Novetats breus. (tuits)
A la cova Razboinichja a la serralada de les muntanyes Altai de Siberia s'han trobat unes restes fòssils de gos que podrien demostrar l'existència de domesticació d'aquesta espècie ara fa 33.000 anys. El reportatge s'ha publicat a la revista Plos one. Hem llegit la notícia a la revista Past Horizonts. Podeu ampliar la informació sobre el procés de domesticació dels gossos a l'article Humans i gossos d'aquesta mateixa web on es comenta una antiguitat semblant a les restes trobades en aquest cas, encara que presumiblement es trobaran evidències de domesticació anteriors.
L'homo erectus cuinava els aliments fa 1.9 milions d'anys?
VIA Hominides hem conegut un estudi de la universitat de Harvard publicat a la revista PNAS que prova de demostrar que l'Homo erectus era capaç de cuinar els
aliments. La novetat de l'estudi és que es basa en dades indirectes. Una de les línies de recerca és la de la comparació del temps dedicat a l'alimentació en les diferents espècies. Així es comenta que el ximpanzé dedica una tercera part del seu temps a aquest objectiu mentre que l'ésser humà només el 5%, el càlcul per l'homo erectus seria del 6,1% i en el cas dels neandertals, que segur que cuinaven els aliments, del 7%.
Una dada addicional és la disminució relativament ràpida de la mida dels molars a partir de 1,9 Ma. cosa que fa referència a un canvi d'alimentació important on l'abrasió dels aliments no era tant important i a la major importància del consum de carn en lloc de matèries vegetals.
És important recordar en aquest punt que menjar els aliments cuinats té molts avantatges, entre els més importants el fet que es facilita la masticació ja que els aliments són més tous, a més de modificacions de textura i físiques també es produeixen en els aliments modificacions que permeten la millor absorció de calories i altres elements bàsics per la vida: minerals, proteïnes, greixos, etc... i augmenta força els recursos del medi que els humans poden usar com a font de nutrients per a la seva alimentació, a més caldria afegir que determinats comportaments associats al fet de cuinar els aliments n'allarguen la conservació cosa que també és un factor important de cara a la supervivència del grup.
En relació al foc cal recordar que s'han trobat fogars relacionats amb l'alimentació de més de 400 ma d'antiguitat. Aquest que és el mètode tradicional de recerca de l'activitat culinària humana. Entre ambdues dates hi ha encara un marge massa ampli i tot i que la idea dels investigadors de Harvard és lloable esperem poder trobar indicis en els jaciments més antics per a poder acceptar com a segura aquesta elaboració de l'aliment.
Font de la imatge somniturquesa.com
Fòssil de fusta més antic del món a Capellades.
Recordem que les eines de fusta han representat, amb tota seguretat, un gran repertori d'eines al llarg del procés de l'evolució humana i que ha estat usat per gran nombre d'espècies d'homínids, però el problema d'aquest material i altres d'igualment peribles és l'extrema dificultat per trobar-ne proves fossilitzades.
Podeu ampliar la informació a la pàgina web de l'IPHES d'on hem obtingut la imatge en la que es pot apreciar el negatiu del fòssil i una reproducció de l'eina.
Tortugues i condiments per a la carn humana a Atapuerca
La investigadora de l'IPHES Ruth Blasco i el seu equip han publicat un estudi a Journal of Human Evolution on s'exposa el resultat del treball sobre la ingesta de
tortugues a Atapuerca amb una antiguitat d'1,2 Ma. Els investigadors han analitzat 75 restes fòssils de l'espècie testudo hermanni i emys orbicularis. Aquest consum, demostrat per les marques de tall identificades en les restes, és molt important ja que està relacionat amb l'humà més antic d'Europa, encara pendent de nomenar, i pel fet que es troba associada a altres restes d'animals petits com ocells, rosegadors i conills que habitualment no presenten marques de tall i és difícil comprovar que han estat consumits, cosa que en aquest cas es podria inferir per associació.
Aquest tipus de consum que es repeteix en dos nivells d'ocupació diferent sembla ser constant al llarg de la història de la humanitat, però no molt habitual pel nombre força reduït de restes trobades en els diferents jaciments.
També volem comentar en aquest article la troballa que complementa el fet ja conegut que homo antecessor era caníbal i tot i no tenir cap mena de prova sobre el processament culinari d'aquest tipus d'alimentació ja que no es coneix la presencia de foc associat a restes humanes consumides, ara si que el grup d'investigadors d'Atapuerca han considerat significativa l'associació d'aquests tipus de restes amb el fruït dolç de l'arbre celtis australis, i per aquest motiu es considera que s'usava per preparar la carn humana abans de ser ingerida. a la il·lustració que acompanya es pot veure el fruit
Les imatges de Ruth Blasco de l'IPHES i de les peces de tortuga amb marques de tall i la de celtis australis han estat obtingudes a Malcolmallison. Podeu ampliar la informació a la mateixa pàgina de l'IPHES.
Un dit a Denisova pot fer replantejar l'arbre de l'evolució humana
Com a reflexió caldria plantejar-se el fet que en un moment donat la comunitat científica haurà de decidir si redefineix el concepte d'espècie o en el cas que es demostri intercanvi genètic entre denisovans i neandertals, així com ja s'ha demostrat la hibridació entre neandertals i sapiens, considerar els tres grups com a pertanyents a una sola espècie. Si anem més enllà, caldria plantejar-nos també que passa amb altres "espècies" anteriors de les quals s'originen les que comentem? Si realment són anteriors a cada una de les branques que més tard varen tenir descendència viable també haurien de replantejar-se la seva assignació filogenètica; em refereixo a rhodesiensis i heildelbergensis. s'acabarà consirerant aquestes cinc espècies com una sola? temps al temps.
Font de la notícia i la imatge Newcientist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada