 mil anys i d'uns 70.000 anys en el cas de l'ADNmt de les poblacions de fora de l'Àfrica. En el cas de l'ADN del cromosoma Y o sigui, del llinatge masculí les dades serien de 103.000 anys aplicant la taxa ràpida i de 163.000 aplicant la lenta. si considerem la lenta com a més probable atès que coincideix amb la mitocondrial ens trobem que la mutació per la sortida d'Àfrica per NRY seria de 100.000 anys. Aquesta discrepància es produeix també en altres dades. La comparació ha de tenir en compte les diferències en la capacitat de divergència entre NRY i ADNmt que segons tinc entès són diferents en el sentit que en el primer s'observa una major variabilitat. 

Em sembla molt important especificar, com ho fan els investigadors, que aquestes dades no contemplen l'haplogrup "A00" que com ja sabeu, si llegiu habitualment aquesta web, es va descobrir a partir de l'anàlisi genètica d'un afroamericà de Carolina del Sud i que mostra clarament l'existència d'una hibridació molt més antiga que avui en dia només es troba en un petit grup d'agricultors del Camerun.

L'article conté un nombre important de dades que cal valorar separadament i es per això que en aquest cas us en recomano una lectura acurada de l'article original. Destaquem la millora metodològica que aportarà informació més fiable en futures recerques. Podeu llegir la informació en format divulgatiu a Live science o a Science DailyEm permeto il·lustrar l'article amb una imatge de polígina d'estatus, obtinguda de la web Em defensa do Principio,  com han fet altres publicacions tot i les meves reticències a acceptar d'entrada aquesta explicació com a única. 

dilluns, 22 de setembre del 2014

L'ADN dels europeus prové de tres poblacions diferents.



Els europeus actuals tenen avantpassats que provenen de tres grans poblacions: la de caçadors-recol·lectors que inicialment poblaven el continent, una migració provinent del pròxim orient que va incorporar la cultura lligada a l'agricultura i una tercera procedent d'euroasiàtics del nord relacionats amb els habitants del paleolític superior de Sibèria.

 Ho podeu llegir a Nature. Per cert, trobo molt encertada la il·lustració de la portada de la revista en relació a aquest tema. 

David Reich i el conjunt d'investigadors que han participat en la recerca han comparat l'ADN d'un granger exhumat a l'actual Alemanya amb una antiguitat de 7.000 anys i vuit esquelets que corresponen a caçadors-recol·lectors, localitzats a Luxemburg i Suècia de fa 8.000 anys, amb el de 2.345 humans contemporanis. 

La contribució genètica dels caçadors recol·lectors es dona en tots els europeus excepte els orientals. La nissaga provinent d'Euràsia del nord han deixat traces d'ADN en la població europea i a la del pròxim orient. Una altra aportació és la presència (44%) d'ADN de població eurasiàtica basal en els primers agricultors europeus. 

Tot i la dificultat de la barreja entre poblacions que tenen sistemes culturals i d'explotació de l'entorn aquestes dades demostren que aquest intercanvi es va produir i que contribueixen a l'estructura genètica de la població europea actual. 

La imatge correspon a l'article de Paul Rincon publicat a la BBC on podeu ampliar la informació.

La violència dels ximpanzés és una estratègia adaptativa pròpia.

La violència organitzada d'un grup de ximpanzés envers individus d'un altre grup forma part de les conductes d'espècie. Es produeixen amb la finalitat d'obtenir la primacia sobre el territori, millors recursos o parelles. 

Segons l'estudi, publicat a Nature per Michael L Wilson, Richard W Wrargham et al., aquesta conducta adaptativa no està influenciada pel contacte amb els humans. La base de dades del treball recull els darrers cinc dècades de seguiment de 18 comunitats de ximpanzés i 4 de bonobos (Pan panicus  i conegut també com a ximpanzé pigmeu). La base de dades inclou 152 morts, de les quals, 58 observades directament, 41 inferides i 53 presumptes homicidis en el cas dels ximpanzés i una sospita d'assassinat en el cas dels bonobos. 

Tal com els investigadors comuniquen en l'abstract de l'article la majoria dels participants (92%) i les víctimes (73%) són mascles. La majoria dels casos, un (66%), es corresponen a atacs entre diferents grups.  La relació entre atacs i morts és de 8 a 1. Aquesta relació no varia en aquells grups on es produeix un major contacte amb humans. Conductes semblants han estat descrites en diversos jaciments amb diferents protagonistes del gènere Homo. 

És per això que es pot deduir que aquest tipus de comportaments poden haver estat presents en l'ancestre comú o que es poden haver desenvolupat de forma independentment en les dues línies evolutives que fa uns 7 milions d'anys es van separar.

Més informació a ABCPaleoantropogia Hoy. Alguns d'aquests atacs, perfectament organitzats, poden acabar amb conductes de canibalisme de la víctima tal com es demostra en les imatges del vídeo (anglès. 00:03:54) de BBSWordWide que podeu veure a continuació. 




dissabte, 13 de setembre del 2014

Eines lítiques preclovis trobades accidentalment.



Un vaixell d'arrossegament ha localitzat, de forma accidental, a la badia de Chesapeake, situada a la costa atlàntica dels Estats Units, entre els estats de Maryland i Virginia, unes eines lítiques associades a les restes fòssils d'un mastodont amb una antiguitat mínima de 22.000 anys. 

Les cultures tècniques anteriors a la clovis ja han estat àmpliament documentades en diversos jaciments del nord d'Amèrica. Una altra cosa és el reconeixement d'antiguitats superiors als 20.000 anys per l'entrada de l'home pel nord del continent. 

A poc a poc es van localitzant jaciments més antics que cal datar amb molta cura per no generar falses hipòtesis. Aquesta troballa referma la migració des primers humans que van travessar la massa de gel que unia l'Àsia i Amèrica. 

Cal recordar que en època de glaciació augmenta la massa de gel i disminueix el nivell del mar. La costa devia representar una de les vies de migració més importants en les dues costes. No és d'estranyar que aquesta ocupació humana quedés temporalment sota el nivell del mar des de fa 14.000 anys coincident amb el desgel i la retracció de la costa. 

Podeu ampliar la informació a livescience o a Ancient-origins d'on he obtingut la imatge.

dimecres, 3 de setembre del 2014

Un gravat de la cova de Gorham permet deduir una capacitat cognitiva dels neandertal similar a la de l'home modern.




En el marc del XVII Congreso UISPP (Unión Internacional de Ciencias Históricas i protohistóricas), que s'està duent a terme a Burgos, s'han descrit un conjunt de línies treballades sobre la roca base de la cova de  Gorham a Gibraltar. Segons sembla tenen una antiguitat aproximada de 40.000 anys i es troben sota del nivell IV on s'han localitzat un gran nombre d'eines lítiques del mosterià. 

Els signants de l'article, publicat a la revista PNAS, són l'equip dirigit per Clive Fynlaison i altres investigadors vinculats al Museu de Gibraltar i que compta, des de fa temps, amb la col·laboració de l'IPHES (Jordi Rosell), han divulgat els esforços per obtenir una acurada datació del nivell superior. Un cop assegurada la datació, tot sembla indicar que van ser realitzades per neandertals en un dels seus possibles darrers habitatges europeus. 

A la imatge de l'IPHES es pot veure l'estructura geomètrica del traçat realitzat en una seqüència que combina dues orientacions bàsiques del traç. La realització dels solcs requereix un esforç considerable aplicant de forma repetida i amb força un material abrasiu sobre la roca mare. L'estudi conclou que els neandertals van dur a terme de forma deliberada aquest disseny amb la intenció de ser vist per altres individus tenint en compte la mida i el lloc on s'havia de dibuixar. Aquesta complexitat cognitiva no és exclusiva de l'home modern. Els autors no es pronuncien sobre el fet que sigui art o no. Si que es comprometen a assegurar que no es tracta d'accions funcionals lligades amb una finalitat pràctica directa. 

La notícia ha tingut una gran transcendència a nivell internacional per la reivindicació de la capacitat simbòlica que, aquesta i altres troballes, els permet atribuir a l'espècie Homo neandertalensis. És en aquest context que a la roda de premsa de presentació de la troballa Eudald Carbonell referma la "importància de reconèixer que no som l'espècie escollida" bloc de l'IPHES. Aquest investigador ja fa anys que defensa la complexitat cognitiva d'aquesta espècie basant-se, entre altres coses, en l'estructura d'ocupació de l'espai al jaciment de Capellades. La complexitat de la dieta, l'ús de determinades tecnologies, l'elaboració d'ornaments usant plomes, petxines pintades, etc, la flauta de Divje Babe, i molts altres indicis ens parlen d'aquesta capacitat simbòlic que a poc a poc es va reivindicant.  

Al bloc de Paleoantropologia Hoy podreu trobar altres manifestacions simbòliques atribuïbles a l'home de neandertal. Només comentar que en alguns casos, com les foques de Nerja, es tracta d'una datació indirecta.
  
Rosa M. Tristán explica la ponència amb tot detall al seu blocLa notícia a l'IPHESHominidesPodeu veure el Vídeo publicat a Youtube de Newcientist compartit per @ivandiazsm