dissabte, 30 d’agost del 2014

Agost 2014. Novetats breus.


1. L'auge de la tecnologia fa 50.000 anys correlaciona amb una disminució del nivell de testosterona. Science Daily

2. l'INRAP (Institut National de Recherches Arqueologiques Préventives) ha actualitzat un vídeo realitzat sobre un exercici d'arqueologia experimental en el que es procedeix a descarnar un bisó amb rèpliques de les eines que els neandertals tenien a la seva disposició fa uns 50.000 anys. L'arqueòleg Vicent Mourre arqueòleg i Emilie Claud traceològa expliquen les eines i el procés que es realitza per tal d'obtenir dades del procediment i de les marques de tall que posteriorment seran analitzades per fer-les servir de referència comparativa. Durada 00:05:03. Idioma Francès. 

3. Els neandertals menjaven coloms segons s'anuncia a la publicació de Ruth Blasco, Clive Fynlaison, Jordi Rosell i d'altres especialistes que han analitzat les restes òssies trobades a la cova de Gorham de Gibraltar, un dels darrers hàbitats d'aquesta espècie. L'article s'ha publicat a la revista Scientific Reports de Nature. 

4. Documentaries _HD ha publicat un vídeo interessant sobre l'evolució humana a Youtube

5. El fòssil del nen de Taung, Australopithecus africanus, no mostra adaptacions (retard en el tancament de la sutura metòpica o fontanel·la anterior) en el desenvolupament prefrontal que semblin indicar modificacions en la línia evolutiva humana. PNASPaleoantropologia Hoy

6. La prehistòria genètica del nou món àrtic. Història de les recents migracions que han donat lloc a la població inuit actual. Publicat a Science.

dimecres, 27 d’agost del 2014

Datació de la desaparició dels neandertals i de la coincidència amb els sapiens.

Un equip internacional d'investigadors liderats per Tom Higham han datat 40 jaciments mosterians, cultura atribuïda a l'home de Neandertal, per tal de datar correctament les darreres ocupacions d'aquesta espècie a Euràsia i esbrinar el temps durant el qual neandertals i sapiens van conviure. 

Els principals problemes que fins ara han dificultat l'obtenció de dades definitives han estat la imprecisió de la tècnica del C14 per aquests rangs d'edat així com l'habitual contaminació de les mostres. Per aquest motiu els investigadors han hagut d'obtenir mostres netes i usar l'accelerador d'espectrometria de masses per poder ajustar millor les datacions obtingudes.


Tot i que l'estudi mostra diferències en el moment de la desaparició depenent de la zona, la desaparició del mosterià a tot Europa es va produir fa entre 41,030 - 39.260 anys. 

L'estudi demostra també que sapiens i neandertals van conviure durant un llarg període de temps que va entre 2.600 i 5.400 anys. Aquesta dada serà fonamental per acabar d'entendre la possible transmissió cultural i tecnològica i el patró de relació de les dues comunitats amb l'entorn i entre sí. 

Els autors posen en dubte el lloc i el moment exacte de la desaparició dels darrers neandertals tenint en compte els resultats de les datacions a la península ibèrica. Precisament són les mostres de la cova de Gorham situada a Gibraltar i també les de Sibèria (els dos extrems de l'ocupació neandertal) les que encara no han pogut estar datades amb precisió.

L'article s'ha publicat a la revista Nature. Trobareu el comentari de la notícia en molts mitjans com NHM, d'on he obtingut la imatge que il·lustra aquest escrit, o a Dailymail

Nota: La imatge de Natural History Museum reprodueix la recreació de la imatge d'un home adult neandertal (esquerre) i d'un HAM, home anatòmicament modern o sapiens (dreta).

dilluns, 25 d’agost del 2014

"There was not first human"


El curt vídeo que ve a continuació ha estat compartit a Youtube pel compte It's Okay To Be Smart i explica una de les idees bàsiques de la teoria de Richard Dawkins (link al seu compte de twitter) que també és una de les idees que m'agrada explicar sempre que tinc l'oportunitat de parlar sobre l'evolució humana. Una idea simple per exemplificar la no existència d'un primer humà, el fet que som vius gràcies a un fil de vida ininterromput que ve del principi de la vida i la relativització del concepte d'espècie, entre d'altres constitueixen continguts essencials en la divulgació científica de l'evolució humana. Durada: 00:04:07. Idioma: Anglès.






dimecres, 20 d’agost del 2014

Diversitat cultural sapiens a l'Àfrica anterior a l'expanció.


L'estudi publicat per la revista Quaternary Science Reviews per Eleanor M. L. Scerri, i altres companys de les universitats d'Oxford i Burdeos analitza 17 jaciments del nord d'Àfrica i compara les diferents cultures pel que fa a la realització d'eines lítiques fa entre 130.000 i 75.000 anys. 

En aquests moments els sapiens ja es desplaçament amb grups que desenvolupaven diferents cultures lítiques més o menys aïllades entre sí. Segons l'estudi els grups es dirigien al nord seguint els rius en un moment en què els ecosistemes del Sahara eren molt més diversos que en l'actualitat. Els rius també representaven les vies de comunicació per establir contacte amb altres grups. 

Efectivament, la zona era un mosaic d'ecosistemes que podia anar de zones desèrtiques a boscs espesos, per aquest motiu les eines també s'adaptaven al tipus d'explotació que calia fer de l'entorn per obtenir-hi els recursos. 

L'estructura de múltiples poblacions amb diferents nivells de relació però, en general, separades entre sí que estan disperses pel territori ocupant una gran diversitat d'ecosistemes és la principal aportació d'aquest treball. 

Podeu ampliar la informació a Archaelogy News Network d'on he obtingut la imatge de les eines lítiques del jaciment egipci de l'oasi de kharga propietat de la Universitat d'Oxford.

_____________________________________________________________________________________________

l'ADNmt del Mirador indica diversitat de poblacions en el neolític europeu.


El jaciment de la cova del Mirador es troba a la vessant sud de la Sierra de Atapuerca. Fa entre 4.760 i 4.200 anys va ser utilitzat com a zona d'enterrament. A l'estudi publicat a la revista Plos One i signat per Daniel Gómez-Sánchez, Carles Lalueza-Fox i un grup extens col·laboradors es comenten els resultats de les anàlisi de l'ADN mitocondrial de 19 dels 23 individus identificats. 

La conclusió més publicada és la relació genètica d'aquests grups amb altres poblacions del pròxim orient i de la zona de l'actual Alemanya. Els resultats obtinguts mostren la gran diversitat dels haplogrups (H-5, K-3, T2 i variants - 4, X2 -3, i altres). Aquesta estructura més diversificada correspondria a les poblacions del neolític mitjà. 

Posteriorment la composició dels grups variaria, sobretot amb l'ampliació de l'haplogrup H, que arribaria a ser del voltant del 50% en el neolític final, segons sembla aquesta modificació estaria lligada amb l'aportació de nous grups relacionats amb la cultura campaniforme i  que en aquest mateix estudi es formula la hipòtesi de la seva ubicació inicial a l'occident peninsular i que es va expandir a tota Europa, encara que més tard s'ha documentat el procés migratori invers.

Els haplogrups X2, K i T2b corresponen a llinatges més habituals avui en dia al pròxim orient on van reeixir. Les dades del Mirador mostren l'existència d'un senyal genètic comú a Europa Occidental i Central durant el neolític mitjà i tardà, més concretament amb la cultura SalzmündeRossen i Baalberge a "Alemanya" i Treillesal territori de l'actual França. 

Personalment em crida l'atenció la diversitat d'haplogrups cosa que segons el meu entendre indica l'existència i el contacte habitual entre diferents llinatges, i per tant, desplaçaments) en una població que tot que es dedicava a la ramaderia i més ocasionalment a la cacera, ja havia incorporat l'agricultura a la seva economia habitual. 

Podeu ampliar la notícia a la web de l'IPHES, llegir la nota al bloc de Dienekes o la divulgació que en fa RTVE

La imatge del jaciment del Mirador és un fragment de la que apareix en el mateix article.
_________________________________________________________________

diumenge, 10 d’agost del 2014

Calibrar el genoma mitocondrial usant ADN-m antic.


Adrián Rieaux i altres autors han publicat a la revista Molecular Biology and Evolution un article molt interessant sobre la datació de l'ADN mitocondrial (seqüència matrilineal) per tal d'establir l'evolució de l'arbre genètic de l'evolució humana. 

Els autors en aquest estudi han aprofitat 350 genomes ja existents i, a més han seqüenciat 146 genomes especialment per aquest treball. El resultat és el quadre que podeu veure a continuació. 

Tot i que alguns investigadors han expressat alguns dubtes en alguna datació específica aquest article es considera una molt bona aportació a l'estudi de l'evolució humana. Personalment crec que és d'especial interès la nova aportació al procés de generació dels diferents nissagues humanes. 


Rieaux, Adrian i altres. 2014 Publicat per l'Oxford University Press en nom de la Societat per a la Biologia Molecular i Evolució.

Podeu llegir els comentaris de Dienekes al seu bloc.

dimecres, 6 d’agost del 2014

Segons un estudi l'Homo floresiensis no és una nova espècie, patia la síndrome de Down.

La controvèrsia en relació a la identitat de les restes humanes trobades a la cova de Liang Bua de la illa de Flores torna a estar d'actualitat. 

La seva altura (1,06 m), una capacitat cranial de 380 m3, que situa els fòssils en un rang de la mateixa mida que ximpanzés i australopitecins, juntament a l'anàlisi comparativa d'altres característiques van decidir a Peter Brown a crear un nou taxó que van anomenar Homo floresiensis


Fotografia de Yousuke Kaifu publicada el 18 d'abril de 2013
per 
National Geographic News en la que es pot veure la
diferència entre un crani sapiens (esquerra) i LB1 (dreta).

Aquest homínid hauria conviscut amb l'Homo sapiens, que va ocupar l'illa més tard- fins fa només uns 12.000 anys. Tot i la seva limitada capacitat cranial era capaç de construir eines lítiques per caçar i processar els aliments i de controlar el foc. Segons aquesta teoria un grup d'homínids -probablement Homo erectus- va poder arribar a l'illa de Flores en un moment en el que el nivell del mar era excepcionalment baix a causa d'una glaciació i un cop allí ja no n'hauria pogut sortir quedant aïllat amb pocs recursos. En aquesta situació d'insularitat moltes espècies evolucionen modificant la seva mida per adaptar-se millor. Això és el que va passar a aquest grup humà. 


Paral·lelament a aquesta hipòtesi n'hi ha d'altres que consideren que les característiques detectades a l'esquelet LB1 i a les altres restes trobades són causades per processos patològics que podien haver afectat a individus sapiens. S'han proposat diferents patologies: cretinisme, síndrome de Laron o enanisme de Majewski. 

Impressionant vista de la cova de Liang Bua.

En aquesta línia s'han publicat dos estudis a la revista PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences) on s'aporten noves dades que intenten justificar que les restes no corresponen a una nova espècie i que en realitat LB1 es tracta d'un Homo sapiens que patia la Síndrome de Down. 

En el primer article (pdf) Robert B. Eckhardt i els seus companys repliquen les dades morfològiques i consideren que han estat subvaloradades tant pel fa a l'altura com a la capacitat cranial que consideren de 430 cm3, dada que ja entraria en el rang d'habitants de la zona amb la SD. Amb les dades actualitzades podrien considerar-se dins del rang sapiens. Segons els autors no es justifica la necessitat de crear una nova espècie. 

En el segon article (pdf) Els investigadors d'aquest equip consideren que l'asimetria facial, el petit volum endocranial, la braquicefàlia (cap arrodonit i curt), els fèmurs proporcionalment curts i altres característiques de LB1 són compatibles amb la diagnosi de la Síndrome de Down, patologia que també ha estat documentada en ximpanzés i orangutans. 

A ningú se li escapa que aquesta controvèrsia es podria resoldre ràpidament amb els resultats de l'anàlisi de l'ADN de les mostres. Lamentablement l'ADN obtingut de LB1 només permet l'obtenció de fragments (fins ara compatibles amb homo sapiens) gràcies als que encara és impossible discernir qui té la veritat en aquesta polèmica científica, una de les més interessants del camp de l'evolució humana en aquests moments. 

Esperem que l'evolució de les tècniques de seqüenciació d'ADN o la troballa de mostres de fòssils en millor estat de conservació permetin esbrinar definitivament quina és la identitat de l'Homo floresiensis.  

Podeu ampliar la informació a Paleoantropologia HoyPileta de prehistoria o Science Daily