dimecres, 18 de desembre de 2013

Març 2012


Novetats breus

1- Les obres d'arranjament de l'AP7 (autopista) en el seu pas per Girona (Domeny i Sant Gregori) han permés trobar un important jaciment neandertal datat entre 250 i 200 mil anys. S'hi han localitzat una gran quantitat d'eines en un excel·lent estat de conservació. No hi ha dubte que serà una font d'informació molt important durant els propers anys. Podeu llegir un resum de la notícia al bloc de Pileta de Prehistoria.

2- La Revista PlosOne publica un estudi que planteja l'ús de les urpes d'àguila com ornament, eina i/o amb un molt possible caràcter simbòlic. Un argument més a favor d'una humanitat neandertal desenvolupada cognitivament.

3- Es publica un article a la revista Quaternary Reserch on es referencia la datació del jaciment de Fuente nueva 3 a Orce. L'antiguitat del jaciment ha estat fixada en 1.2 milions d'anys. Tal com es comenta a la web de l'IPHES aquesta anàlisi permet datar per analogia el jaciment de Barranco León amb la mateixa antiguitat.

4- Le premier feu a Hominides és un article senzill que conté una visió ràpida sobre l'estat de la qüestió de les dificultats per conèixer a partir de quin moment el foc va estar domesticat per l'home i no només va ser capaç d'aprofitar-lo quan el trobava de forma natural en el medi, si no a partir de quin moment va ser capaç de encendre'l a voluntat. 



Una nova espècie d'homínid va conviure amb Lucy

Segons un estudi de Yohannes Heile-Selassi i altres autors, publicat a la revista Nature (podeu veure el video On food in the past en aquest mateix article), ha

estat identificada una nova espècie, encara sense nom, de la que se n'han identificat fòssils parcials pertanyents a la planta d'un peu. Les restes han estat trobades a Burtele el febrer de 2009, lloc de la mateixa zona d'Afar on es van descobrir amb anterioritat les restes de l'australopitecus afarensis més famoses, les de Lucy.

Mitjançant el sistema de datació de l'Argó ha estat possible determinar una antiguitat de 3,46 milions d'anys, cosa que fa que ens puguem imaginar aquesta espècie convivint amb els afarensis. Les característiques dels ossos i especialment de la presència d'un dit gros oposable fan pensar en un homínid bípede adaptat encara a la vida en els arbres i amb una marxa bípeda menys eficaç que la branca dels australopitecins.

Les noves descobertes en el camp de l'evolució humana demostren el fet que el camí evolutiu que ha portat a l'espècie homo sapiens actual ha estat sempre, i en cada moment, envoltada d'altres branques evolutives, configurant així una xarxa molt més complexa del que es pensava inicialment.

Les imatges han estat obtingudes de la publicació digital BBC News, també podeu llegir l'article en anglès a Science Daily o en francès a Hominides







Complexitat evolutiva al sud-est de l'Àsia o l'home del cérvol vermell

Un article publicat a la revista PlosOne amb el títol Restes humanes de la transició Plistocè-Holocè del sud-est de la Xina suggereixen una  complexa història  


evolutiva dels asiàtics desvetlla restes d'un tipus humà que no encaixa en cap de les espècies conegudes a causa de la barreja de trets moderns i arcaics.

Els jaciments on s'han obtingut les restes s'anomenen cova Longlin i Maludong. Podeu veure la seva localització en el mapa adjunt (imatge obtinguda de la mateixa publicació). Les característiques modernes i arcaiques configuren un humà amb els óssos gruixuts, celles prominents, una cara plana i curta i sense la barbeta característica dels sapiens.

Els investigadors plantegen diverses hipòtesis entre les que destaquen la possibilitat que es tracti d'una espècie arcaica que, potser provenia d'Àfrica en una migració anterior a la primera d'homo sapiens, que se situa entre els 70 i 50 mil anys, o la persistència d'elements arcaics en una població fruït de la barreja entre aquestes du

es espècies i que va perdurar fins fa entre 14,3 i 11,5 ma. cronologia en la que han estat datades les restes analitzades. caldrà veure com es van produir les relacions entre aquesta espècie i els sapiens. Tot plegat recorda una situació semblant als neandertals europeus en molts aspectes.

A nivell divulgatiu s'ha anomenat aquesta, suposada, nova espècie amb el nom de l'home del cérvol vermell ja que segons sembla aquest animal, ja extingit, constituïa una de les seves principals fonts d'alimentació. Podeu veure una recreació en la imatge de Peter Schouten publicada a la secció de ciència del diari digital ABC.

De moment no s'han pogut obtenir restes d'ADN útils i per aquest i altres motius caldrà esperar el desenvolupament de futures recerques per tenir un coneixement més complert de la morfologia i conducta d'aquesta espècie i, de la complexitat que amb tota seguretat es va produir a l'Àsia en tot aquest període. Cal recordar la presència dels Denisovans, l'efecte de les successives onades migratòries de sapiens, la presència de l'home de Flores i tantes incògnites que esperem que es vagin resolen a poc a poc. En tot cas donem la benvinguda a aquesta "nova" espècie al grup dels humans cada cop més complexe.




Els últims neandertals i la relació amb els sapiens a la península ibèrica

La perduración de los últimos neandertales en la península ibérica y su interrelación con los humanos anatòmicamente modernos és un article de Javier Baena Persler i Elena Carrión Santafé. En aquesta ocasió no el situo al final del web com de costum si no que l'incorporo com a contigut.


NOTA: Si no veieu l'article pot ser perquè el vostre navegador no permeti visualitzar sense permís els arxius en format flash. cliqueu a Open publication.


La hipòtesi solutriana o els primers pobladors d'Amèrica

Ja se que John Hawks considera la notícia més com una campanya publicitària dels autors que el reflexe de noves dades sobre el tema però aprofito l'avinentesa per a recordar les bases d'aquesta hipòtesi encara amb poc recolçament en el món de l'evolució humana.

Un dels mitjans que se n'ha fet ressò és The independent que en el seu article comenta la recerca de Dennis Stanford i Bruce Bradley que analitzen les proves a favor d'una migració d'humans moderns que provinent de la costa de l'oest d'Europa i seguint la línia de gel (costejant o per l'interior) que es va formar en l'oceà atlàntic en la última glaciació van arribar a Amèrica 10 ma abans que la migració més important procedent de l'est d'Àsia per l'estret de Boering.

La principal prova és la troballa a set punts de la costa oriental dels Estats Units (Península de Delmarva a Maryland, Pennsylvania i Vírginia) d'eines lítiques amb un tipus de tall anomenat solutrià propi de l'oest de França. Aquestes troballes han estat datades amb  una antiguitat d'entre 26 i 19 mil anys. 

La hipòtesi presenta alguns punts dèbils que els investigadors miren de resoldre. En primer lloc, com és que s'han trobat poques restes d'aquesta cultura a la costa americana? Doncs probablement perquè la línia de la costa ha variat molt després de la darrera glaciació i les zones costaneres, ara inundades, no estan accessibles. El següent dubte prové de les poques restes en l'ADN actual, cosa que rebaten dient que la migració va ser d'un nombre força reduït en comparació a l'onada asiàtica posterior, i que tot i així hi ha suficients indicis d'aquest fet en determinades poblacions d'indis americans per demostrar-ho, així com també aportacions lingüístiques més pròpies d'Europa.

No hi ha dubte que es tracta d'un debat obert que la genètica i futures troballes arqueològiques ajudaran a resoldre en un futur. Tindrem força temps de parlar-ne.

La imatge de Daily Mail l'he obtinguda d'aquest web.



Neandertals i antecessors. Relació indirecta

Un recent estudi dut a terme per l'equip d'investigadors d'Atapuerca basat en l'anàlisi comparativa de dos húmers d'homo antecessor i d'altres de neandertals descarta la hipòtesi que aquests provenen d'una línia evolutiva directa dels antecessors. Segons les conclusions de la recerca Homo antecessor prové del mateix origen que heildelbergensis i neandertals però no és el seu precursor directe.

En el vídeo de rtvcyl que il·lustra la notícia J L Arsuaga comenta que els antecessors no són el pare dels neandertals si no el seu germà gran. Aquesta metàfora sobre el parentiu  entre espècies pot portar a la confusió, penso que, en tot cas, seria millor parlar d'oncle.

Aquesta recerca planteja dades a favor d'una hipòtesis que caldrà corroborar amb nous estudis adreçats a la recerca de l'origen d'homo antecessor que és encara una de les incògnites pendents en aquest moment.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada