Novetats breus
1. L'excavació 2013 al jaciment de La Boella ha permès identificar un nou esquelet de mamut que serà extret amb una excavació sistemàtica en la propera campanya. La presència humana amb una antiguitat d'un milió d'anys queda refermada per la troballa d'un conjunt de 15 roques tallades ben conservades al nivell 2 del Forn. Josep Vallverdú, director de l'excavació, ha remarcat la necessitat de mantenir el jaciment en bon estat de preservació. Podeu ampliar la informació a la pàgina de l'IPHES.
2. S'ha pogut documentar l'ocupació neandertal de la cova d'Ardales (Málaga) gràcies a la descoberta de multitud d'eines, restes òssies d'animals consumits i fogars amb una antiguitat aproximada de 52 ma. Segons sembla entre aquesta ocupació i la de l'home sapiens (molt coneguda per l'existència de pintures, gravats i molts altres indicis) podien haver passat uns 10 ma cosa que sembla indicar que en aquesta zona, o com a mínim en aquest jaciment no hi va haver contacte entre les dues espècies.
3. El jaciment neolític de Jebel Qattar (JQ 101) situat al desert de Nefut a l'Aràbia Saudita permet estudiar l'expansió i les relacions de la zona amb la mitja lluna fèrtil, més al nord on es va originar aquesta nova etapa en el procés evolutiu de l'home sapiens. Les dades i les reflexions sobre aquest jaciment han estat publicades per la revista Plos One.
4. La Junta d'Andalucia ha publicat l'estudi "Ocupaciones humanas en el pleistoceno inferior y medio en la Cuenca de Guadix- Baza" realitzat per Isidro Toro, Bienvenido Matrtínez-Navarro i Jordi Agustí. Us podeu baixar el PDF de 585 pàgines en aquest link.
5.Tautavel, un fèmur de 450.000 anys.
6. El programa Arqueomania ha de RTVE ha publicat a la seva web el reportatge de 25 minuts que comenta els principals arguments per justificar una de les hipòtesis més controvertides en aquests moments: en quins moments i en quin sentit els hominids van creuar l'estret de Gibraltar.
Hàbits culturals de l'homo Heildelbergensis. Sima de los huesos.
El Museo de la Evolución Humana ha publicat el vídeo de la xerrada de la investigadora de l'IPHES Marina Lozano. A Partir de l'anàlisi de la dentició davantera de les restes d'Homo Heildelbergensis s'estableixen a partir d'una anàlisi comparativa amb altres poblacions humanes quina era la dieta fa 500.000 anys a Europa.
La investigadora analitza les diferents tècniques que permeten l'estudi del desgast dental, el procés de creixement i les patologies associades, especialment la hipoplàsia dental produït per l'estrès en el moment del deslletament. L'ús d'escuradents, les marques de tall de les dents que permeten determinar la lateralitat i els indicis d'altres activitats permeten reconstruir un estil de vida.
La conferència, amb una estructura molt acurada, dura 55' i es recolza amb una presentació amb el programa PREZI.
Atapuerca 2013. Presència humana fa 1.4 Milions d'anys
Aquesta petita lasca de sílex del cretaci que apareix a la fotografia adjunta demostra la presència humana a la sierra d'Atapuerca ara fa 1,4 milions d'anys. L'eina lítica ha estat trobada aquesta campanya en el nivell TE8 de la Sima del Elefante, per sota de la resta humana més antiga del jaciment: la mandíbula que encara no ha estat assignada a cap espècie humana que té una antiguitat d'1,2 milions d'anys aproximadament.
La datació de la eina lítica recentment trobada situa el jaciment de la Sima del Elefante al mateix nivell cronològic que Orce, on també s'hi ha trobat una dent de llet d'aquesta mateixa antiguitat. La importància d'aquest petit ganivet de pedra rau en el fet que fa augmentar les esperances de noves troballes de la mateixa antiguitat.
Aquesta campanya també destaca el choper trobat a la cata de TD4 de la Gran Dolina, amb una antiguitat d'aproximadament un milió d'anys. Ho podeu veure en aquest enllaç de Paleoaprende. Ja tenim moltes ganes que es pugui avançar en l'excavació extensiva d'aquest jaciment.
El Museo de la Evolución Humana ha publicat un resum de les activitats que s'han dut a terme aquesta campanya i els resultats obtinguts i destaca la presentació de l'escàpula restaurada per l'IPHES i que pertanyia a un nen o a una nena de 4 a 6 anys de l'espècie Homo antecessor.
La imatge ha estat publicada a twitter per @museoevolución el compte del Museo de la Evolución Humana de Burgos.
Humans moderns a la Xina fa 100.000 anys
Un article publicat a la revistaJournal of Human Evolution fa replantejar les teories d'expansió de l'home sapiens anatòmicament modern (HAM) i la seva sortida de l'Àfrica. Guanjun Shen i un equip d'investigadors internacional han analitzat quatre de les set dents d'homínids trobades a la cova de Huanlong a la província d'Hubei a l'Àsia oriental (podeu veure la seva situació en el mapa del gràfic adjunt pertanyent al mateix article ja citat) i han obtingut uns resultats que les situen en un rang entre 81 i 101 ma d'antiguitat. En el mateix jaciment si han trobat també una gran quantitat d'eines lítiques i d'os.
Aquesta troballa posa en valor altres restes trobades anteriorment a la zona i que, fins el moment, han estat discutides i compromet la hipòtesi que l'home sapiens que es va originar a l'Àfrica ara fa uns 200.000 anys no va ocupar l'Àsia central fins fa poc més de 50.000 anys. Per tenir una idea actualitzada de les ubicacions dels jaciments i les seves datacions us recomanem que seguiu els mapes elaborats per David Sánchez en el seu blog Prehistoria al dia, en la imatge adjunta es poden veure els jaciments arqueològics que podrien ser atribuïbles a l'homo sapiens. També en podeu veure la relació que en fa Juan Manuel Fernández en el seu blog Paleoantropologia hoy.
Certament la nova datació concorda millor amb les dades d'ocupació a Austràlia i fa replantejar les relacions de sapiens amb erectus i denisovans. No hi ha dubte que la confirmació de noves troballes aclarirà el procés de l'evolució humana a l'Àsia, una de les actuals assignatures pendents i que, ara que ens trobem amb una important economia emergent en aquest països, assistirem, ben aviat, a la publicació de novetats fonamentals per la comprensió de l'evolució humana.
La constància que una de les característiques del gènere Homo ha estat la seva capacitat migratòria i d'adaptació fa pensar que de cap manera hauria estat possible una existència africana sense desplaçament durant un període tan llarg i caldrà comprovar, també, els fluxos genètics en sentit invers: d'oest a est.
Història genètica dels homínids
Un estudi genètic d'un equip internacional encapçalat per Javier Prado- Martínez, investigador del CSIC, publicat a la revista Nature (PDF) analitza la diversitat dels homínids i permet deduir dades de rellevància sobre l'evolució dels diferents llinatges i l'estructura evolutiva dels diferents taxons.
L'estudi parteix de l'anàlisi de 79 individus, alguns en captivitat, una mostra de les sis espècies de grans simis. algunes de les conclusions són: La diferenciació genètica de dues línies de ximpanzes, la presència d'endogàmia en totes les poblacions, especialment en el cas dels goril·les, La concordança de la taxa de pèrdua gènica en la línia humana en relació a la resta de llinatges.
Els autors del registre pretenen que sigui d'utilitat per l'estudi de l'evolució humana i permeti desenvolupar noves estratègies de conservació d'aquestes espècies. En la imatge adjunta obtinguda de la mateixa publicació es pot observar el procés de separació dels diferents llinatges i la seva estructura temporal.
Relació entre homínids i la fauna del plistocè a Atapuerca. Xerrada de Rosa Huguet
El Museo de la Evolución Humana de Burgos ha publicat a Youtube la conferència de la Dra. Rosa Huguet sobre la relació entre els homínids i la fauna dels plistocè a Atapuerca. Rosa Huguet és investigadora de l'IPHES i treballa en jaciments com Atapuerca, La Boella, Orce o El Sidrón. Aquest vídeo és una esplèndida classe de arquezoologia. Durada 45 minuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada